La filosofia tornarà al nou currículum educatiu perquè és "una visió de país"

"Saps quan parlem davant dels nens com si no hi fossin? Així ens hem sentit." La Núria, com una bona part del professorat de Catalunya, lamenta que ni docents ni alumnes hagin participat directament en el debat sobre educació abans de començar el curs. L'anunci de l'inici de les classes el 5 de setembre a les escoles i el 7 a secundària i l'esborrany del currículum per a primària i secundària han posat en peu de guerra una part de la comunitat educativa, i per als dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març es manté la vaga d'educació convocada pels sindicats. "Ens han informat a través dels mitjans de comunicació, en un context d'esgotament total després de dos anys molt durs de pandèmia en què hem estat al peu del canó." El calendari de la discòrdia Les vacances dels mestres sempre han estat a l'ull de l'huracà. En lloc de parlar de vacances, la Núria creu que s'ha parlar de quina és la feina d'un docent, què costa preparar un curs i quan es farà. Hi ha famílies que han celebrat la mesura d'avançar l'inici de curs, però també n'hi ha que no ho veuen clar, com l'Eli, autònoma i mare de dos fills. "Quan ens diuen que és un benefici per a les famílies em sembla que ens prenen el pèl. És una mesura per ofegar més les famílies i privatitzar més els serveis educatius." El canvi de calendari és una decisió del Departament d'Educació. Segons la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, és fruit de 5 informes del Consell Escolar per a una racionalització del calendari per protegir els alumnes que durant 3 mesos de vacances no accedeixen a activitats de lleure. L'avançament de 5 dies lectius no toca la jornada del professorat, segons Educació. "Es regularà com a laborable el mes de juliol per preparar el curs. S'ha de tenir en compte que només un 10% del professorat fa formació al juliol; per tant, un 90% ho podran fer." I al setembre es farà matí lectiu i tarda no lectiva però gratuïta per afavorir la conciliació familiar, explica Núria Mora. Capçalera de la manifestació de mestres i professors a Barcelona (ACN)(ACN) El currículum, l'ADN del sistema educatiu Diversos docents han posat el crit al cel perquè l'esborrany de currículum per al curs 2022-2023 proposa la desaparició d'assignatures com la Filosofia o la Tecnologia de secundària. El currículum ve donat pel ministeri sota el paraigua de la LOMLOE, i des d'Educació s'ha fet un esborrany, explica la secretària de Transformació Educativa. Núria Mora assegura que per primera vegada en la història d'aquest país s'ha donat l'esborrany a consulta de docents, centres, grups de recerca i entitats. Han rebut moltes esmenes individuals i de grups, i algunes s'incorporaran segur al currículum definitiu Pel que fa al currículum de Madrid, que redueix totes les matèries, explica que Catalunya té marge de decisió. "Tenim un 50% d'autonomia per decidir i, sobretot, per donar la màxima autonomia als centres perquè triïn què posar al currículum. I faig un espòiler: la filosofia torna al currículum perquè és una visió de país i de pensament crític." Reconeix, però, que el temps és curt --al juny o juliol ha d'estar fet el decret i l'1 de setembre ja ha d'arribar als centres-- i que potser no és el millor moment per als canvis després de dos anys de pandèmia. Per Pere Vilaseca, mestre i membre del grup Avaluar per Aprendre, de l'Associació Rosa Sensat, aquest currículum és una oportunitat per acostar-nos a una nova manera d'entendre l'aprenentatge i l'avaluació, i se l'imagina com: "Una xarxa de pescador. Els nusos són sabers, i les competències, fils que uneixen la xarxa. I el docent ha de triar quins nusos treballarà en funció del context, i, a l'estirar un fil, com que tot està relacionat, són múltiples els aprenentatges." I, pel mestre, en aquest nou paradigma l'avaluació ha de servir per ajudar l'alumne a aprendre. Els docents com a facilitadors El currículum dona més autonomia als docents, que són els que millor coneixen els seus alumnes. Per Núria Mora: "És el moment en què els docents poden excel·lir més en el que saben, la pedagogia, i facilitar, avaluar i regular els aprenentatges dels seus alumnes." Tot i això, la secretària de Transformació Educativa compren el malestar dels docents davant dels canvis, però recorda que és una llei estatal, i que no poden no aplicar-la perquè no som independents. "Quan tinguem el currículum definitiu l'explicarem i formarem professorat i centres, treballarem les resistències i donarem un marge d'adaptació al setembre." La Núria, professora d'anglès, reconeix que hi ha divisió a la comunitat educativa entre tradicionals i més favorables als canvis, i demana temps, debat i reflexió sobre cap on anem. Per Pere Vilaseca, el malestar dels docents neix de la por als canvis, i demana al Departament d'Educació que ho entengui i ho acompanyi. "És el moment de fer un canvi radical d'educació, però per fer-ho possible calen polítiques valentes i la complicitat de tota la comunitat educativa." Protegir el català a l'escola i un batxillerat competencial Des del Departament d'Educació continua l'avaluació de la realitat lingüística als centres perquè l'aprenentatge acadèmic és en català, però és evident que s'està perdent la presència social del català. D'aquí que ja s'hagi fet la primera sessió del Consell Lingüístic Assessor per afavorir l'ús social del català a l'escola i per respondre a la sentència del 25% del català. "S'està treballant en un marc normatiu per protegir les direccions i acompanyar en els dos casos: quan la sentència és sobre tot el sistema, que recau sobre el departament, o sobre un alumne, que recau sobre el centre." La neurociència ens diu que molts joves als 16 anys no estan preparats per decidir el seu futur, explica Núria Mora. Es volen combinar matèries de diferents batxillerats perquè l'alumnat pugui triar el seu propi itinerari, i s'afegeix un nou batxillerat general més competencial de 3 anys, pilot, que doni més temps a l'alumne per decidir. S'introdueix també convalidar idiomes, activitat esportiva o el voluntariat que facin fora del centre com a currículum optatiu, i per al 2024 es preveu ja una selectivitat competencial.

La filosofia tornarà al nou currículum educatiu perquè és "una visió de país"

A les portes de 5 dies de vaga recollim el malestar de docents i famílies i repassem amb Educació tots els canvis per al curs vinent