Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
L'ofici d'educar (El suplement)

Dormir, missió impossible? Guia bàsica per adormir les criatures

Les dificultats dels infants per dormir són font de desesperació de pares i mares que busquen solucions entre informacions contradictòries

Enllaç a altres textos de l'autor

Elisabet Pedrosa

Directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

@ElisabetPedrosa
Actualitzat

Dormir és imprescindible perquè té un efecte reparador, però pot ser una missió impossible els primers mesos de vida d'un nadó. Dels 4 als 6 mesos, en teoria necessiten de 13 a 15 hores i fer 4 migdiades; però això és molt variable, entre les criatures, i els despertars nocturns són constants.

Com afrontar els despertars nocturns?

El fill del Roger Escapa té 9 mesos i des que va néixer no han dormit ni una sola nit seguida: "Es desperta pràcticament sempre cada tres hores", es lamenta Escapa. Naixem mamífers i a l'hora de dormir necessitem una vinculació que ens transmeti seguretat per relaxar-nos i descansar i dormir, explica la psicòloga de criança respectuosa Elisenda Pascual autora de "Criar y jugar" i "L'ombra de la Clara":

"La criatura els primers mesos necessita sobretot el contacte amb la mare, el pell amb pell, olorar-la, sentir el batec del seu cor; i tot això li permet lliurar-se al procés de dormir".

Quan es deixa sol el nadó, queda fora d'aquest espai de seguretat i, per un mecanisme de supervivència, s'activa i necessita que se li refermi que continua segur, segons a psicòloga, qui té molt clar que els microdespertars nocturns són normals i bifàsics:

"La primera part de la nit tenen un son profund i la segona, un son més lleuger i és més fàcil que es despertin. Els adults hem après a gestionar els microdespertars i ens adormim de manera automàtica, però el nadó no sap gestionar-los i necessita repetir el que l'ha ajudat a dormir per primera vegada: braços, pit, xumet o el que sigui"

No hi ha solucions fàcils ni miraculoses per fer dormir les criatures, assegura la Desiré Capataz, de "Duerme feliz", que assessora famílies:

"Més que solucions, s'ha d'observar i entendre el son del nostre nadó, ajudar-lo a conciliar el son i viure-ho amb tranquil·litat, perquè tard o d'hora acabarà dormint d'una tirada"

Fer dormir el nadó lluny dels pares agreuja els despertars nocturns segons la Doctora Berrozpe(Elisabet Pedrosa )

Alerta amb les falses creences al voltant del son i les criatures

Als nens se'ls ha d'ensenyar a dormir perquè, si no, tindran un trastorn o una patologia del son en el futur. Però un nadó neix sabent dormir, argumenta la Desiré Capataz:

"Un nadó està programat biològicament per dormir al costat de la seva mare nit i dia. Potser no com a nosaltres ens agradaria, o no com ens han dit que hauria de dormir: sol en un bressol i d'una tirada a partir dels 6 mesos"

Una altra cosa és que nosaltres, com a adults, necessitem que el nostre nadó dormi d'una altra manera, explica l'assessora del son infantil.  

El nen ens està prenent el pèl o té alguna patologia. El mecanisme de la criatura petita per cridar l'atenció és el plor, i, quan plora, un dels mites és deixar-lo sol perquè deixi de plorar, explica la psicòloga Elisenda Pascual:

"Quan el nadó s'adona que el mecanisme per cridar l'atenció no funciona deixa de plorar. No perquè hagi après a dormir sol si no pel desgast emocional, energètic i físic del plor, que li pot provocar la mort: para per sobreviure".

Si no te'l treus del llit, fas "collit", llit familiar, mai no en sortirà. "No he vist cap criatura sana que no surti del llit quan està preparada", assegura l'Elisenda Pascual:

"Si la família necessita que surti del llit abans, però l'infant no està preparat, llavors li tocarà acompanyar el que se li mogui".

En lloc de practicar un "collit" reactiu, amb por i sentiment d'estar-lo malacostumant, s'hauria de practicar un "collit" per convicció, amb seguretat i per descansar millor, defensa la Desiré Capataz.

Arriba l'hora bruixa, què cal fer i què no?

El nadó pot arribar al vespre sobrepassat pels estímuls del dia. És el que es coneix com l'hora bruixa: plora, està agitat, no saps què té i és fàcil perdre la paciència. Les rutines i els hàbits sempre ajuden, perquè és l'única manera que sàpiga què passarà després. L'Elisenda Pascual aconsella fer un bany, un massatge, passejar una estona o donar-li el pit.

Funcionen els mètodes d'ensinistrament del son? Sí que funcionen, però no vol dir que siguin un mètode respectuós per acompanyar la necessitat de la criatura, avisa l'Elisenda Pascual

"En un moment de desesperació pot ser que recorris a un mètode d'ensinistrament, però té conseqüències perquè les criatures pateixen petits traumes de separació que el col·loquen en mode de supervivència amb el cortisol activat, en lloc d'un món amorós".

Una vida el més saludable possible i tan sincronitzada com es pugui amb el ritme circadià del planeta, de llum i foscor, per a tota la família, afavoreix el son dels més petits, segons la doctora en ciències biològiques Maria Berrozpe

"No podem esperar que el nadó s'adormi a les 8 del vespre amb tots els llums i dispositius encesos, als que potser hi ha estat exposat, i que emeten llum de l'espectre blanc-blau que afecta al cervell i bloqueja la melatonina, que regula el son-vigília".

Com afrontar les pors nocturnes de les criatures?

Quan la criatura es desperta a la nit amb por, hem de saber que no ens està manipulant i que necessita la nostra presència, protecció i seguretat, assegura la psicòloga Elisenda Pascual. L'experta en el son Desiré Capataz distingeix entre terrors nocturns i malsons:

"El terror apareix a la primera part de la nit, son profund, està dormit però sembla despert, agitat i com posseït; i hem d'estar al seu costat i evitar que es faci mal. I el malson és a la segona part de la nit, està despert i verbalitza què ha somiat, té cara de por i se li ha de fer un acompanyament emocional"

I pel que fa a la por a anar de colònies o a la foscor, les expertes proposen un acompanyament gradual per anar preparant la criatura.

Pares/mares, com sobreviure al fet de no dormir?

Una privació constant del son actua com una forma de tortura per als pares i mares, i hi ha facultats que deixen d'estar activades, alerta la psicòloga Elisenda Pascual:

"S'hauria de permetre que durant els primers 9 mesos de vida el nadó tingues una figura referent de maternatge que no s'hagués d'ocupar de res més, seria l'ideal, però no és així"

D'aquí que es força la criatura a fer unes passes evolutives per a les quals sovint no està preparada, i això fa patir els pares. Les expertes proposen buscar informació en sintonia amb l'estil de criança de la família, fugir de receptes màgiques i, si cal, teràpia d'acompanyament familiar

"Per revisar les necessitats diverses de la parella durant el co-llit, i trobar solucions híbrides que incloguin i satisfacin totes les necessitats, perquè cada família és un món".

Com podem saber si està dormint prou?

El dia comença la nit anterior: la manera com descansi la criatura farà que tingui un dia o un altre. Un nen pot estar entre els percentils més alts, segons les hores que dorm i la seva edat i, tot i així, no dormir prou; i un nen amb els percentils més baixos pot estar dormint suficient, assevera la Maria Berrozpe autora de "La ciència del sueño infantil"

"Podem saber si un nen dorm el que necessita observant com està durant la vigília, si està sa, creix bé, alerta i alegre i fa un bon desenvolupament cognitiu i emocional".

Mentre que si el notem irritable, que li costa agafar el son o fa rebequeries per qualsevol cosa, pot estar dormint menys del que necessita, assegura la Desiré Capataz, i pot ser útil que busquem assessorament.

ARXIVAT A:
Educació
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut