Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
L'ofici d'educar (El suplement)

De dolentes de la pel·lícula a sàvies perseguides: l'escola revisa les bruixes

Catalunya va ser un dels llocs d'Europa on més dones van ser acusades, torturades, empresonades i executades per bruixeria

Enllaç a altres textos de l'autor Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

Elisabet Pedrosa

Directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

@ElisabetPedrosa
Actualitzat

Hi va haver processos per bruixeria en prop de 200 municipis catalans i més d'un miler de dones van ser executades. Tres d'elles, la Joana, la Guillema i la Romaguera, jutjades, torturades i executades a Sabadell, han estat les protagonistes del projecte de l'Institut Ca n'Oriac #Bruixes.Les3deSabadell, una oportunitat per recuperar la història d'aquestes dones injustament condemnades i per fer un treball de gènere.

A la Irene Canalda, de 4t d'ESO, aquest projecte transversal li ha obert els ulls sobre les bruixes:

"He canviat el meu imaginari de dona vella, lletja i dolenta dels llibres i les pel·lícules, i he vist que eren sàvies i remeieres, que curaven les persones físicament i emocionalment. Però se'ls atribuïen els fets violents de la ciutat: epidèmies, males collites, mort d'infants, per excusar Déu del que havia passat."

La població les rebutjava perquè deien que tenien tractes amb el diable, i era injust perquè eren dones normals i corrents, explica el Khalid Abarnous, de 2n d'ESO.

"No eren bruixes, eren dones"

La inspiració del projecte va néixer de la campanya "No eren bruixes, eren dones" de la revista Sàpiens, que va posar el focus en la cacera de bruixes a Catalunya entre els segles XV i XVIII, dones innocents, marginades, criminalitzades per la societat, torturades i executades. Mai abans ni després hi ha hagut un feminicidi institucionalitzat com aquest, explica la directora de la revista, Clàudia Pujol:

"S'ha de donar a conèixer a les aules, perquè els mecanismes que van fer còmplice de la barbàrie tota una societat, la misogínia, els prejudicis, persisteixen avui en dia. No estic gens segura que no torni a passar un fenomen com la cacera de bruixes."

S'ha d'arribar als joves perquè persisteixen actituds discriminatòries i agressives cap a la diferència, com mostra l'augment del bullying a les aules, alerta la Montse Armengou, directora executiva del documental "Bruixes, la gran mentida" a TV3, de la Joana Pardo, del qual destaca:

"Impacta que fossin els poders locals els que les van jutjar, torturar i matar per ser diferents, per tenir coneixements de medicina i vides independents, o perquè cobejaven les seves possessions."

Alumnes de l'Institut Ca n'Oriac assajant la dansa de les Bruixes (Institut Ca n'Oriac)

De les bruixes fins als nostres dies

Els alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Ca n'Oriac han fet un curtmetratge espectacular, "Bruixes", en col·laboració amb Iaco Subirats (Méliès Cinemes), que fa un paral·lelisme entre la història d'una bruixa que mor penjada i una alumna que pateix assetjament pel seu origen immigrant, unides per la discriminació. L'Ariadne Loriente hi ha participat i ens convida a mirar-lo i a compartir-lo, per ella:

"La paraula 'bruixa' a l'institut ara és una metàfora d'una persona discriminada injustament per ser del col·lectiu LGTB, partir racisme o bullying".

Va passar amb les bruixes i segueix passant amb les dones, però també amb els homes que no encaixen amb l'estereotip d'home, explica el Darío González, de 2n d'ESO, que ens recorda que tots som diferents. Per ell és molt important tenir informació, parlar-ne a l'aula amb els professors, com per exemple ara també amb la guerra d'Ucraïna, per evitar males interpretacions i judicis.

Mostra de treballs de l'alumnat de Ca n'Oriac del projecte transversal #Bruixes.Les3deSabadell (Institut Ca n'Oriac)

#Bruixes.Les3deSabadell, un abans i un després

El projecte va acabar amb un acte de desgreuge amb 300 alumnes obert a les famílies i entitats del barri, on els alumnes van mostrar coneixements i aprenentatges, van fer una dansa de les bruixes i es va reivindicar incorporar al nomenclàtor de la ciutat Les 3 de Sabadell. Per la professora de l'Institut Ca n'Oriac Mireia Mas:

"Ha estat una experiència brutal: aprendre de la nostra història, parlar de discriminacions actuals i veure l'empoderament dels alumes a l'hora d'explicar-ho. Això sí que és gaudir de fer de professora."

El projecte ha estat també una oportunitat per retrobar-se amb les famílies després de dos cursos molt durs a causa de la pandèmia.

La Joana, la Guillema i la Romaguera, jutjades, torturades, i executades, son les protagonistes del Projecte de l'Institut ca n'Oriac(Institut ca n'Oriac)

Per la professora Esther González, el projecte ha permès treballar qüestions de gènere, perquè posa dones silenciades i víctimes com a protagonistes. Connecta amb el barri i és un exercici per recuperar la memòria històrica de la ciutat. I també permet mostrar tot allò tan extraordinari que passa a l'aula, i els alumnes hi troben sentit perquè connecta amb la realitat.

I ara què, amb Les 3 de Sabadell?

El 26 de gener del 2022 finalment el Parlament de Catalunya va indultar les dones acusades de bruixeria entre els segles XV i XVII. A l'Institut Ca n'Oriac reivindiquen seguir sent escoltats per visibilitzar aquelles dones, perquè mai més torni a passar una cosa similar, i desitgen que ben aviat un carrer de la seva ciutat porti el nom de Les 3 de Sabadell. Per la professora Esther González:

"Les dones hem d'ocupar l'espai que ens correspon, que no ens han deixat durant molts segles, i donar veu a totes les dones: les llevadores, les remeieres, etc., i posar les cures al centre per anar canviant mirades."  

El 16 i el 17 de març a Sabadell podreu veure el curt i la dansa de l'Institut de Ca n'Oriac just a l'emplaçament on van ser executades.

ARXIVAT A:
Educació 8M
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut