10 recomanacions per millorar la convivència en pandèmia (i sempre)

Més temps de convivència, més tensió i conflictes; moltes restriccions i incertesa; i menys activitats plaents i a l'aire lliure. La pandèmia ens ha obligat a reformular la manera de relacionar-nos i viure per no caure en el desànim i la desesperació. Quatre expertes psicòlogues ens donen pautes, a "L'ofici d'educar", per aprendre a conviure en pandèmia 1. Revisar el model de família Agnès Brossa, psicòloga i autora del llibre "Compartir la vida educa" explica que hem de revisar què fallava amb la vida que portàvem les famílies abans de la pandèmia, especialment la falta de temps i de comunicació, i adonar-nos que activitats més senzilles però compartides uneixen la família. "Vivim en una societat orientada en el que ens falta per ser feliços i ens centrem en el que va malament, i no veiem el que si funciona dels fills per reforçar-ho i fomentar-ho" 2. Entendre el conflicte com un aprenentatge Quan els fills es barallen com a progenitors pensem que estem fent alguna cosa malament? Agnès Brossa recomana canviar el xip: "El conflicte entre germans és el gran aprenentatge de cara a que a la vida adulta tinguin recursos per afrontar els conflictes. Quan evitem el conflicte les necessitats no són escoltades" Per la psicòloga sanitària del centre Senda,Verònica Anton, el conflicte té a veure amb l'observació i l'escolta de l'infant, no jutjar, interpretar ni fer de mediadors amb el que ha passat, sinó descriure al nen què estem veient, posant límits i acompanyant l'expressió de les seves emocions. 3. En pandèmia, les xarxes socials són senyal de salut mental Agnès Brossa creu que si els fills no tenen cap interès en els xarxes socials és quan ens hauríem de preocupar, en un moment com aquest, perquè són indicatives que té un grup social al que se sent integrat: "Les xarxes són la seva plaça, ara que no poden baixar al carrer; tot i que a partir d'aquí s'han de posar límits s'obre que l'ús que en facin no els perjudiqui" Verònica Anton també recorda que és important que sigui l'adult qui marqui les pautes del consum de les pantalles, perquè poden ser molt evitatives i anestesiants, i els poden fer més irritables i ansiosos. 4. Descobrir els pactes "win win" La psicòloga Roser Batalla explica que més temps de convivència en família genera més desacords i tensió; i posa el focus en els pactes: "Hem de veure els nostres fills com persones que poden pactar, i més que donar-los instruccions, escoltar-los, preguntar-los, establir un diàleg constructiu amb voluntat d'entendre" 5. No hi ha ningú que no tingui orelles a la família Si no escoltem les emocions es queden allà i no troben solució. En canvi, si integrem que els nens senten, pensen i entenen, podrem atendre les seves necessitats i pors, segons Batalla. "A vegades no els escoltem perquè pensem que no comprenen el que passa: les morts, les pèrdues, les pors, però si que ho capten" 6. Alerta amb la indefensió apresa La doctora en Psicologia, coordinadora de les àrees d'Intervenció i d'Investigació de la Unitat de Crisis de Barcelona, Alícia Alvàrez, explica que hem viscut aquesta crisi amb un sentiment de provisionalitat, però ara toca activar mecanismes d'afrontament per viure-ho de la manera més sana i adaptativa possible. "En aquests moments podem sentir el mecanisme d'indefensió apresa: quan tenim la sensació que fem el que fem, tot continuarà anant malament. Hem de revertir-ho" En els experiments amb animals s'ha vist que aquesta sensació d'impotència, de frustració i de no control, pot portar a emocions negatives, a la depressió, perdre el sentit de la vida i en els casos més extrems al suïcidi. 7. Resiliència, la clau per no llençar la tovallola La resiliència és la capacitat que tenim de refer-nos d'un fet traumàtic i es pot educar i fomentar, explica la psicòloga Alicia Alvarez, però a hores d'ara la major part d'activitats que potencien la resiliència no estan permeses: socialitzar, sortir a la natura o activitats d'oci; i la major part de la població tenim una baixa resiliència. "L'alternativa és trobar espais per gaudir de petites activitats de forma conscient: contacte físic amb el nucli familiar, el joc, activitats divertides o espais de solitud individual; que actuen com ansiolítics naturals" 8. Detectar els infants i joves en situació de risc Per la psicòloga Veronica Anton s'han d'activar tots els protocols de protecció de la família, i tenir la mirada molt atenta als indicadors de risc de maltractament, violència o abús, perquè moltes vegades partim de considerar que la família és un entorn segur, però no sempre és així. "Aquest risc es pot detectar a partir d'indicadors que no son els que esperem: com dificultats de concentració, d'aprenentatge, ansietat permanent, agressivitat o inhibició" 9. Tots i totes estem al mateix vaixell Per la psicòloga Veronica Anton és important que mirem quines són les etapes més sensibles pel desenvolupament, com la infància, per cuidar que les marques tinguin el menor impacte possible i no es transformin en petges traumàtiques. Per l'Agnès Brossa en aquesta crisi s'ha tingut molt en compte la salut i l'economia, i poc les necessitats d'infants i adolescents; i per la psicòloga Roser Batalla de nou hem descuidat el pla emocional, i no hem d'oblidar que que tots estem al mateix vaixell, i ens podem entendre i ajudar. 10. Han canviat les regles del joc La psicòloga Alícia Alvàrez ha après amb la pandèmia que mai estem prou preparats pel que vindrà, diu que han canviat les regles del joc "Ens hem de preguntar què suposa fer de pare, mare, infant en temps de pandèmia, tot ha canviat, i no tenim manual d'instruccions, i toca reformular-nos" Per la psicòloga Roser Batalla "podem anar a un nou model de família vista com un equip, amb la jerarquia una mica diluïda, però sense que desaparegui la guia i el lideratge dels adults, però si veure la família com un equip de persones que conviuen buscant junts la felicitat".

10 recomanacions per millorar la convivència en pandèmia (i sempre)

Quatre psicòlogues ens proposen aprendre a pactar, revisar el model de família i deixar de banda el sentiment de provisionalitat