El malestar docent no s'atura: "La vocació té un límit"

Els docents s'han plantat i han sortit com mai als carrers. Han dit prou a un malestar que s'arrossegava del temps de les retallades, i aguditzat amb la pandèmia i el sobreesforç per mantenir l'escola oberta. Educació, però, ha tirat pel dret amb el nou calendari escolar tot i el desacord, la setmana que s'ha trencat la negociació amb els sindicats, a les portes del Primer de Maig. 1. Temps per a una educació de qualitat "Els mestres no tenim temps de qualitat per educar", lamenta Francesc Martín, mestre i director de l'escola Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú. Creu que s'ha d'invertir en educació, i això passa per tenir més mestres a les escoles i plantilles més àmplies, que permetin reduir ràtios i fer codocència: "El curs vinent serà un drama no comptar amb "els reforços covid", no arribarem a les necessitats de tots els infants, tirarem de nou de la bona fe dels mestres, que hi dedicaran més hores que mai, i tindrem més docents enfadats." Pel Francesc Martín, el sistema educatiu s'ha esqueletitzat tant en els últims anys que són els docents els que el sostenen. Falta temps per pensar què ensenyar, com fer-ho (en funció de com aprenen nens i nenes). Falta temps per dissenyar experiències i espais d'aprenentatge des de la reflexió i el debat pedagògic. I falta també temps per compartir-ho amb l'equip docent i per a la formació dels educadors. 2. Recuperar el prestigi dels docents El sou mitjà d'un docent de primària ronda els 1.700-1.800 euros; el de secundària, 2.100. I tenen una jornada de 37 hores i mitja a la setmana, però en fan moltes més, explica la Iolanda Segura, portaveu d'USTEC i la resta de sindicats: "Els docents ens emportem sempre feina a casa, estem tot el dia barrinant activitats per a l'escola, no desconnectem mai. La vocació té un límit, no pot ser que abusin de nosaltres, fins aquí hem arribat!" Per contra, se'ls acusa de tenir massa vacances, però no és una petició dels docents, sinó que està estructurat pel sistema, recorda la Iolanda Segura. Sandra Ruiz, psicopedagoga i directora de l'EBM de Sant Cebrià de Vallalta, diu: "Els docents tenim ganes, vocació, il·lusió, però el 'tot anirà bé' ens ha desgastat molt. Volem ser preguntats, som els que coneixem millor la realitat de les aules, i arremangar-nos, perquè ens hi juguem l'educació del país." Infants jugant de l'Escola Bressol Municipal de Sant Cebrià de Vallalta (EBM Sant Cebrià de Vallalta ) 2. Abordar la decadència social i moral de l'escola L'escola no és més que una mostra de la nostra societat, afirma la Marta Butjosa, professora de secundària de l'Institut de Montmeló: "Les classes són un parèntesi en què l'alumnat juga i xateja amb el mòbil; alumnes que es graven pegant-se o que es neguen a fer qualsevol petita tasca. S'ha perdut l'autoritat del docent, que se sent desmotivat i cansat, i el valor del que està bé i del que no." El sistema educatiu ha perdut el rumb i li falten fonaments filosòfics, pedagògics i morals. Anem a modes, com la de l'educació emocional o l'autonomia de centre, que està molt bé, però ens caldria un curs acadèmic, que no tenim, per organitzar i debatre tots els canvis, argumenta la professora de secundària. Justificar els canvis amb evidències, que tinguin sentit, que no es modifiquin cada 4 anys, i una bona formació del professorat perquè s'impliquin en els canvis són algunes de les reivindicacions a l'administració de la Marta Butjosa. Alumnes de l'INS Montmeló treballant ortografia amb la gamificació 4. Fi de la invisibilitat del 0 a 3 i una inclusió real Per denunciar les ràtios escandaloses i la falta de recursos humans s'ha creat la Plataforma Dignitat pel 0 a 3 amb professionals i famílies d'escoles bressol de Barcelona. La mestra de 0 a 3 Sandra Ruiz diu: "La indignació neix de veure que en un moment crític de l'educació de nou som ignorats per l'administració, els sindicats i els mitjans de comunicació. Ens arriben decrets, però ningú els explica." El sistema educatiu mira endavant, però no d'on venen els infants: la família, experiències i vincles forjats i que tant coneixen el 0 a 3. Pel que fa a l'anunci de gratuïtat, afirma: " Ho veiem populista, gratuïtat no vol dir universalitat, el dret de tots els infants i famílies a tenir una plaça de qualitat garantida. I gratuïtat a quin preu? Tenim les ràtios més elevades d'Europa, és imperdonable." Alumnes del Centre d'Educació Especial Joan XXIII d'Olot La Sandra Ruiz lamenta la precarietat i els baixos sous dels educadors de 0 a 3, que salven l'educació pagant un preu personal, i reivindica el valor pedagògic d'aquesta etapa i més atenció a la diversitat. I és que segons el decret d'inclusió del 2017, que difícilment es compleix, tots els alumnes han d'estar, progressar i compartir la mateixa escola sense dobles sistemes d'escolarització. L'objectiu, segons Jordi Sunyol, director del Centre d'Educació Especial Joan XXIII (Olot), és visibilitzar, entendre i créixer en la diversitat. Però per ser inclusius també calen recursos i més personal, perquè cada vegada hi ha més alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, reivindica la Iolanda Segura. 5. Crònica anunciada d'un desacord Davant del gran desgast físic i emocional dels docents, calia tornar a la normalitat, assegura la Iolanda Segura, abanderada de la lluita dels docents. Però en lloc d'això, sense consens i amb part de la comunitat educativa en contra, diu que s'ha tirat pel dret: "Només s'ha aconseguit la reducció de ràtios de P3, i a primària i secundària, que estan molt massificats, res. El que sí que hem aconseguit és que els docents es conscienciïn que així no es pot continuar." Vaga de mestres (CCMA) Pels sindicats, la línia vermella per asseure's a negociar i calendaritzar la resta de demandes és el restabliment de l'horari lectiu d'abans de les retallades a primària i a secundària. Reclamen una proposta que els obri la porta a negociar, i asseguren que seguiran negociant i pressionant per revertir les retallades i millorar la qualitat educativa de tota l'escolaritat.

El malestar docent no s'atura: "La vocació té un límit"

Els sindicats avisen que hi haurà més vagues a partir del maig. Mestres i professors reclamen un rumb clar, més recursos i temps de qualitat per educar