Elena Crespi: "Hem de sumar els homes en la lluita per les maternitats feministes"

"Sacrifici", "renúncia", "esgotament", "dormir malament" i "patiment" són les expressions més usades per definir la maternitat, per la psicòloga i sexòloga Elena Crespi, i, a la vegada, ens diuen què és el millor que ens pot passar a la vida, amor pur. Tota una contradicció. "Se'ns exigeix que parim, però no ens ho posen fàcil i vivim l'experiència de gestar, parir, adoptar, acollir i criar sense que el món hi posi el focus, tot i ser el motor del món." Elena Crespi té 24.500 seguidors a Instagram, és una autèntica influencer de la sexualitat i la criança respectada a Catalunya, i amb "Sortir de mare" tomba el model patriarcal i aposta per la criança des del feminisme i la diversitat. "No és estrany que la maternitat es visqui amb aquesta contradicció: vols estar amb la canalla i alhora marxar ben lluny." Elena Crespi és una autèntica influencer de sexualitat i criança respectada a Catalunya (Nadia Roig) Què ens fa mares i pares? Gestar i parir una criatura dona el carnet de mare? O és més que una qüestió biològica? Existeix l'instint maternal? Ens fa mares el que sentim que ens fa mares defensa l'Elena Crespi. "A la sociòloga Maria Rodó no li van donar socialment el carnet de mare fins que va gestar la segona filla; la primera l'havia gestat la seva parella. Em va xocar el pes del fet biològic quan el món està ple de diversitat en les maternitats." Tenir criatures és molt salvatge, les tinguis com les tinguis, i et capgira, segons Elena Crespi, que assegura que la maternitat la va empoderar i alhora la va fer sentir vulnerable. "La maternitat és una muntanya russa emocional que vivim en solitari, i ens persegueix sempre la culpa de no fer-ho prou bé; i em vaig adonar que no tenia prou recursos per fer-ho com hauria volgut." Per ser "bon pare" s'exigeix molt menys que per ser "bona mare", recalca Crespi. "És la síndrome del campió. A la mínima que fan alguna cosa que a nosaltres se'ns pressuposa, com portar els fills a l'escola, ja són uns campions." El psicòleg Gus Bas destaca el pes de l'herència heteropatriarcal, que omple els homes de privilegis, i agraeix als moviments feministes la inspiració. "Per exercir una paternitat més conscient i present, focalitzada en les emocions i el treball personal i col·lectiu, i amb conceptes com vulnerabilitat, compassió, cooperació, interdependència, llibertat i cura." Per Elena Crespi, és clau que els homes se sumin a la lluita per les maternitats feministes, i d'aquí que parli de "mapaternitats". El llibre "Sortir de mare" tomba el patriarcat i reivindica criar des del feminisme i la diversitat (Elisabet Pedrosa) El món no està pensat per "mapaternar" Al seu llibre, Elena Crespi recull històries de violència obstètrica que glacen la sang. "No som conscients de tots els mecanismes patriarcals que tenim apresos per desapoderar qui pareix, cria o alleta. És un tipus de violència masclista que reben les dones i persones amb identitats dissidents quan estan gestant o parint." La psicòloga demana als professionals de la sanitat molta consciència, naturalitzar el part i evitar medicalitzar-lo de manera innecessària i incloure la perspectiva de gènere en un model mèdic encara molt patriarcal. Una maternitat feminista en un món capitalista i de consum és molt difícil, argumenta Crespi. "Se'ns diu: 'Pareix, però que no ho sembli, no t'entretinguis amb la teva criatura, torna a la feina i a ser productiva.' I és molt horrible, perquè apareix la culpa." La conciliació són les mares, les àvies, i tenir una xarxa feminista, la tribu, assegura Elena Crespi, perque ajuden a alleugerir la soledat i a compartir i acompanyar experiències des de la sororitat; no pas la rivalitat i la crítica entre dones que alimenta el patriarcat amb la idea de "la mare perfecta". Creiem que les criatures necessiten més del que necessiten, assevera Elena Crespi, i tenim la responsabilitat social de guiar bé les famílies per satisfer les necessitats bàsiques dels fills i filles: aliment i escalf. Guia per criar des del feminisme A la consulta li arriben mares amb molta càrrega mental, exhaustes, en què fins i tot quan hi ha coresponsabilitat la càrrega principal és per a elles, i amb frustració: no senten que són la bona mare sacrificada que els han imposat. La psicòloga proposa recuperar la disciplina. "Posar ordre, en lloc d'exigència, que fixa objectius tan alts que no s'assoleixen i ens mortifiquem. Autocura, una sexualitat feminista, optimitzar recursos i tenir temps de parella, que trontolla amb els fills." La canalla ha vingut a les nostres vides a divertir-nos, a fer-nos sortir de polleguera, a ensenyar-nos i a desesperar-nos, explica Elena Crespi, no són robots que fan cas de les indicacions. "No hi ha cap mètode infal·lible, ho fem tan bé com podem, venim d'un model autoritari que es dispara, però no ens hem de culpabilitzar i ens hem de perdonar si ens equivoquem." Al llibre "Sortir de mare", la psicòloga ens proposa un conjunt d'eines imprescindibles de comunicació positiva i tècniques d'assertivitat, i reivindica polítiques i institucions feministes, més educació amb perspectiva de gènere i diversitat sexual, i reconèixer el lloc que es mereix a la criança.

Elena Crespi: "Hem de sumar els homes en la lluita per les maternitats feministes"

Influencer de sexualitat i criança respectada, amb "Sortir de mare" tomba el patriarcat i reivindica criar des del feminisme i la diversitat