Els Mossos es troben amb nenes molt joves, de 12/13 anys, per a qui la primera relació sexual és una agressió sexual no consentida, relata Mireia Expósito, mossa d'esquadra que treballa per la prevenció de la violència masclista amb joves:

"Són nenes captades a través de les xarxes socials, enganyades i manipulades psicològicament a través de perfils falsos que en realitat són joves de 20 a 24 anys, que acaben en violació".

L'educadora social Laura Ferrer, que col·labora amb els Mossos per ajudar les joves agredides, assegura que una violació és el pitjor que els poden fer perquè és una agressió física i emocional de la intimitat que les bloqueja:

"Els pot causar depressió o terror a sortir al carrer o anar amb les amigues, és com estar en una presó perquè les priva de llibertat. Hi ha noies de 13 anys que ho han viscut a casa seva, les han violades al seu lavabo o a l'habitació; ni la casa és per a elles un lloc segur"

Ignorar, minimitzar i fins i tot fomentar la normalització de la violència sexual és la cultura de la violació, assegura l'educadora social:

"És molt fort tot el que es posen dins la vagina nenes de 12 anys fent sexe anal amb diverses persones sense preservatiu. Hi ha molts nois que xulegen del que fan, sense reconèixer que és violència sexual, l'objectiu és aconseguir el cos d'una dona"

Hi ha un repunt de violència masclista que emergeix imparable, reconeix l'advocada Sílvia Soliguer, tal com ja va passar el 2014 amb l'aprovació de la llei contra la violència de gènere:

"Hi ha una sensació d'impunitat de les agressions, el pes cultural del patriarcat i també hi ha dones més valentes decidides a denunciar"

Les arrels de la cultura de l'abús i la violació

La cultura de l'abús està tan normalitzada que ni la veiem, es lamenta l'educadora Laura Ferrer. El concepte "cultura de la violació" neix el 1970 de les feministes radicals nord-americanes per denunciar que als Estats Units es glorificaven les agressions sexuals contra les dones i es responsabilitzava la víctima de la violència de manera sistemàtica.

Segons l'ONU, la cultura de la violació és omnipresent, està gravada en la nostra manera de pensar, parlar i moure'ns pel món. Qualsevol dona pot ser agredida sexualment, assegura la mossa d'esquadra Mireia Expósito, i qualsevol home pot sentir-se amb el dret de trepitjar el dret de qualsevol dona i abusar d'ella:

"Segons un estudi de la Vall d'Hebron un de cada tres agressors sexuals és menor d'edat, ja no és el tipus 'violador de l'Eixample' al carrer, són agressions sexuals entre iguals, poden ser companys de classe o desconeguts que coneixen a través de les xarxes, fruit d'una altra manera de socialitzar".

Construeixen l'imaginari sexual a través de la pornografia. El primer accés al porno és als 8 anys, assegura la mossa d'esquadra, i als 14 anys ja en fan un consum habitual:

"I si pregunto a nens de 1r d'ESO si miren una sèrie tipus 'Élite' la meitat de la classe alça el braç, i ho fan sense pares. No podem deixar la mainada sols amb un mòbil i sense control parental"

Tampoc hi ajuden la banalització de les relacions sexuals i la hipersexualització, assegura Expósito:

"Hi ha noies que la parella les amenaça de deixar-les si no fan una determinada pràctica sexual amb un amic, que han vist a les pàgines porno"

Són pàgines gratuïtes, sense cap mena de filtre, alerta la mossa d'esquadra apel·lant a la responsabilitat dels pares.

Qüestionar el testimoni, revictimització i impunitat

La Laura és una jove que va ser agredida sexualment i troba molt injust que es desconfiés del seu testimoni, i això la fa sentir preocupada i en tensió amb el món que l'envolta. Per l'advocada Sílvia Soliguer:

"Tenim un sistema penal caduc que posa al davant la presumpció d'innocència, i que obliga la víctima a demostrar l'abús sexual, però com que ha estat en la intimitat és difícil trobar proves, i moltes no denuncien per no ser qüestionades".

S'ha d'evitar revictimitzar les dones amb una doble judicialització: fer-les passar pel patiment de l'agressió una vegada i una altra. Els joves tenen la percepció que els violadors són a la presó, ells només s'ho estan passant bé amb el mòbil, que no perceben com una arma sinó com un joc, alerta Laura Ferrer:

"No tenen la impressió que fan alguna cosa punible o puguin anar a la presó, no se senten agressors, i això és el més perillós i una violació és violència, no és sexe".

Els menors de 14 anys són inimputables i passen per un procés de reeducació. A partir dels 16 se'ls pot jutjar, però no hi ha una llei penal del menor i és a partir dels 18 que s'aplica el Codi Penal. La llei preveu penes altes, assegura l'advocada Sílvia Soliguer, però s'han d'agilitzar els procediments, i hi ha sensació d'impunitat:

"Hi ha una banalització de la violència masclista, mirem el cas Dani Alves i com s'humanitza el presumpte agressor, s'imagina l'agressor com algú marginat del carrer i no és veritat, els tenim a casa, a la feina i a tot arreu".

La llei del "només sí és sí", que cal veure què passarà amb ella, contempla que el consentiment passa perquè hi hagi un sí en el moment i el lloc, assegura Mireia Expósito:

"Hi ha nenes que s'han trobat la seva foto despullades a la pissarra de l'institut i han rebut insults i amenaces, i no volen tornar al centre".

Compartir imatges sexuals amb menors no consentides, el sèxting, és delicte i pot implicar presó o internament en un centre de menors, no és una broma, alerta l'advocada.

La prevenció és clau: des de petits i sempre

De primer d'ESO a cicles formatius i batxillerat, els Mossos treballen per exposar als joves quins són els indicadors d'abús perquè els puguin detectar, i estar alerta si en són testimonis. Però també se n'ha de parlar a casa, predicant amb l'exemple i educant des de la base: que les nenes estiguin alerta, però també mostrant als nens com no han d'actuar. Per Laura Ferrer:

"Posem la mirada en elles, protegir-les, formar-les, però els agressors són els nostres fills, els nostres germans, els nostres pares, que han estat educats en aquesta violència permanent que hem banalitzat"

S'ha d'educar per la gestió emocional:

"Si un nen està connectat amb les seves emocions, no serà un agressor, no disfrutes quan algú ho està passant malament. S'ha de començar la prevenció dels abusos sexuals des de ben petits, una criatura ha d'entendre que al lavabo només se l'ajuda a netejar genitals".

L'educadora proposa un treball estructural i transversal a tota la societat, fent costat sobretot a les famílies, i potenciar la idea del consens: les dues persones tenen el mateix dret a decidir perquè molts nanos tampoc se senten còmodes amb el masclisme ni el patriarcat.