Escoles del poble, un model dels països nòrdics únic al món

Les anomenades "folkehojskoler"" (escoles del poble) van néixer a finals del segle XIX per oferir una escola als camperols i als treballadors del camp. La primera va obrir a Rodding, al sud de Dinamarca, el 1844, i el model es va estendre a altres països nòrdics i fins l'actualitat. Amb els anys s'han integrat al sistema educatiu, i a Noruega ara n'hi ha 84. Hi van entre un 10 i un 15% de la població i són un recurs més al final del batxillerat. Un dels pilars de les "folkehojskoler" és educar a partir del que interessa i agrada als joves, a partir de la pràctica. Així com aprendre de diferents persones i classes socials, esperit amb què van néixer de la mà del teòleg, filòsof, pedagog i polític danès Nikolaj Frederik Severin Grundtvig, segons afirma l'Associació Danesa de les Escoles del Poble: "L'objectiu inicial era il·luminar la pagesia pobra i sense educació amb una educació pública, com a alternativa a l'elit universitària." "A Catalunya estem lluny de l'educació de Noruega" A les escoles del poble s'hi fan estades d'un any, que permeten aprendre formes de vida diferents, oficis i el valor de l'amistat, del treball en equip, de la comunitat, de conviure i de gestionar els conflictes. Ofereixen disciplines diverses com jazz, pesca esportiva, esports i excursió, política internacional, fusteria, construcció de vaixells i veles, cine, agricultura o confecció de bufandes o barrets. Alexander Petersen és danès i va anar a una de les escoles del poble: "Et permet concentrar-te en el que t'interessa. Jo vaig triar el que m'agradava: les arts marcials i el fitness, sense exàmens, ni deures, i en vaig sortir feliç." Joves noruecs aprenent a construir embarcacions tradicionals de fusta a l'Escola del poble Fosen(Laia Amargós ) Segons Guillem Alberich, educador del Casal de Sant Just Desvern que, amb el programa Erasmus Plus per a educadors, ha conegut dues escoles del poble de Noruega: "A Catalunya estem lluny de l'educació de Noruega, basada en les potencialitats de l'alumnat i les seves propostes, el respecte des de petits, i la consciència del que és comú." Un dia a l'escola del poble comença amb una trobada conjunta a les 8 del matí amb l'explicació d'un mestre, que proposa per exemple fer una flauta amb les branques d'un arbre, i el dia acaba amb una cançó. Fan un parell d'hores de classes, gens convencionals i molt pràctiques, i s'impliquen i responsabilitzen en les diverses feines del centre i dels àpats: "Estan entusiasmats, és una experiència única. Valoren aprendre a conviure més que els aprenentatges, que també en fan. Anar a una escola del poble no és perdre el temps, és guanyar-ne." Joves aprenent a teixir amb materials sostenibles, naturals i tècniques tradicionals a l'Escola del poble Fosen, Noruega(Laia Amargós) Això sí, davant de les repetides faltes d'assistència o de puntualitat, els expulsen, perquè aquesta plaça entenen que l'ha d'ocupar algú més motivat perquè l'Estat finança els estudis. Un aprenentatge feliç, amb rigor i finançat per l'Estat A Noruega els estudiants poden disposar durant 7 anys d'un crèdit del banc de l'Estat, i si treuen bones notes pràcticament no cal que el tornin. La majoria només acaben pagant 3 quartes parts del préstec, i ho fan només quan comencen a treballar amb 5, 10 o 15 anys de marge, explica Guillem Alberich: "L'últim recurs per als joves estudiants noruecs és demanar diners als pares, i es considera un fracàs. I la majoria es treuen una carrera i acaben molt qualificats." Veure'ls aprendre amb alegria, un aprenentatge feliç, és el que més ha impactat Laia Amargós de les escoles del poble, responsable del taller municipal de plàstica Carrau Blau de Sant Just Desvern " "Associem aprenentatge a la pressió, i allà no, i no vol dir que no hi hagi rigor ni dedicació. Ens van emocionar les seves actuacions i veure'ls fent barques tradicionals de fusta. No ho fan per passar un examen, sinó per créixer i formar-se i el resultat són joves contents d'aprendre." A Laia Amargós li agradaria disposar de tant temps, espais, materials i professional com tenen a Noruega amb els seus alumnes. Escola del poble a Voss, Noruega (Voss folkehøgskule) Projectes educatius que obren la ment L'art impregna el sistema educatiu noruec, que per les seves activitats escolars utilitza les grans infraestructures públiques. Aquesta és una de les idees que s'ha emportat Guillem Alberich de Noruega, i és que el programa té la voluntat d'inspirar als educadors, explica Aroa Carmona, responsable de mobilitat internacional de l'Ajuntament de Sant Just Desvern "Permet que mestres d'educació formal i educadors d'educació no formal coneguin models educatius de diferents països, s'inspirin i tinguin eines per aplicar-los al seu dia a dia." És un projecte finançat per la Unió Europea obert als mestres i educadors que volen tenir experiències a fora, però també acullen educadors d'altres països, i per tant beneficia al municipi. En trobareu més informació a la pàgina "Salto Youth" o a través del casal de Joves de Sant Just. Joves del Casal de Sant Just Desvern participant d'un projecte sobre l'escalfament global a Islàndia (Aroa Carmona ) Passar 10 dies a Islàndia només va costar 100 euros als menors, gràcies al finançament de la UE, en un projecte d'intercanvi amb una ONG islandesa de l'Ajuntament de Sant Just Desvern per a joves a partir de 13 anys, explica Aroa Carmona. "Van aprendre sobre l'escalfament global, en una immersió en l'anglès i altres cultures 24 hores. Van fer un vídeo brutal per expressar com ho veuen, i han fet un gran salt en l'autonomia personal." Els participants obtenen un certificat vàlid a tot Europa per a feines i estudis "Youth pass" que reconeix el seu aprenentatge a través de 9 competències. Els projectes europeus d'intercanvi estan oberts a joves del municipi de Sant Just Desvern, però també de fora, i inclouen joves amb diversitat funcional.

Escoles del poble, un model dels països nòrdics únic al món

Nascut a Dinamarca a finals del segle XIX, és un sistema educatiu pensat per després del batxillerat, quan no tothom té clar què fer, per aprendre oficis i aprendre a conviure