Els mestres de tot el món, a primera línia de la pandèmia
Set mestres catalans a l'estranger ens expliquen com han adaptat la seva feina
Els mestres de tot el món, a primera línia de la pandèmia
L'ofici d'educar (El suplement)

Els mestres de tot el món, a primera línia de la pandèmia

Set mestres catalans a l'estranger ens expliquen com han adaptat la seva feina

Enllaç a altres textos de l'autor Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

Directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

@ElisabetPedrosa
Actualitzat
TEMA:
Coronavirus
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

La Covid ha pertorbat la vida de tots els centres educatius del món, però cada país ha afrontat les dificultats d'una manera: escola online o presencial; mascaretes i distanciament social o no a l'aula; protocols de confinament; i els aprenentatges que n'han sortit. A "L'ofici d'educar", a partir del testimoni de 7 mestres catalans a l'estranger, fem una radiografia de com s'ha viscut la pandèmia en 7 països diferents.

La Xina - Roser Torres, mestra de primària a Xangai
Població: 1395 milions d'habitants
Positius registrats: 94 mil persones contagiades
Morts per Covid reportats: 5.000, segons xifres oficials

A la Xina se celebrava l'any nou quan es va detectar el primer brot, els van confinar i van estar amb restriccions fins a finals de maig; i quan van tornar a l'escola, abans de la pandèmia, ja prenien la temperatura, van haver d'afegir l'obligatorietat de la mascareta, la prohibició d'entrar al centre per part dels pares i van posar mampares entre els alumnes alhora de dinar.

Explica la Roser que la clau de l'eficiència en el control del virus a la Xina és que es controla molt l'entrada i sortida del país; i tothom que dona positiu el tenen controlat a través de la geolocalització del mòbil, fins que dona negatiu. Als llocs públics, com l'escola o el transport públic, es té molta precaució i, per tant, la gent té molta confiança per sortir i fer una vida com abans de la pandèmia.

Els mestres de tot el món, a primera línia de la pandèmia
Una família amb mascaretes i proteccions de plàstic a l'estació de tren de Xangai (Reuters/Aly Song)

Estats Units - Meritxell Garcia, mestra de primària a Nou Mèxic
Població: 382 milions
Contagis detectats: 18 milions d'infectats
Morts per Covid registrats: 320 mil morts"

L'Estat de nou Mèxic és turístic, però té una governadora demòcrata molt cauta que va tancar al mateix temps que a Catalunya, però quan només hi havia quatre casos de Covid i un mort, i des de llavors no s'ha tornat a obrir l'escola presencial. Explica la Meritxell, que fa tres anys que viu als Estats Units amb les seves tres filles, que van començar el curs 100% online i el pla era canviar a un model híbrid al setembre, per les famílies que ho demanessin, però no es va poder fer; i el que sí que han rebut són recursos: ordinadors, iPads i accés a internet per fer l'educació online; formació gratuïta per als docents i la comunitat educativa s'ha organitzat per ajudar les famílies que més ho han necessitat.

Tot i així, hi ha col·lectius, com els nadius americans, que han patit especialment, perquè viuen en reserves i condicions precàries, i s'ha tingut cura de protegir-los, explica la mestra. A l'estat de Nou Mèxic tothom porta la mascareta pel carrer seguint les recomanacions, no hi ha prohibicions, i durant els pitjors moments de la pandèmia han pogut sortir a passejar per la muntanya o a fer esport. Han fet tests als mestres i estan a l'espera de la vacuna, explica la Meritxell, que diu que aquest curs els resultats acadèmics impliquen també aprofitar les circumstàncies per aprendre altres coses, com organització, autonomia o participar de les tasques familiars.
 

Noruega - Josep Sala, professor de castellà i geografia en un Institut de Tronheim
Població: més de 5 milions d'habitants
Contagis documentats: gairebé 45 mil persones
Morts per Covid confirmats: més de 400

A Noruega es dona un gran valor a l'educació, que no és cavall de batalla entre partits polítics, i els infants són el que més importa de la societat, perquè són el futur i, per tant, es dediquen molts recursos a l'educació (als centres hi ha psicòlegs, consellers, infermers); d'aquí que el dia de la Constitució els que desfilen són els nens i nenes, explica Josep Sala, que fa 15 anys que hi viu, i que va aconseguir la nacionalitat per poder votar.

Explica el Josep que el curs ha estat accidentat, cap dia ha tingut tots els alumnes a classe (en quarantena, contagiats o a l'espera de proves) i que això els ha suposat més feina per atendre l'aula i els alumnes a casa. Però, tot i així, s'han mantingut les classes presencials sense portar mascareta; no ha estat fins a finals de desembre que s'ha establert l'obligatorietat de portar mascareta als locals tancats a Noruega.

I és que l'índex de contagiats a Noruega ha estat sempre molt baix, segons Josep Sala, perquè es van prendre mesures molt aviat, quan encara no hi havia cap mort, i hi ha molta consciència social que tot plegat és un esforç col·lectiu: les empreses fan teletreball per tothom, se segueixen les normes, i durant aquest any ningú ha anat de viatge a l'estranger, s'ha tancat la frontera, i ara que només hi ha quatre hores de sol al país realment és un esforç no buscar el sol del sud.

Pel que fa als seus alumnes, explica el Josep que s'han espavilat tecnològicament, alguns s'han adonat que treballen més bé a casa, més concentrats, i no s'han de llevar aviat; i en general els ha trobat més enganxosos els uns amb els altres, potser per la por que els tornin a confinar.

Els mestres de tot el món, a primera línia de la pandèmia
Dues persones amb mascareta caminen per Sant Petersburg (Reuters / Anton Vaganov)

Rússia - Arnau Barios, professor de català a la Universitat de Sant Petersburg
Població: més de 146 milions d'habitants
Contagis documentats: més 3 milions
Morts per Covid registrats: prop de 50 mil

A Rússia ningú vol un segon confinament, i les xifres semblen "maquillades" tot i que els casos no paren de pujar a l'entorn mes proper de l'Arnau Barios, que fa 8 anys que viu a Rússia, i que explica que a la Universitat – que van tornar a tancar a principis de desembre- es feien controls de mascareta a l'entrar, però els alumnes se la treien a l'aula, com també passa als transports públics.

Explica l'Arnau que la Universitat mentre va estar oberta estava buida, perquè no hi podien entrar els professors de més de 65 anys, un 50% a la facultat de Filologia. La tornada a la Universitat presencial s'espera al febrer (al gener hi ha exàmens) tot i que dependrà de la situació epidemiològica del país i de la vacunació massiva, que també prioritza als voluntaris del món educatiu. L'Arnau no té clar si li deixaran posar la vacuna Sputnik, perquè potser donaran prioritat als russos, i diu que és una "fake new" que no es pugui veure alcohol durant dos mesos si et vacunes, només quan te la posen.

Explica l'Arnau que a Rússia el virus es viu només com una molèstia, perquè el país ja ha viscut moltes calamitats, i per tant les mesures sanitàries no es prenen seriosament, i posa l'exemple d'un veí del replà que cada vegada que surt a fumar li dona la mà, i ell sent que no es pot negar a la salutació. A Rússia la figura del mestre és molt respectada, però que cobren una misèria, fins i tot els de les Universitats, tot i el gran valor que també es dona a la cultura.
 

Brasil - Josep Blanes, professor de la Universitat a Sao Paulo
Població de 209 milions d'habitants
Contagis registrats: 7 milions i mig


El sistema educatiu brasiler va tancar al març, tot i que el pic de la pandèmia va ser al juny i juliol, explica Josep Blanes que fa més de cinquanta anys que està al Brasil, s'hi va nacionalitzar per treure's les oposicions, i té tres filles. Pel Josep Blanes, malgrat el govern negacionista del president Bolsonaro, el país s'ha salvat perquè la competència de l'educació està compartida: l'educació dels més petits és municipal; els adolescents són competència de l'Estat Federat (la comunitat autònoma nostra) i les Universitats estan en mans de l'Estat Federal, tot i que n'hi ha de públiques i privades; i cada estat ho ha adaptat a la seva realitat.

Una de les coses que més ha preocupat, ha estat l'absentisme dels adolescents i d'aquí que s'hagin anat obrint presencialment les escoles. Tot i que encara hi ha joves que no es prenen seriosament les normes i es fan festes a Rio, explica Josep Blanes que aquesta segona onada ha afectat més joves, i s'ha pres més consciència dels riscos, i entre un 60% i un 70% de la població porten mascareta als carrers, i és obligatòria a l'aula. Pel Josep Blanes, l'ensenyament online a les Universitats ha exigit un esforç d'adaptació del professorat, i hi ha el consens que amb la virtualitat es perd molta qualitat. La crisi ha empitjorat la situació de pobresa del país, terrible a nivell econòmic, tot i les ajudes de Bolsonaro, i hi ha una gran expectació amb la vacuna, que s'espera per a mitjans de gener. explica el Josep Blanes.

Els mestres de tot el món, a primera línia de la pandèmia
Un carrer comercial de Sao Paulo, al Brasil (Reuters)


Gran Bretanya - Judith Soler, professora de francès a Ipswich
Població: 64 milions,
Contagis: més de 2 milions d'infectats
Morts per Covid documentats: prop de 70 mil

A Anglaterra no van tancar les escoles mai del tot en pandèmia, van estar obertes per als fills dels treballadors essencials; i no es van fer classes online, només s'enviaven tasques que no eren obligatòries i alguns no van fer res. A Anglaterra no hi ha exàmens i es passa de curs facis el que facis; i ara costa encaixar les diferents realitats, explica la professora Judith Soler, que van decidir anar a Anglaterra en família, amb les seves dues filles, en plena pandèmia.

Durant aquest curs els alumnes no tenien l'obligació de portar mascareta a les aules, només al pati, i no hi ha distància social entre alumnes, això sí, les classes estan obertes de bat a bat i fa fred, tant, que els alumnes demanaven anar al lavabo per tocar l'aigua calenta. No s'han reduït les ràtios, i els grups bombolla són per curs i poden arribar a ser de 200, i en cas de contagi només es confina el grup classe.

Els mestres sí que porten mascareta, i tenen uns espais delimitats en què no hi poden entrar els alumnes, tot i que a Anglaterra ja abans de la pandèmia hi havia una cultura de no tocar-se mestres i alumnes. Anglaterra, el primer país europeu que ha vacunat, s'enfronta ara a una variant mes infecciosa del virus, explica la Judith: "L'última setmana va ser el caos, van començar a sortir casos com xampinyons entre l'alumnat i el professorat" i les instruccions de cara a la tornada a secundària és fer classes online i tests massius als centres educatius.

Els mestres de tot el món, a primera línia de la pandèmia
Aules amb pocs alumnes i distanciats en una escola de Watlington, prop de Londres (Reuters/Eddie Keogh)


Suïssa - Maria Rosa Guimerà, professora i membre de la direcció d'una escola de primària a Zuric
Població: més de 8 milions i mig d'habitants
Contagis registrats: més de 400 mil
Morts per Covid documentats: prop de 7.000

A Suïssa van tancar una setmana més tard que a Catalunya, però van mantenir els serveis mínims. Explica la Maria Rosa, que fa 15 anys que hi viu, que la pandèmia ha canviat la interacció social entre alumnes i professors, i la manera d'ensenyar als infants que s'ha convertit és més tecnològica; tot i que l'escola Suïssa té molts recursos per l'educació de la canalla.

A les aules, els infants no porten mascareta, perquè s'ha demostrat estadísticament, a Suïssa tenen molt valor els fets i els números, que només un 1% de la canalla han sigut positius de la Covid, explica la Maria Rosa; i el personal de l'escola sí que en porta, des de mitjans d'octubre, quan les dades van pujar.

La Maria Rosa alerta que aquesta generació Covid tindran més problemes socials: "A Suïssa mai es va prohibir sortir al carrer, fer esport o anar a la natura, però molts nens van tornar a l'escola amb sobrepès, i és una població que ha patit molt aïllament a casa". Per la Maria Rosa, la part positiva de la crisi és que han après a ser més flexibles, tenir molta comprensió i ser més empàtics.

ARXIVAT A:
Coronavirus Educació

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut