Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
L'ofici d'educar (El suplement)

El preu de ser nena, adolescent i dona a l'Iran

Nenes, noies i dones han vist que podien haver estat Jina Mahsa Amini i ja no estan disposades a fer ni una sola passa enrere

Enllaç a altres textos de l'autor

Elisabet Pedrosa

Directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

@ElisabetPedrosa
Actualitzat

La imatge viral de nenes mirant la pissarra d'esquena a la càmera mostrant les seves cabelleres i dedicant el dit del mig al retrat dels líders del règim és un desafiament històric a l'Iran, assegura la periodista Txell Feixas: 

"O la imatge d'un institut on les joves llancen els seus vels a un professor obligant-lo a marxar del centre; nenes, noies i dones han vist que totes podrien haver estat Jina Mahsa Amini, i ja no estan disposades a fer ni una sola passa enrere." 

Unes alumnes protesten contra el règim a classe, amb les melenes al descobert, en una imatge que s'ha fet viral (Twitter)

"Dona, vida i llibertat" és el moviment liderat per les dones de conscienciació i despertar més massiu, transversal i internacional del poble iranià, assegura la traductora Ryma Sheermohammadi, amb amics a l'Iran a la presó per ser activistes, perquè són cada vegada més els que senten que aquest règim sense llibertats ja no els representa.

Ser nena a l'Iran

A l'escola el vel s'ha de portar a partir dels 7 anys, i al carrer és obligatori a partir dels 9 perquè se les considera susceptibles de provocar el desig dels homes. Una infància bonica, però marcada per la dualitat, va tenir a l'Iran Shima Ahmadi, resident a Catalunya des que el 2017 hi va fer un Erasmus Mundus, i que treballa a la Universitat de Girona:

"A l'Iran convivia amb el lliure pensament de la meva família; i la incomoditat i la dificultat de portar el vel a l'escola i la manipulació religiosa d'alguns mestres que amenaçaven que acabaríem penjades a l'infern si se'ns veia un sol floc de cabells o no seguíem les normes del règim."

A l'escola el vel s'ha de portar a partir dels 7 anys, i al carrer és obligatori a partir dels 9 (istock)

Ser nena a l'Iran és viure aquesta doble vida, que genera frustració, por i estrès, assegura la Shima, però per sobreviure t'hi acostumes. Les classes estan dividides per sexes, mai es barregen ni en el pati ni en cap altre lloc, explica la politòloga Anahita Nassir, filla de catalana i iranià i que es va exiliar del país amb només 4 anys: 

"Hem vist imatges de les universitats on els estudiants llancen els panells de separació entre nois i noies. Hi ha una selectivitat molt difícil, i més noies que nois a les universitats, però que tindran menys sortides laborals i professionals" 

Però molt pitjor és la situació de les nenes a les zones amb minories perseguides i encara més discriminades, com el Balutxistan, una zona marginada durant 40 anys amb molts recursos naturals. Alguns nens no tenen ni identificació i no van a l'escola i en algunes zones només hi ha primària, adverteix la Ryma, i qualsevol tipus d'activisme es castiga amb la pena de mort: 

"Hi ha hagut 64 infants morts des del setembre, com la Hasti, de 7 anys, que sortia de la mesquita amb l'àvia,  van trigar 11 dies a saber qui era i 50 dies a tenir el nom complet i la foto; o el Kian, un nen de 10 anys conegut a Instagram com 'el nen inventor', que va morir quan el cotxe familiar va ser tirotejat per agents".

I encara una dada més esfereïdora: a una nena per llei a l'Iran se la pot casar amb tan sols 13 anys, explica l'Anahita: 

"El primer any de la revolució islàmica es va pujar als 18 anys, però ara s'ha tornat a baixar als 13, no vol dir que es faci a tot arreu, però limita la llibertat de les dones."

I l'arribada de la pubertat se celebra amb actes a la televisió pública, relata la periodista Txell Feixas.

Molt pitjor és la situació de les nenes a les zones rurals amb minories perseguides i encara més discriminades (istock)

Ser dona a l'Iran

Una dona no pot ser presidenta ni jutgessa a l'Iran. Tampoc tenir passaport sense permís d'un tutor masculí, assegura la Txell Feixas, ni la custòdia dels fills si es divorcien:

"Mentre ell podrà tenir fins a 4 dones legals, ella pot ser considerada bruta només per parlar amb un home que no sigui el seu marit."

El règim discrimina i infantilitza les dones, denuncia l'Anahita:

"Les dones hereten la meitat que un home, el seu testimoni val la meitat que el d'un home i no poden sortir del país sense el permís del pare, marit o germà."

A la vegada, hi ha un important llegat feminista a l'Iran assegura la Ryma. La revolució tenia entre els seus objectius la formació de les dones assegura  l'Anahita:

"Durant la revolució un dels preceptes va ser l'alfabetització de les dones. Pel nou règim portar el vel era una reivindicació contra l'occidentalització imposada pel Sha, i l'eina per treure la dona de l'esfera privada a la pública."

Però la revolució ha derivat en una dictadura i de l'estricte compliment de les normes de vestimenta del règim se n'encarrega la policia de la moral: una furgoneta amb tres homes i dues dones, perquè en principi l'home no es pot dirigir a una dona. I és que també hi ha dones que fan costat al règim, apunta l'Anahita: 

"Al Parlament tenim 290 diputats i un 8% són dones, la majoria conservadores. El règim ha aguantat 43 anys perquè una part important de la població li fa costat, molt lligada als màrtirs de la guerra amb l'Iraq."

Manifestants amb una imatge de la jove Mahsa Amini, detonant de la revolta (Reuters/Moahamed Azakir)

També perquè el règim compra el vot dels més pobres, afegeix la Ryma, i perquè la població més gran associa la religió al règim, conclou la Shima.

Són conscients, valentes i persistents, les dones a l'Iran, assegura l'Anahita, perquè ja no tenen res a perdre i tot a guanyar, i es posen al davant de tota una maquinària del règim amb una repressió massiva:

"Surten de casa soles sense el mocador i es graven, no és que vingui la policia de la moral, pot ser un veí; i ho pugen a les xarxes quan internet funciona, i només per això ja les condemnen a presó."

Una altra forma de protesta és tombar el turbant d'un aiatol·là i sortir corrents i gravar-se i pujar-ho a les xarxes, i si t'enxampen és pena de mort, denuncia la politòloga. I és que viralitzar continguts ha estat la gran eina de la revolució per donar-se a conèixer al món.

Les dones han convertit la frustració i la retallada de llibertats individuals en una frustració i descontentament social col·lectiu, que ha implicat els homes. Orgullosa i a la vegada preocupada està la Shima amb les noies de la seva família que es treuen el mocador i es manifesten ara ja sense por:

"Em diuen si no ho fem ara, qui ho farà? I també s'hi ha sumat les mares de la generació de la revolució. En una videotrucada vaig veure un bus, un espai públic, ple de dones sense mocador que em va omplir d'esperança."

No és contra l'islam, el que s'està demanant és la llibertat de triar i la democràcia, defensa la Ryma.

Ser home a l'Iran

És més fàcil ser noi o home a l'Iran, tot i que tampoc poden vestir com vulguin, explica la Ryma, que reconeix que els homes estan lluitant colze a colze amb les dones arriscant la vida i la llibertat:

"Quan la Masha estava en coma, vaig parlar amb dos amics que ara són a la presó, i un d'ells em va dir, si ara no estem al costat de la família de la Masha, com podem parlar de llibertats?"

Els homes tenen germanes, mares, dones, és una lluita pels drets humans, la democràcia i les llibertats individuals i religioses, assegura l'Anahita:

"L'Iran és un país ric en recursos naturals, però amb aquest règim mai se'n podrà beneficiar. Ara ja no es demanen canvis concrets al règim, sinó un canvi complet de règim."

Donar veu al que passa a l'Iran, interessar-nos, no ser indiferents, compartir per xarxes, participar de les manifestacions de protesta perquè apel·la a la llibertat col·lectiva, i pot contagiar tota la zona és la petició conjunta que ens fan 3 dones valentes i compromeses: la Shima, la Ryma i l'Anahita. 

 

ARXIVAT A:
Educació IranInfància
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut