Joan Turu, l'il·lustrador que pinta l'ànima de l'escola trencant estereotips
L'art l'ha salvat i reivindica el poder del dibuix per canviar el món i les persones
Joan Turu, l'il·lustrador que pinta l'ànima de l'escola trencant estereotips
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
L'ofici d'educar (El suplement)

Joan Turu, l'il·lustrador que pinta l'ànima de l'escola trencant estereotips

L'art l'ha salvat i reivindica el poder del dibuix per canviar el món i les persones

Enllaç a altres textos de l'autor Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

Directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

@ElisabetPedrosa
Actualitzat
TEMA:
Educació

Joan Turu és l'artista que més murals escolars ha pintat a Catalunya, més de 100, amb la participació de la canalla. Amb els anys ha creat un segell inconfusible, creatiu i alegre, i representa una generació compromesa amb una nova masculinitat i paternitat més conscients. Coneixem els set pilars de la vida, pilars que han inspirat la seva obra.  

  1. La infància

Del seu pare, Joan Turu va rebre la creativitat i, de la mare, l'espiritualitat. Dels dos, la protesta. Al pare el van empresonar i torturar els grisos durant el franquisme, i la mare estava sindicada a la fàbrica.

Amb 5 anys, el Joan li deia a la mare que no volia anar a la mili per aprendre a matar; amb 7 va plorar quan va esclatar la guerra del Golf; i amb 12 va deixar de jugar a futbol perquè cada partit acabava amb insults, i l'entrenador, davant dels companys, li va preguntar si era gai.

Aquesta gran sensibilitat forma part de la seva personalitat. Explica que 4 mesos abans de la pandèmia sentia una gran ansietat, i que el confinament ha estat un regal perquè li va permetre recuperar temps per a ell, la família i meditar; i ho diu sent conscient del privilegi de no haver perdut la feina ni un plat a taula.

 

 

  1. La paternitat

La paternitat ha estat una experiència brutal i vital. Joan Turu ha descobert l'amor sense condicions pels seus dos fills, els seus mestres, i ha estat una oportunitat per treballar-se i veure com el van educar.

El Joan Turu, il·lustrador, al seu estudi
L'il·lustrador defensa l'art com una eina per connectar amb la nostra essència

La seva prioritat és que els seus fills descobreixin qui són, que no s'hagin d'amagar, que s'impliquin en la vida i siguin feliços. És partidari de parlar de tot amb els fills, a demanda de la curiositat. Reconeix que li fa por el ciberassetjament i el porno a un clic.

"Hem creat una societat que gira al voltant del capital, quan ho hauria de fer al voltant de la vida i les cures, que haurien de ser remunerades. Els homes ens hem de posar les piles, perquè vivim en una societat patriarcal. Si ets home, heterosexual, de classe alta i blanc, tens tots els privilegis. Toca qüestionar-ho i revisar-ho."

  1. L'educació de gènere

Joan Turu arriba a l'entrevista amb les ungles pintades i explica que s'ha comprat una dessuadora rosa per coherència, perquè li va dir a la seva filla que el rosa és indistintament per a nens i nenes.

La seva filla li va explicar que a classe va arribar un nen amb les ungles pintades. Dues nenes dels setze companys li van dir que era de nena. La mestra els va fer un toc. Això per ell ja és una victòria.

Mural pintat pel Joan Turu a la casa de les dones de Xàtiva
L'artista aporta per qüestionar i revisar el model de societat patriarcal (Joan Turu)

Alerta, però, que si mirem els patis, la pista central segueix en mans dels nens i el futbol, i les nenes són als raconets. Pel Joan, les nenes sí que han avançat, poden jugar a futbol sense massa problema, però si un nen porta faldilla serà criticat. Proposa que ens fem reflexions com aquesta: és normal que la Frozen vagi amb talons pel bosc?

  1. Els murals a les escoles

Joan Turu pinta i fa xerrades a les escoles en pandèmia, i reconeix que l'ha emocionat l'equip humà vocacional que s'ha trobat als centres educatius.

Quan hi va, s'impregna de l'escola per captar el missatge que volen transmetre, "l'ànima de l'escola", i plasmar-ho en una paret. Els infants ho viuen amb agraïment, participen i hi diuen la seva.

Un dia, un nen li va demanar per què no pintava pestanyes als nens i sí a les nenes, i es va adonar que era fruit dels seus propis estereotips. Ho va canviar.

"Per mi, el valor de pintar l'espai públic és posar l'art i la cultura al carrer, i omplir de vida els espais. El meu somni és una escola en la qual tots els infants i mestres es pintin a ells mateixos, agafats de la mà, en un mural que faci la volta al pati."

 

 

  1. L'art a l'escola i a la vida

Joan Turu s'ha trobat amb mestres de plàstica que li ha dit que no sabien dibuixar gaire, però està convençut que a la mestra de mates no li permetríem que ens digués el mateix, perquè creiem que qualsevol pot fer un dibuix.

Es lamenta que faltin professionals artístics. Defensa que l'art és una eina potent per connectar amb la nostra essència. A ell l'ha salvat.

Pintant el mural de celebració del 25è Aniversari de l'esplai la Lluna (Esparreguera)
Per Joan Turu pintar l'espai públic és posar l'art i la cultura al carrer  (Joan Turu)

L'escola, afirma, s'enfoca massa en el fer i caldria fer-ho també en el ser que desenvolupa l'art. Per ell, l'il·lustrador té una gran responsabilitat de donar uns bons referents als petits. El dibuix és el reflex d'una societat i els infants s'hi volen sentir identificats per saber quin paper s'espera d'ells en la societat.

  1. Valors i contes

Amb l'especialista en emocions Míriam Tirado, Joan Turu ha fet una col·lecció de contes pedagògics, el darrer, "Desconnectats", per sensibilitzar sobre la necessitat de posar límits a la tecnologia. També va participar en "Quan perdem la por" amb Lua Tudó sobre els desnonaments o "El rei groc" per ajudar als Comitès de Defensa de la República.

No és partidari de l'educació neutra a l'escola i sí de parlar de qualsevol tema amb respecte i amb totes les mirades representades perquè, si no se'n parla, perden les minories.

Per l'il·lustrador hem de ser conscients que som un exemple per als infants i no mentir-los per protegir-los ni evitar conflictes, perquè quan ho fem els ferim i perdem la seva confiança.

 

 

  1. L'IVA de les emocions

Per Joan Turu les emocions són vitals, a casa tenen l'IVA, que vol dir identificar-les, validar-les i acompanyar-les, perquè totes les emocions porten un missatge.

"El problema de les emocions és com les expressem, per exemple, la ràbia la podem dibuixar, fer un crit o donar cops al coixí. És important connectar amb l'energia del cor, i sobretot mai insensibilitzar-nos davant de les injustícies."

Reconeix que plora sense embuts, i ho fa amb el dolor, però també si l'abracen els seus fills, i una de les coses que més l'emociona és que en un món amb tanta crítica, violència i judici, hi hagi gent que respongui amb amor, i ell ho fa dia a dia amb la seva proposta artística, i llibres com "Amb un cor molt gran" o "R-Robot-3".

 

 

ARXIVAT A:
Educació ArtCulturaFeminisme

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut