L'Ennatu Domingo només tenia 7 anys quan va morir la seva mare, la Yamrod, amb 25 anys, el 16 de març del 2003, a causa de la sida. Onze dies després, va morir el seu germà petit Mikaele, que ella havia ajudat a néixer i a criar, portant-lo penjat a l'esquena: " 720.000 nens vam quedar orfes per culpa de la sida a Etiòpia, 120.000 persones van morir entre nens i adults aquell any. Vèncer la sida era i és un dels reptes per al desenvolupament global d'Etiòpia" Els 7 primers anys de la vida de l'Ennatu Domingo, politòloga llicenciada en Ciències Polítiques (Universitat de Kent) i Màster sobre Conflicte Internacional i Seguretat (Brussel·les) van ser de pobresa extrema. I ara als 25 anys ho explica al llibre "Fusta d'Eucaliptus cremada" on reflexiona sobre l'adopció, l'origen i la identitat:  "És un homenatge a totes les mares i nenes etíops del mon rural sense cap oportunitat, víctimes de la pobresa estructural" L'escola a Àfrica és una eina fonamental per crear oportunitats (iStock) Infància amb olor d'eucaliptus cremada Vivien amb la mare en una migració interna continua a la recerca d'una feina temporal, sense cap riquesa material i amb molt d'esforç "Carregàvem l'aigua quilòmetres i llenya d'eucaliptus per tenir energia en cases d'adob. Tenia només 3 peces de roba. Una vegada em va caure una sabata en una latrina i la vam repescar perquè la mare no podia comprar-me unes altres sabates" Tampoc la mare li podia pagar l'escola, i quan tenia 6 anys es va colar entre els nens i nenes que hi anaven i va assistir a una classe. Quan la van enxampar, li van dir que no hi tornés i es va sentir molt frustrada. Creu que l'escola és una eina fonamental per crear oportunitats. La seva mare moribunda tossint sang i dos nens petits, el seu germà amb febre i ella sense esma, van cridar l'atenció d'un policia, que les va arrencar d'aquell infern i les va portar a les missioneres seguidores de Teresa de Calcuta:   "Va ser com un miracle, ens van acollir i em va salvar la vida. Hem d'intentar que tots els nens tinguin oportunitats, i n'hem de parlar fins que l'últim nen i nena de la Terra tinguin una educació de qualitat i una infància segura i protegida" "Fusta d'eucaliptus cremada" d'Ennatu Domingo, un relat sobre els orígens i les identitats (Foto: Elisabet Pedrosa) És tota la família que adopta A l'Ennatu Domingo les missioneres la van donar en adopció i va passar de ser una nena indocumentada a Etiòpia a una catalana europea. S'hi va adaptar com una esponja, però també va experimentar el xoc: "De la classe social més baixa d'Etiòpia vaig passar a una família de classe mitjana a Barcelona amb moltes oportunitats per triar; d'aquí per exemple el neguit i malestar per triar berenar en un forn, opcions que mai m'havia pogut oferir la Yamrod" És tota la família que la va adoptar, reconeix l'Ennatu, tiets, cosins, avis, i ho recorda com un acte molt emocionant, que l'ha connectat també amb les seves avantpassades catalanes.  No sabia ni llegir ni escriure l'Ennatu quan va arribar a Catalunya, i a l'escola va aprendre les primeres paraules en català. S'hi va trobar mestres que van acollir els seus orígens i aules multiculturals quan era petita, però a mesura que va anar creixent hi havia menys diversitat: "Falten recursos i temps pels nou vinguts, que van quedant enrere al sistema educatiu. Soc voluntària de Narinan, que forma en català i matemàtiques als fills d'immigrants. És important que hi hagi diversitat a la societat i fer-la visible" El que no es diu de les adopcions Quan tenia deu anys l'Ennatu, motivada pels seus pares catalans, va tornar a Etiòpia. Va plorar quinze dies seguits tot el que no havia fet en els darrers 3 anys. Fer memòria va obrir la porta al dolor del que havia viscut. Ja no reconeixia casa seva, havia oblidat la llengua, l'amharic, i se sentia una traïdora. Però per integrar-se i avançar a Catalunya necessitava mirar enrere i entendre els seus orígens i el seu país: "L'efecte psicològic de la pobresa esta omès del debat de les adopcions, intentem esborrar el que ha passat abans, evitem crear continuïtat. Però el que s'ha viscut abans de l'adopció és molt important, i dona els codis per afrontar la nova realitat". Els fills adoptats són producte de la desigualtat estructural, argumenta l'Ennatu Domingo, que no compra el discurs del victimisme, que explica l'experiència de l'adopció segons la narrativa de la culpa, la individualitat  i la gratitud. Ella reivindica el valor afegit dels fills adoptats: "No em van salvar d'Etiòpia per tenir una vida estupenda. Nosaltres podem crear ponts entre cultures: connectar comunitats locals autòctones amb comunitats migrants i societats europees, per contribuir a un mon més just" El que no es diu de la identitat Intentar suprimir o reprimir la identitat i cultura d'origen del fill, el priva de les eines que l'ajuden a entendre el món, d'on ve i perquè és com és, alerta l'escriptora Ennatu Domingo. El seu amic Dalil és fill d'un algerià i d'una etíop, i té un doble barret identitari, i es posa l'un o l'altre en funció del context: "Es pot mantenir el vincle amb el país i la cultura d'origen sense que xoqui o contraresti la identitat que s'està configurant a Europa o l'estil de vida que s'hi vol portar". L'autora proposa fer més visibles les dobles identitats, explicar més realitats que la d'Europa i reconèixer les aportacions de la diversitat d'orígens, i lluitar així contra el racisme.  Núria Ivern amb els seus fills, que va adoptar amb 5 i 7 anys a Etiòpia (Foto: Núria Ivern) A Espanya hi ha 4.000 nens adoptats d'Etiòpia. Als germans etíops Usman i Kasim, els van adoptar amb 5 i 7 anys. La professora Nuria Ivern, es va convertir en la seva mare sense matisos ni expectatives: "Acceptes fàcilment que els teus fills tenen entitat pròpia i faran el seu camí. Però també que tenen un passat que no han viscut amb tu, una realitat prèvia dura. Sempre els dic que això els fa mes interessants i polièdrics i que els fa ser qui són" El maig 2019 el primer ministre del país Abiy Ahmed va escriure una carta als nens i joves etíops de la diàspora convidant-los a participar en la transformació del país dins i fora. Per donar a conìxer la situació de pobresa i violència contra les dones i els nens del seu país és que l'Ennatu ha escrit el llibre "Fusta d'eucaliptus cremada": una història valenta, contundent, madura, preciosa i necessària de ser explicada i compartida.