Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
L'ofici d'educar (El Suplement)

Filosofia des de la infància, l'antídot per a contravalors com la mentida

El professor Jordi Nomen, autor d'"El niño filósofo" amb 20.000 exemplars venuts, ara publica la guia pedagògica "El niño filósofo y la ética"

Enllaç a altres textos de l'autor Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

Elisabet Pedrosa

Directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

@ElisabetPedrosa
Actualitzat
TEMA:
Educació

Els valors socials estan en crisi, veiem polítics que presumeixen de no respectar el pluralisme i defensen sense vergonya el racisme, la xenofòbia, l'homofòbia i el masclisme. Ho veiem fora de l'aula i també a dins, com constata el professor de l'Escola Sadako, de Barcelona, Jordi Nomen, Premis EDU21 i Arnau de Vilanova. Ha escrit el llibre "El niño filósofo y la ètica", on defensa que el millor antídot és pensar:

"Educar en l'ètica i la filosofia, com a saber crític i alliberador, que aporta el contrapunt necessari, perquè desenvolupa l'esperit crític i evita la manipulació en un temps que la veritat passa per falsedat i la falsedat per veritat."

Jordi Nomen ha observat que el que més costa als seus alumnes és l'atenció. Viure "passant pantalles" porta a una estupidesa narcotitzant, afavorida per les xarxes, que no donen el fil de qui pensa diferent i no generen pensament divergent.

El més preocupant per al professor són alguns polítics que avalen contravalors amb tota la tranquil·litat del món, i la cerca per part dels alumnes de referents i models d'èxit fàcil, de youtubers o esportistes que entronitzen l'egoisme, la vanitat o la falta d'integritat.

Una ment dura i un cor tendre

Pera al Jordi Nomen, a l'escola cal treballar la pedagogia de la tendresa, per fer-se responsables dels altres i de la natura, i recorda una frase de Marthin Luther King que parla de combinar una ment dura, crítica, i un cor tendre, capaç d'entendre els altres.

També proposa treballar a l'aula una pedagogia de la pau, de l'empatia, dels drets humans i de l'ètica i la moral. Davant l'exclusió i la marginació, planteja educar per a la inclusió. Davant el maltractament, proposa la cura, el perdó i la reparació:

"Reivindicar la bondat, que et permet tenir cura de tu mateix, l'altre i l'entorn, i es multiplica i ens eduquem mútuament, el pensament curós."

Són valors que es transmeten a fills i alumnes amb l'exemple, la coherència, la passió, l'amor, les preguntes i el diàleg; despertant-los el desig, la curiositat i el deure de comptar amb els altres.  

Infants que filosofen

A l'Escola Sadako els infants comencen a filosofar, generar pensament propi, a partir dels tres anys, de manera transversal i fins que es fan grans, tot i que hi ha experiències de filosofia a partir d'un any amb titelles.

A la Julia i al Marcel, de cinquè de primària, els agrada fer filosofia perquè escolten l'opinió dels companys i poden opinar. Al Manel, de sisè, la filosofia l'ha ajudat a pensar, compartir i crear, i per la Júlia, també de sisè, la filosofia fa que vegis que els altres poden pensar diferent, comparteixen el que pensen i aprenen.

Jordi Nomen defensa que estimar és el brou en què suren els valors:

"Els infants que filosofen se senten en una situació d'igualtat amb els altres. El que diuen val la pena analitzar-ho, té validesa i pot aportar, i els dona autoconfiança."

Darrere cada infant hi ha els valors de la seva família, i Nomen explica que no s'ha trobat mai famílies que defensin contravalors, que és més propi de la política o dels mitjans. Les famílies, en canvi, defensen que el seu fill sigui bona persona, com també ho fan els docents.

La pràctica del diàleg filosòfic a l'aula

En una classe del Jordi Nomen els alumnes s'asseuen en cercle, llegeixen un conte o alguna manifestació artística, recullen opinions, problematitzen conceptes i ho tradueixen a un llenguatge artístic. Una proposta d'exercici: "Com podem ser millors persones?" 

  1. Es llegeix el conte breu "La sospita", de Lie Zi, que el mestre ha de tenir preparat, amb preguntes que disparen el diàleg, com ara: Sospitar és prudència o desconfiança?
  2. Es projecta la pel·lícula "Wonder", sobre un infant amb una certa malformació, que permet parlar de la diferència, la por i la ràbia.
  3. Es planteja una acció per millorar el món, fer aterrar els valors: obrir el diàleg quan es detecti una sospita a classe.
  4. Es fa una creació: un cuidadòmetre, per avaluar el grau de cura a l'aula davant de les sospites.
  5. Es trasllada a la família, es pregunta a la família sobre la desconfiança i es porten els resultats a l'escola en format d'un diari, "Pensem Junts".

Alumnes "enfilosofats" per transformar la societat

Pel Jordi Nomen amb la filosofia a l'aula els alumnes s'empoderen, perquè se senten escoltats, la seva opinió té valor i poden rectificar, si s'equivoquen. Per al professor, necessitem:

"Ciutadans i ciutadanes lliures i responsables, que pensin per ells mateixos, inconformistes, rebels, que puguin afrontar els reptes actuals amb solucions creatives, i sobretot democràtiques, i que creixin amb llibertat intel·lectual."

Pel professor, també cal que els incomodin, de vegades, perquè han adquirit la pràctica de qüestionar, i alhora que acceptin que l'altre té una part de raó, que pot aportar, i aprendre a escoltar-lo rebutjant els prejudicis i els estereotips; i que siguin capaços de guiar una transformació social al més igualitària i humana possible.

ARXIVAT A:
Educació
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut