A França els menors de 15 anys tenen prohibit el mòbil a l'escola. Els fills de l'elit de Silicon Valley estudien en escoles sense pantalles. Ni les mainaderes tenen autoritzat utilitzar el mòbil. I les escoles públiques dels Estats Units han denunciat les grans tecnològiques, com TikTok, per provocar la crisi de salut mental dels joves perquè promouen l'addicció a les pantalles, quan els seus cervells no estan del tot formats. 

N'estem fent un gra massa amb la digitalització a l'aula, lamenta al Telegram de "L'ofici d'educar" el Carles, un mestre del Penedès.

"Els mòbils, els classrooms, els chromebook, Google té perfilats els alumnes, i els mestres tenim un gmail; i els nens i nenes suposadament nadius digitals desconeixen qüestions bàsiques com trobar o discernir la informació."

Per primer cop ens trobem amb alumnat d'ESO que no saben llegir ni escriure amb lletra de pal, alerta la professora Marta Butjosa:

"Em pregunto si la digitalització hi té alguna cosa a veure. Hi ha estudis que afirmen que l'aprenentatge ha de passar pel paper i el llapis; i al mateix temps no paren des del Departament d'insistir amb la digitalització."

La digitalització a l'aula s'està passant de frenada, apunta a Telegram l'Àlex: 

"Tenim un nen de 10 anys a qui li han donat un portàtil i molts deures són fitxes d'internet, mentre que es recomana no tenir mòbil abans dels 16 anys." 

No estàvem preparats per a la digitalització educativa

Ens vam passar de la ratlla durant la pandèmia, 8 hores davant d'una pantalla no és una experiència desitjable, assegura Hector Gardó, doctor en Ciències de l'Educació de la Fundació Bofill:

"Hi ha centres que, tot i la digitalització, preserven la part humana i de contacte i redueixen l'exposició a la tecnologia, i d'altres en què tota l'experiència d'aprenentatge es dona al núvol o en plataformes de baix valor pedagògic. Vivim un moment de desorientació i reflexió."

Amb la pandèmia s'ha fet un salt vertiginós a la digitalització de l'educació, però no estàvem preparats per a un món educatiu 100% en línia, argumenta Mireia Usart, professora, doctora en Educació i Tecnologies Digitals i investigadora del grup ARGET:

"S'ha constatat la falta de competència digital docent per crear ciutadania digital. Vivim en un món híbrid, no es pot viure sense competències digitals i s'ha de seguir aprenent allò analògic: com ara llegir i escriure amb un llapis i un paper."

La clau per al docent és discernir quan s'ha d'aplicar la tecnologia a l'aula seguint un objectiu pedagògic, segons la investigadora:

"Per saber què funciona en tecnologia educativa s'ha de veure què diu l'evidència als diferents nivells educatius, podem implementar robòtica a infantil o a secundària i implicarà coneixements i competències diferents."

La tecnologia, al servei de l'equitat i l'ètica

Utilitzar la tecnologia a l'aula amb criteris pedagògics beneficia i implica l'alumnat, assegura la professora Mireia Usart, i també amb criteris socials i polítics per combatre la bretxa digital de gènere i la bretxa social. Hi ha famílies encara sense accés a les tecnologies, lamenta el director d'Equitat Digital de la Fundació Bofill, Héctor Gardó:

"Hem d'aprofitar les tecnologies perquè siguin un igualador social. Per afavorir que la digitalització educativa sigui justa, ètica i tothom en surti beneficiat s'ha fet el Festival per l'Equitat Digital , podeu participar-hi a equitatdigital.cat."

Sobre la preocupació de les famílies per l'ús que fan les empreses tecnològiques de les dades dels seus fills i filles, el professor, psicopedagog, doctor en Pedagogia i autor de "Viure en digital", Miquel Àngel Prats, demana:  

"Fer un esforç per explicar a les famílies quines eines tecnològiques es fan servir a l'aula, i on van a parar les dades dels seus fills i filles i quin ús se'n fa."

Per protegir l'alumnat hi ha alternatives a determinades marques que són de codi obert i tenen una altra filosofia al darrere, recalca Mireia Usart: 

"És important l'ètica i la seguretat a la xarxa quan parlem de menors. Hem d'apel·lar als organismes públics perquè ho regulin i vigilin, i a la responsabilitat del docent quan tria una determina tecnologia."

Mireia Usart demana posar a l'abast de les escoles i docents un catàleg amb alternatives tecnològiques segures i avançar cap a la invisibilitat de la tecnologia a l'aula, sempre al servei de la pedagogia.

La intel·ligència artificial al servei de la pedagogia

Sensibilitzar i educar en l'ús de les tecnologies digitals és clau pel professor Miquel Àngel Prats, que en nom de "L'ofici d'educar" ha preguntat quins són els riscos de la digitalització de l'aula a la intel·ligència artificial ChatGPT:

"La pèrdua d'habilitats socials, la falta d'activitat física i la dependència tecnològica, i les solucions són establir pautes d'ús clares i supervisar-les i fomentar l'activitat física, la comunicació i les relacions socials; utilitzar la tecnologia de forma moderada i equilibrada per afavorir l'aprenentatge i el desenvolupament de nens i nenes."

La tecnologia a l'aula ens interpel·la a redefinir constantment el nostre rol de docents, assegura Miquel Àngel Prats:

"Amb el tsunami de la intel·ligència artificial em pregunto: qui té més mandra, l'alumnat o els docents? Hi ha professorat molt tensionat amb la transformació digital, que porten 25 o 30 anys demanant el mateix en la mateixa etapa i per als quals la intel·ligència artificial és  un recurs."

Al món digital ja no podem avaluar com ho hem fet fins ara, sentencia Mireia Usart:

"Eines com el ChatGPT són una oportunitat per treballar el pensament computacional, aprendre a preguntar a la intel·ligència artificial perquè et doni respostes interessants."

Les respostes del ChatGPT deixen una mena d'empremta, i per tant és fàcil de detectar si s'ha copiat, adverteix Miquel Àngel Prats:

"Són eines molt noves que s'han d'entrenar i conèixer-ne les limitacions, i sovint són els alumnes que van al davant i és tot un desafiament per als docents."

L'ús que docents i famílies fem de les tecnologies és un exemple que també educa, recorda el professor, que apel·la a tota la tribu per educar en la dimensió ètica i humanística de les tecnologies i a la responsabilitat als creadors de continguts a les xarxes.