Aquest estiu, més que mai, necessitem natura. Un entorn com el bosc millora les defenses, desperta els sentits, ajuda a regular les emocions i relaxa; fomenta la creativitat, el joc, l'autonomia i la llibertat, i desenvolupa la motricitat i la resiliència d'infants i joves. Té un alt valor pedagògic, sobretot per als infants i joves en situació de vulnerabilitat, i és una experiència vital insubstituïble, segons Pere Vives, cap d'Educació Ambiental i colònies de la Fundació Pere Tarrés. Protegim el que coneixem Per Katia Hueso, biòloga, autora del llibre "Educar en la naturaleza" i creadora el 2011 de Saltamontes, la primera escola infantil a l'aire lliure d'Espanya, la clau és l'educació ambiental, perquè reforça el vincle amb la natura i ajuda a lluitar contra la injustícia: "Un nadó nascut als EUA produeix un impacte ambiental 13 vegades superior al d'un de nascut al Brasil, i patirà el deteriorament que causem el països acomodats." Per la biòloga, educar a la naturalesa, tenir-hi experiències significatives, és la forma més senzilla, amable i directa per entendre que som naturalesa i voler-la protegir. "No només veure la naturalesa com un element decoratiu, preocupar-se pel seu benestar: plantes al balcó, un hortet, un jardí o un animal domèstic, i reconeixe'ns en la natura i els altres éssers vius." Les activitats educatives al bosc afavoreixen el benestar, la confiança i la col·laboració amb els altres (Wild Me) Katia Hueso lamenta que poques administracions hagin incorporat l'educació ambiental al currículum, al contrari del que es fa a Suècia, Noruega i Dinamarca, on impregna el currículum docent perquè es considera ciència viva, i convida els docents a fer classes a l'aire lliure. "Sortir-hi a poc a poc per afavorir els 'moments eureka', com la poma de Newton, perquè els infants s'hi senten molt motivats per aprendre." Descobrir la natura que som La Gloudina Greenakre va treballar deu anys amb una fundació de rescat d'animals salvatges a l'Equador i va conèixer els infants indígenes que vivien al bosc. "Estan molt units i són molt respectuosos amb l'entorn natural . Tenen moltes capacitats per a la vida real." Ha creat Wild Me, que promou el joc lliure pera  infants a la natura, i ofereix al Bages un casal 100% al bosc en què hi ha joc lliure, descoberta i activitats artístiques, i també sensitives, com enfangar-se de d'alt a baix, per afavorir la relaxació i la connexió amb la natura. "Després del confinament, els infants arribaven estressats, trigaven més a connectar amb la natura; i en algun cas vam detectar més agressivitat i sorolls de videojocs mentre jugaven, per l'excés de pantalles." Però, amb tan sols 24 hores a la natura, els canvis van ser increïbles, explica la Gloudina Greenacre, que suggereix evitar dirigir-los a la natura: hem d'apartar-nos i deixar-los que hi juguin. "Pujar a un arbre o fer una cabana repta a regular la frustració, valorar el risc, prendre decisions, desenvolupar la creativitat, ajudar i ser ajudat, i tenir un espai secret lluny dels adults." Alumnes de l'escola de bosc El Saüc El bosc a l'escola L'Anna Borràs, que va créixer en una casa al mig del bosc, és cofundadora amb l'Arantxa Luque de l'escola de bosc El Saüc, a la Ribera de Sió, per a infants de 2 a 6 anys. De la natura els infants n'extreuen experiències i aprenentatges cada dia diferents, que desenvolupen la seva resiliència. I el paper de l'adult es acompanyar des d'una observació activa i afavorir un ambient relaxat i segur. "Se segueix el currículum amb obertura: comptar les campanades per aprendre els números, sentir a la pròpia pell els canvis d'estacions o aprendre a fer servir una serra amb l'acompanyament adult. Eines per a la vida real." L'Anna Borràs reconeix que la pandèmia ha fet créixer l'interès per les escoles de bosc, i reivindica amb la Federació EDNA ser reconegudes, perquè ara només son lleure educatiu. El bosc i la natura ajuden a reequilibrar-nos després del confinament i d'un excés de pantalles (escola de bosc El Saüc) El contacte amb la natura cura La Júlia Garcia, biòloga i cap d'Educació Ambiental de Fundesplai, que ofereix projectes d'educació ambiental per a escoles i famílies, explica que la connexió física amb la natura, abraçant un arbre o estirant-nos a l'herba, ens vincula a un espai que ens transcendeix. "Ens recorda el lligam que tenim amagat de pertinença a la natura, un instint natural en els infants; i està comprovat científicament que els banys de bosc ens ajuden terapèuticament." Per la biòloga, sobretot falta sensibilització i coneixements ambientals per part dels adults, desconnectats en entorns urbans, i enfortir el vincle amb la natura: " Es veu la natura com un espai hostil, amb bestioles i riscos, per desconeixement, perquè, en realitat,  hi ha molt poc perill." La natura de forma passiva educa, transforma i madura, explica la Júlia Garcia, i és un entorn ideal per conviure i treballar l'autonomia, en un espai menys protector que el familiar. "Els més petits, aquest estiu, tornaran a gaudir de les colònies com sempre. I per als joves és l'oportunitat de reequilibrar la dependència de la tecnologia fruit del confinament i gaudir de fer un cim o de passar hores sense mirar el mòbil." Per a les famílies, la Júlia Garcia ens proposa que el proper dia que anem a la platja ens fixem en la fauna i la flora de les dunes, i passar uns dies en una casa de colònies, amb monitors de natura, que ajuden a connectar-hi i comprendre-la. "La natura cura, i ens ajudarà a recuperar tot el que necessitem." La natura, en definitiva i com diu l'Anna Borràs, és un entorn que afavoreix el moviment lliure; la descoberta de l'entorn, el cos i els sentits; mantenir viva la curiositat; tenir l'amor i la mirada de l'adult, i ser considerats éssers complets.