Marina Garcés: "Educar pot matar, però també salva vides"
Decàleg de filosofia i educació en temps de Covid, on l'autora d'"Escola d'aprenents" ens fa replantejar com viure la vida i preguntar-nos què podem canviar
Marina Garcés: "Educar pot matar, però també salva vides"
L'ofici d'educar (El suplement)

Marina Garcés: "Educar pot matar, però també salva vides"

Decàleg de filosofia i educació en temps de Covid, on l'autora d'"Escola d'aprenents" ens fa replantejar com viure la vida i preguntar-nos què podem canviar

Enllaç a altres textos de l'autor Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

Directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

@ElisabetPedrosa
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Doctora en Filosofia, compromesa amb els moviments socials i la docència, entén la filosofia com un art que neix al carrer, i acaba de rebre el premi Marta Mata de pedagogia. La Marina Garcés ens convida a repensar el món Covid, i ens presenta el seu últim llibre: "Escola d'aprenents": viure la vida amb actitud d'aprenents, i entendre l'educació com una activitat emancipadora i recíproca entre iguals: "No facis com jo, fes-ho amb mi!".

1. Què hem après de la pandèmia?

La pandèmia ens ha portat un sentiment de restricció (de desitjos, recorreguts, projectes, economies) que s'ha reduït a una experiència de por, amenaça i pèrdua d'oportunitats econòmiques i de futur. 

"Una de les preguntes de tot aprenentatge no és "què hem perdut?" sinó en relació a "què hem canviat?".

Perquè quan la por ens domina canviem molt poques coses i defensem les poques que tenim. Diu la Marina Garcés que la urgència i el confinament ens van fer entendre que calia parar i cuidar-nos, però que ara que tenim més informació sobre el virus, hem de replantejar aquesta situació, on l'únic valor no és estar vius a qualsevol preu, sinó com volem viure aquesta vida per cuidar-la, i no posar en perill la majoria de gent possible.

2. El paper de la cultura durant la crisi

Per la Marina Garcés, de nou, durant la crisi s'ha vist el menyspreu per la cultura, que s'ha anat tancant arbitràriament sense escoltar els seus protagonistes, tot i les mesures de cautela que s'havien pres.

"Mentre es tancaven cinemes, teatres, centres cívics i biblioteques, ens hem tornat tots grans consumidors de plataformes online privades i globals, i hem de valorar si volem que ocupin aquest espai central en el consum cultural."

La Marina Garcés demana escoltar el sector cultural, i mesures de base per fer sostenible i digna l'activitat cultural, molt precaritzada ja per les últimes crisis.

Marina Garcés: 'Educar pot matar, però també salva vides'
El nou assaig de la filòsofa Marina Garcés, 'Escola d'aprenents', editat per Galaxia Gutenberg (CCMA)
 

3. L'escola Covid

El que ha passat als centres educatius és un mirall del valor que donem al sistema educatiu, i qui ha ocupat la primera línia de la resposta han estat els mestres, que s'han hagut de reinventar d'un dia per l'altre.

Però també hi ha hagut una deixadesa administrativa i política, que ha portat una guerra entre diferents col·lectius dins el sistema educatiu (entre famílies, mestres i precarietat) que és molt perillosa.

"L'escola reprodueix el que tenim a la societat (segregació, classisme, racisme, violència, competitivitat) i, per tant, és un taller on s'assagen formes de vida possibles, i una oportunitat per entrar en un debat per a la transformació".

4. Sobre l'escola virtual i les pantalles a l'aula

La forta irrupció de les pantalles durant el confinament té dos problemes per la Marina Garcés. El primer: Qui les ven? Qui les construeix? Qui les paga?

La Marina recorda que hi ha un negoci directe i indirecte amb les tecnologies a l'aula, i argumenta que, si les volem, s'ha de fer una deliberació pública molt clara: Qui? Com? Quin tipus de llicències? Responsabilitat de les dades? I sense això més val que no entrin a l'aula, diu la filòsofa.

I el segon problema és que hem convertit l'accés a internet en l'única condició per poder accedir als aprenentatges i a les relacions educatives en temps de confinament:

"Tenim alternatives com la ràdio i la televisió públiques, arxius, biblioteques, correus; tenim una riquesa pública i col·lectiva molt gran per educar-nos allà on estiguem".

El Consell Escolar afirma que no es pot prohibir l'ús de mòbils als nens. (ACN)
Un grup de nens fent servir tauletes a l'aula. (ACN)

5. Educar pot matar, però també salva vides

L'educació és molt poderosa perquè parteix del més poderós que tenim els humans: que vivim els uns en mans dels altres, i arribem a ser qui som (estimats/menyspreats) en un entorn social (familiar o col·lectiu) en funció de l'educació que rebem, és a dir, el grau formatiu, però també com ens han mirat, parlat, tocat o maltractat, tots aquells elements que ens permeten arribar o no a ser amb els altres.

"L'educació mata vides en el sentit que talla les ales, i les possibilitats de ser algú existencial. Però també salva vides".

En aquest sentit, a "Escola d'aprenents" Marina Garcés reflexiona sobre quanta gent pot agrair a una mestra, a un llibre, a un centre educatiu o a una comunitat d'aprenentatge del tipus que sigui "haver canviat radicalment el curs i el sentit de la seva vida".

6. Joves exclosos del sistema educatiu

Cada vegada hi ha més joves fora de joc, existències residuals, inutilitzats per una educació que no els interpel·la, conscients que ningú els espera ni per explotar-los, perquè l'escola ja no és cap garantia ni d'una igualtat més gran ni d'una mobilitat social ascendent per part de les classes socials més desfavorides.

"L'educació s'acaba convertint en un entrenament de potencials i, si no els tenen, senten que no tenen res a fer, no-futur; És l'expressió política més crua de la nostra societat."

La filòsofa Marina Garcés amb Elisabet Pedrosa, directora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

7. Mestres i pares

Marina Garcés proposa educar els fills perquè no tinguin por de pensar per ells mateixos, i amb els altres. Ens hem de donar valor els uns als altres a través del que ens donem: coneixements, maneres de relacionar-nos i afectes, a través de l'activitat compartida de l'aprenentatge.

"No hauríem d'educar fills ni alumnes per ser estimats, sinó perquè siguin i visquin, i ens deixin."

I sobre la pèrdua d'autoritat de mestres i pares, diu la filòsofa que aquesta autoritat s'ha transferit als procediments, els sistemes d'avaluació i el rendiment de comptes, una autoritat molt autoritària que ens ha de fer reflexionar.

8. "Escola d'aprenents"

La Marina proposa que girem la pregunta habitual de "com educar" a "com volem ser educats?" per afavorir la mirada de l'aprenent:

"L'actitud fonamental de qualsevol relació educativa, formal o no, és una actitud disposada a fer de la trobada amb els altres i els sabers que podem compartir, una experiència que transformi".

La filòsofa proposa una educació emancipadora, la que ens permet pensar per nosaltres mateixos allò que aprenem, perquè si no ho podem pensar, és ensinistrament.

9. La filosofia, l'art que neix al carrer

La filosofia és l'expressió d'aquest "pensa amb mi", diu la Marina Garcés, fins i tot el pensador més solitari s'adreça a algú perquè vol ser pensat amb els altres.

"La invitació a repensar el món és la llibertat que podem donar als joves, les coses no estan mai pensades per sempre, l'obvietat ens mata, i ens hem d'exigir condicions per pensar-les, perquè no tot és vàlid."

10. La força dels moviments juvenils

Quan va arribar la pandèmia, hi havia molts joves a les places i als carrers pel canvi climàtic o el feminisme, que estan fent replantejaments, i estaria molt bé que l'escola s'hi impliqués.

"Són la primera generació que té incorporat que les modes de viure actuals porten a la destrucció i a l'extinció d'una part del planeta, però el que és important és que tinguin una consciència que desperti respostes."

Posa com a exemple el perfil del compte de WhatsApp del seu fill de 13 anys on hi posa: "Tranquils, el 2050 estarem morts".

La Marina Garcés, que assumeix plenament el seu compromís amb la vida social, civil i col·lectiva, defensa que tots tenim responsabilitats polítiques per contribuir al bé comú.

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut