El teletreball afavoreix la conciliació o la discriminació de gènere?
La pandèmia ens ha abocat a treballar des de casa. N'avaluem les conseqüències negatives i les oportunitats de conciliació laboral, familiar i personal
El teletreball afavoreix la conciliació o la discriminació de gènere?
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
L'ofici d'educar (El suplement)

El teletreball afavoreix la conciliació o la discriminació de gènere?

La pandèmia ens ha abocat a treballar des de casa. N'avaluem les conseqüències negatives i les oportunitats de conciliació laboral, familiar i personal

Enllaç a altres textos de l'autor Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

Directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

@ElisabetPedrosa
Actualitzat
TEMA:
Teletreball

Amb el confinament, d'un dia per l'altre vam fer un pas de gegant amb el teletreball, sense formació, recursos, ni espais adaptats; desbordats per la vida familiar i laboral; amb jornades interminables i sobrecàrrega, sobretot per a les dones.


Els rols tradicionals de gènere, accentuats

Les dones han assumit simultàniament responsabilitats domèstiques, de cura i laborals; mentre que per als homes es va afavorir la disponibilitat laboral absoluta. És la constatació de la professora agregada del Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball de la UAB Sara Moreno:

"Tota l'evidència acumulada durant la pandèmia porta a la conclusió que el teletreball és una falsa solució per a la conciliació, perquè ha reforçat els rols tradicionals de gènere."

La pandèmia ha estat un laboratori magnífic per conèixer la realitat, opina la professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València Empar Aguado. Ella va fer 18 entrevistes  a dones durant el confinament sobre la divisió sexual del treball reproductiu i de cura:

"Ha posat en valor les cures, però també ha mostrat la contradicció entre la voluntat d'igualtat i la coresponsabilitat de les unitats familiars, i les pràctiques quotidianes."

Les dones segueixen sent les que flexibilitzen per respondre les necessitats familiars, fruit d'una socialització diferenciada. Per l'Empar Aguado, durant la pandèmia de nou les dones han estat "superelastic woman" ("Els increïbles") per arribar a tot:

"Calen polítiques públiques que construeixin un estat del benestar, que deconstrueixin els mandats de gènere, la divisió del treball en l'àmbit domèstic, i reforcin la socialització en la cura dels homes."


Autocura i teletreball

Dones desbordades amb jornades laborals interminables, que deixaven de fer àpats o robaven hores de son a la nit o al matí per fer la feina remunerada, amb el cost físic i emocional que implica. Augment de la violència i dels conflictes a la família i manca d'espai personal són algunes de les realitats que ha fet aflorar la pandèmia, i d'aquí neix la "Guia de la conciliació en temps de pandèmia", del Col·legi de Psicòlegs.

Per la Paloma Dura, psicòloga, terapeuta i col·laboradora de la guia, les dones cuidem, però no ens sabem cuidar pel pes dels mandats i estereotips de gènere que tenim tan interioritzats:

"Podem sentir que cuidar és el que hem de fer, el mandat és que ens han creat com a sers per cuidar els altres. Si soc per als altres em desconnecto de la meves necessitats, em sobrecarrego. I si soc per a mi, sento culpa; en els dos casos sento malestar."

Per la psicòloga, cal prendre consciència de com ens mirem i tractem: revisar els patrons d'autocura disfuncionals i la història d'aferrament, d'on venen l'autoexigència, la culpa, la voluntat d'arribar a tot o la incapacitat de posar límits.

"Hem d'escoltar els nostres senyals, parar abans de petar, expressar-nos, demanar ajuda i cuidar-nos els uns als altres. La pandèmia és una oportunitat per superar la desigualtat entre homes i dones i conviure amb més benestar a les llars."


Com podem teletreballar millor?

Cal disposar d'un espai exclusiu i ergonòmic per evitar malestars i patologies: cadira, taula, ordinador, postures i il·luminació adequades; afavorir un estat d'ànim idoni per a la feina, i pauses de relaxació i desconnexió que no impliquin tasques domèstiques.

El teletreball ha afavorit la conciliació o la discriminació de gènere?
Teletreballar amb criatures a casa durant el confinament va posar moltes famílies en una situació d'estrès molt elevat (unsplash)

Són algunes de les pautes que ens dona Estrella Maria Nieto, professora associada del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC, que també ens recomana pensar bé quin temps dedicarem a la feina per planificar-nos millor:

"S'ha de valorar que ens n'hem sortit molt bé amb les poques eines i preparació que teníem del teletreball."

Nieto recorda que l'empresa ha d'afavorir les relacions personals dels treballadors amb l'equip i la família, la conciliació, i ha d'invertir en formació per millorar el teletreball.

"Teletreball no és només treballar des de casa, requereix canvis en com ens relacionem treballadors i caps per afavorir l'eficiència, la motivació i el benestar."


El futur del teletreball i les oportunitats del model híbrid

El periodista Àngel Ferrero, autor de "Teletreball, tecnoutopies i ideologies del domèstic", és molt crític amb el teletreball com l'hem fet fins ara:

"En lloc d'alliberar-nos i facilitar-nos la conciliació familiar i personal com pensàvem, ens ha portat a més explotació i control laboral."

Pel periodista, el teletreball és una oportunitat per flexibilitzar vida laboral i familiar, però també té inconvenients: dificulta la comunicació, la interrelació, la implicació, la motivació i la solidaritat entre treballadors, que es poden sentir molt sols; i la difuminació dels límits entre vida i feina. Per l'Àngel Ferrero, el treball a casa passa factura:

"Treballem més hores i la disponibilitat per respondre a un correu electrònic s'ha estès a tot el dia; s'ha convertit en una necessitat respondre correus tan bon punt arriben, estressant, i d'aquí el debat del dret a la desconnexió laboral."

Pel periodista, des d'una perspectiva ecològica treballar des de casa no és més sostenible perquè es multiplica el consum individual d'energia, un cost que recau sovint en el treballador; no hi ha cap inspector de treball que ho reguli, i la legislació per ara és insuficient. La tendència, segons l'Àngel Ferrero, serà el model híbrid:

"En una enquesta a Alemanya, dos terços de la població estava a favor d'una setmana laboral combinada entre teletreball i oficina, perquè es va valorar molt la socialització del treball."

Per l'Àngel Ferrero, el model híbrid és positiu per a dones que se sentin pressionades per decidir entre feina i família, però hi ha el risc que els homes optin més pel treball presencial.

La pandèmia, pel periodista, és un repte per aprofundir en el debat sobre el teletreball, en els àmbits institucional, acadèmic, social, de gènere, periodístic i sindical.

ARXIVAT A:
Educació Covid-19Drets laboralsPrecarietat laboralTeletreballSalut

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut