Els mestres s'hi estan deixant la pell per mantenir les escoles obertes

Els mestres de Catalunya han fet possible el que semblava impossible: mantenir les escoles obertes. 1. Confinaments i substitucions: "És com viure en un camp de mines" A l'Escola Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú, al Garraf, són 485 alumnes i 35 mestres, però aquesta setmana han arribat al col·lapse: 5 mestres confinades amb el seu grup, 5 de baixa perquè són contacte estret i 5 més amb flexibilització d'horari per infants a càrrec confinats. El director del centre, Francesc Martin, defineix així el dia a dia en pandèmia: "És com viure en un camp de mines que van explotant, tal nen de tal classe té una PCR, negatiu, està salvat!, per molts protocols que facis és tenir sort. I cada matí, hem de mirar qui s'ha de substituir." El Francesc està d'acord de tallar cadenes, però qui cobreix aquest desmantellament? I els drets a conciliar dels que continuen treballant, si els confinen? A l'Escola Sant Jordi, l'Administració els va respondre, i han sortit del pas, però el seu director assegura que normalment els mestres no es cobreixen d'un dia per l'altre perquè només hi ha nomenaments tres vegades a la setmana al Departament d'Educació, i falten substituts a la borsa d'interins; i les esperes les sosté l'equip de mestres. Reunió de mestres (Escola Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú) Marta Butjosa, professora a l'Institut Montmeló, aquesta setmana ha tingut el grup confinat. Ella se n'ha salvat perquè hi havia passat tres hores en lloc de quatre, com marca el protocol, i explica que els ha donat classes online, mentre també ha fet classes presencials. 2. Mestres "cansats de treure les castanyes del foc" Francesc Martin diu que l'equip de mestres del seu centre "són una canya", però està preocupat: "Són resilients i estan al 100% però tenen el cansament més propi de final de trimestre que de novembre" Marta Butjosa explica que, en el dia a dia l'aula, s'han acostumat al mal de coll perquè la mascareta els impedeix parlar amb normalitat, no saben qui parla, i sovint han de repetir la pregunta, i netejar les taules quan s'acaba la classe. Els professors s'han acostumat als mals de coll per l'ús de la mascareta (Institut Públic Montmeló, al Vallès Oriental) Tot i que els docents es fan costat entre ells, la sala de professors està sempre buida. Ara tot és a distància però l'ensenyament és tot al contrari: caliu, fer-se costat, acompanyar-se; i la creació del coneixement entre tots: "Són les plantilles les que treuen les castanyes del foc, hi ha una sensació d'esgotament sostingut, i una falta de reconeixement." Núria Mora, directora de l'Institut Escola Catalunya de Sant Cugat, reconeix que hi ha incertesa i tristor entre els mestres, els claustres són freds, però que estan feliços de ser als centres perquè després del confinament ara saben què vol dir no ser-hi. 3. Límits: "No assumir el que no els correspon" Marta Butjosa, de l'INS Montmeló creuen que tothom podia preveure una pujada de contagis "Des d'Ensenyament ha faltat una estratègia clara, ha faltat lideratge, i un pla b, c, i d, i s'ha obert per la pressió pública." Una mestra pren la temperatura als alumnes abans d'entrar a l'escola (Institut Escola Catalunya de Sant Cugat) A Marta Butjosa li sembla excessiu que es demani canviar el format del Batxillerat de presencial a virtual d'un dia per l'altre, que s'hagin de gestionar els positius sigui vespre o cap de setmana, a part de la gestió del dia a dia ja habitual del centre. Natalia Pomareda, professora d'Educació física de l'Institut de Bellvitge, diu que als centres s'ha buscat la millor manera d'adaptar-se a la situació de pandèmia, si cal fins i tot passant fred, però lamenta que hi ha tasques que no els corresponen: Hem de trucar a les famílies que han d'anar a fer la PCR o gestionar les mostres extretes dels alumnes. És una aberració, algú altre ho ha de fer." Ella, com molts altres mestres, defensa que el que sí que els correspon és acompanyar els alumnes per seguir creixent i aprenent. 4. El dia a dia a l'aula: "El més normal possible" Natalia Pomareda es va adonar amb el confinament que res millor que una aula per transmetre i compartir coneixements, i s'ha reinventat a l'aula per seguir fent el que creu que és important per als alumnes. Tot i que s'han fet renúncies, com evitar el lliure moviment i la barreja entre grups, amb imaginació i creativitat intenten fer el curs el més normal possible, explica Francesc Martin. Dos mestres amb mascareta posant en comú la feina al centre educatiu (Institut Públic Bellvitge, a l'Hospitalet) Núria Mora diu que, malgrat tot, la vivència a l'aula és agradable, estan aprenent a treballar d'una nova manera, i els nens recordaran la seva experiència a l'aula com "l'any de la Covid", i també hi ha hagut guanys, com la baixada de ràtios en alguns centres, que ha permès fer una educació més personalitzada. 5. Alumnes i famílies: "Transparència, complicitat i suport als més vulnerables" "Els alumnes estan contents de ser a l'escola, després del que van viure durant el confinament, ho posen fàcil i són conscients de la situació", explica Francesc Martin, i "les famílies han vist que les coses s'han fet bé". Pel Francesc s'ha de vetllar per comunicar bé tot el que passa a l'escola, i mantenir la complicitat amb les famílies; i el preocupa les associacions de famílies, les AFES, que tenen pèrdues i ningú les està sostenint. Una aula de 4t d'ESO de l'Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona (ACN / Roger Segura) Segons Natalia Pomareda, la Covid ha agreujat la situació de vulnerabilitat d'algunes famílies, i han observat angoixa en alguns alumnes per la situació que tenen de precarietat econòmica a casa, per possibles desnonaments o per un possible nou confinament, perquè algunes viuen en pisos molt petits o diverses famílies comparteixen un sol habitatge. 6. La comunicació: "Si us plau, primer als centres" Els mestres demanen que l'Administració millori la comunicació amb els centres, i no llenci titulars que quan els has de fer realitat són impossibles de gestionar. Francesc Martin posa exemples: "Totes les ràtios han d'estar per sota de 20" (insostenible al seu centre); "Proveïrem les escoles de material de seguretat" (han pagat 1.400 euros en despesa Covid amb les quotes de les famílies i diners del Departament que s'han deixat d'invertir en altres coses). Per Núria Mora, de l'Institut Escola Catalunya de Sant Cugat, quan algú de l'Administració dona una nova indicació en una roda de premsa, sense previ avís als centres, suposa un gran esforç de gestió, buscar alternatives si no és possible, i comunicar-ho a les famílies; i per tant demana a l'Administració que informi primer els centres educatius. 7. "Gràcies professors i mestres!" Els educadors del nostre país, en la majoria de casos, han decidit resistir i veure oportunitats en la incertesa, seguir il·lusionats amb els projectes pedagògics i obrir-se als aprenentatges de la pandèmia. Han posat l'accent en la importància de l'acompanyament emocional i social de l'alumnat i ser a prop d'ells, malgrat la distància i els confinaments. Mostren tenacitat i agraïment a tota la comunitat educativa "L'escola està oberta perquè una vegada més l'estan sostenint les persones." Però a quin preu? D'aquí 15 dies podreu escoltar la resposta pedagògica, psicològica i de l'Administració a aquest programa.

Els mestres s'hi estan deixant la pell per mantenir les escoles obertes

Mai abans havien tingut un focus mediàtic tan gran com durant la pandèmia, i senten que viuen el dia a dia a l'ull de l'huracà. Estan esgotats però satisfets alhora