Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
L'ofici d'educar (El suplement)

El pessimisme creixent de la Generació Zeta: quin futur els espera?

Són la primera generació nativa digital i davant d'un futur molt incert reivindiquen noves formes de comunicar-se, estimar i divertir-se

Enllaç a altres textos de l'autor

Elisabet Pedrosa

Directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

@ElisabetPedrosa
Actualitzat

Són la Generació Z, nascuts entre el 1994 i el 2010, en plena era digital. No conceben el món sense internet, tot i que defensen també la presencialitat malmesa per la pandèmia. Porten a l'ADN la pluralitat, l'activisme planetari, el feminisme, una sexualitat més oberta i fluïda. El seu clam unànime és ser més escoltats. Així ho defensa l'Aina Ahumada, estudiant de quart d'ESO l'Institut del Voltreganès:

"Deixeu d'actuar com si els adolescents fóssim tontos, podem i hem de pensar i desenvolupar el pensament crític"

No són antisocials, diuen. "Tenim altres maneres de comunicar-nos", defensa el Jaume Salat de l'Institut de Gurb. El que cal entendre és que els adolescents d'ara no som com els de fa 50 anys, argumenta l'Alba Pueyo, de l'Institut Vilamajor:

"Quan parles amb un adult et diu que també va ser adolescent, que entén el que estàs passant. Però no és cert perquè nosaltres avancem amb la vida i les coses canvien".

L'Alba Pueyo demana a docents i pares que els facin costat, acompanyin, entenguin i ajudin en el seu procés educatiu. I per la Irene Altes, de l'Institut de Gurb, és molt important que els adolescents no se sentin exclosos i que els deixin formar part activa de la societat.

L'experiència de ràdio a l'Institut de Gurb els ha permès millorar la llengua, la comunicació i el pensament crític (Institut de Gurb)

Salvar el planeta de la devastació i la guerra

Al planeta Terra cada cop estem més a prop de no poder fer marxa enrere, es queixa l'Aina Ahumada. El problema, diu, és que els adults estem posant els diners davant de la resta de prioritats. Pel Jaume Salat, de Gurb, si els adults no vigilem acabarem destrossant el món.

Al Reda el Ghrari li fa por que intervenir a la guerra d'Ucraïna porti a una tercera guerra mundial, però a la vegada:

"No em sembla bé que hi hagi una guerra a Ucraïna, perquè estem en un segle en què no és necessari bombardejar una ciutat per arribar a un acord."

Humor i música per sobreviure al pessimisme

Cada dos per tres els han confinat, quan era el moment de sortir de festa i passar-ho bé, i estan farts de les mascaretes. El Cesc Fernandez de l'Institut Serra de Noet, reivindica ara més que mai l'humor nascut de les situacions quotidianes més absurdes. Per passar-ho bé es van inventar un top10 de les feines més estranyes, com inseminador de vaques:

"Vols inseminar algú i no tens a ningú? aquí tens la teva feina ideal d'inseminador de vaques, ja et dic jo que al cap d'un mes se't trauran les ganes d'inseminar algú."

Humor per defensar-se d'un futur que veuen molt negre, en què la incertesa no els deixa veure ni el seu futur personal. Però també la música és fonamental per a la generació Z amb referents al trap i al reggaeton, perquè els ajuda a concentrar-se i a connectar amb ells mateixos, explica el Jaume Salat.

Una sexualitat sense tabús

La generació Z defugen les etiquetes: homosexuals, bisexuals, heterosexuals perquè limiten la seva sexualitat, i normalitzen les diferents orientacions sexuals, sense tabús i amb llibertat, en la majoria de casos. Els preocupa el masclisme, tenen incorporada una mirada lila, i reclamen més educació sexual a primària i secundària, per la Irene Altes de l'Institut de Gurb

"No parlar tant de temes biològics, sinó d'experiències i del vessant psicològic."

Són conscients que la pornografia no està feta per aprendre a tenir relacions sexuals. I al més pur estil de "Sex education" han fet consultori sexual i amorós, i els han desbordat la participació de companys al centre, explica la Irene Altés.

El sistema educatiu a examen

Els alumnes no avaluen amb bona nota el sistema educatiu. El Reda el Ghrari de l'Institut Antoni Cumella no veu amb bons ulls que es demani a tot l'alumnat el mateix sense tenir en compte les capacitats de cadascun, i que alhora de fer canvis no s'hagi escoltat els docents.  

L'Alba Pueyo es queixa també que una vegada més els alumnes no han estat escoltats:

"Ningú ens ha preguntat per l'avançament de curs. Hem conegut els canvis sobre la nostra educació i futur per les notícies. No hi estem d'acord, i tenim coses a dir, però no ens fan cas."

I el Jaume Salat demana més protagonisme de l'actualitat a l'aula perquè estan preocupats davant l'escalada de preus i la guerra d'Ucraïna.

Nascuts amb un mòbil sota el braç

La generació Z han crescut relacionant-se per les xarxes socials i admeten que els permeten dir coses que potser no s'atrevirien a dir a la cara, explica la Irene Altes, perquè la pantalla ho posa més fàcil i els permet fins i tot ser altres persones.

Sobre els riscos de la xarxes, diu la Irene, que en són molt conscients:

"Des de petits ens han fet moltes xerrades sobre les conseqüències, la informació la tenim, una altra cosa és si en fem cas".

I pel que fa al temps que passen connectats reconeixen que passen més temps del que recomanen els experts.

Fent la gravació als estudis de ràdio Voltregà
Alumnes de l'Institut Voltreganès fent la ràdio que volen sentir dins el Programa de Recerca, Educació i Servei (Departament d'Educació) (INS Voltreganès)

La ràdio que sí que els enganxa

La radio que escolten és la dels seus pares, amb l'excepció de programes com AdolescentsXL, que se senten seu, o "La sotana", que els diverteix. Pel Cesc Fernández:

"La generació Zeta no som usuaris habituals de ràdio ni de televisió, som més de xarxes socials."

Però amb el Programa de Recerca, Educació i Servei del Departament d'Educació en col·laboració amb Catalunya Ràdio en 5 instituts de Catalunya han pogut fer la ràdio que voldrien sentir, explica l'Alba Pueyo, una expressió de l'univers emocional i social de la generació zeta. L'experiència explica el Cesc Fernández de l'INS Serra Noet els ha enganxat, i el Jaume Salat de l'Institut de Gurb s'ofereix als companys de la TDT per narrar partits de futbol.

 

ARXIVAT A:
Educació
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut