Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
L'ofici d'educar (El suplement)

David Bueno: "El que ens marca pot afectar els nostres fills, nets i fins i tot besnets"

El doctor en Biologia explica les cinc coses que hem de saber sobre com els gens i la biologia afecten el nostre comportament, i a l'inrevés

Enllaç a altres textos de l'autor Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

Elisabet Pedrosa

Directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

@ElisabetPedrosa
Actualitzat
TEMA:
Educació

Hi ha comportaments innats: agressius, temorosos, insegurs, valents. Però la bona notícia és que no ho són al 100%. Tal com explica el doctor en Biologia David Bueno al llibre "Hereta't", els gens que heretem ens predisposen però els podem matisar. I fins a cert punt, podem ser capaços d'autodirigir aquesta herència rebuda. Com ho podem fer?

1. La genètica ens predisposa, però no determina

Per exemple hi ha un gen que predisposa a la impulsivitat i l'agressivitat, però no la determina. Aquest gen té una variant curta i una llarga: les persones amb la variant llarga tenen una caràcter més reflexiu, tant si s'han educat en un entorn estable com conflictiu.

Les persones amb la variant curta tenen més predisposició a la impulsivitat només si s'han educat en un entorn conflictiu, si l'entorn és estable són reflexius. El que quantifica quin percentatge de la influència genètica té qualsevol aspecte de la nostra biologia és l'heretabilitat:  

"Mesura les diferències genètiques entre dues persones respecte a la intel·ligència, la capacitat de liderar, la tendència política, la resiliència, la creativitat, la memòria de treball o l'honestedat; i la resta ve de l'ambient, l'atzar o l'educació."

David Bueno: 'El que ens marca pot afectar els nostres descendents fins a la tercera generació'
El llibre "Hereta't" de David Bueno, conclou que bona part de la nostra forma de ser ja està feta, però tenim camí per recórrer en la direcció que desitgem(Elisabet Pedrosa/Catalunya Ràdio)

2. El genoma s'adapta per assegurar supervivència 

La nostra i la dels descendents. Durant la Segona Guerra Mundial hi va haver una gran fam als Països Baixos, i la ingesta calòrica va quedar reduïda a 300 quilocalories al dia, quan la mitjana hauria de ser entre 2.000 i 3.000. Algunes persones van morir i d'altres van sobreviure gràcies a canviar la manera de funcionar del seu genoma. Naixem i morim amb els mateixos gens, però com funcionen depèn de mecanismes com les marques epigenètiques:

"Es posen unes molècules al material genètic, com si fossin senyals de trànsit, que indiquen al gen si ha de funcionar i amb quina intensitat; una part s'estableixen en la interacció amb l'entorn i amb un sentit adaptatiu."

Aquestes marques poden quedar un temps, tota la vida o fins i tot passar a la següent generació per protegir-la; tal com va passar als Països Baixos, que els descendents també van patir problemes d'obesitat i trastorns mentals. Quan té sentit persisteix, si no, desapareix a la segona o tercera generació, explica David Bueno.

3. Erradicar conductes indesitjables actuant sobre el cervell

Al director de la càtedra de Neuroeducació el va corprendre la història d'un home de 40 anys que mai havia expressat tendències pedòfiles i de cop va començar a consumir continguts pedòfils. El van detenir, jutjar i condemnar. Els primers dies a la presó va començar a tenir forts mals de cap i li van detectar un tumor al cervell:

"Quan li van treure el tumor, que havia alterat les conduccions neuronals, les tendències pedòfiles van desaparèixer, li van reduir la condemna, va sortir en llibertat i al cap d'un any van tornar les tendències pedòfiles, i tornava a tenir un tumor."

Pel David Bueno en un futur podrem actuar sobre zones concretes del cervell per modificar el caràcter o hàbits nocius, però amb cautela. 

L'exèrcit nord-americà, per exemple, va assajar l'estimulació elèctrica transcranial per augmentar la impulsivitat dels seus soldats, que no seria el més adequat pel professor Bueno. Mentre que sí seria una opció quan un maltractador reincident, que no respon als tractaments psicològics, és un perill per a ell i per a l'entorn.

 

4. La influència de l'educació i la criança 

A través de l'educació, estem literalment reestructurant les connexions neuronals del nostre cervell, per això és tan important el tipus d'educació pel David Bueno:

"Es pot muntar un sistema educatiu basat en la por, el càstig, suspendre o fer el ridícul o un sistema educatiu basat en la curiositat, la motivació, l'empoderament personal i la capacitat reflexiva."

Si volem una societat en què els aprenentatges siguin eficients, que els utilitzin a la vida, i motivadors, no pot ser a través de la por, perquè el que aprenem amb por no ho volem tornar a fer servir.

El tipus de criança també per aquest investigador afecta l'epigenoma dels fills, i n'hi ha de dos tipus:

  • Criança negativa: poca o nul·la calidesa afectiva, rebuig o hostilitat cap als fills, descompensació entre amonestacions i recompenses educatives; i que els portarà en la vida adulta a ser menys reflexius i tendència a trastorns mentals.
  • Criança positiva: protecció, no sobreprotecció, acompanyament emocional, equilibri entre amonestacions i recompenses; més proactius i quan siguin grans seran capaços de dirigir la seva vida de manera volguda.

5. Tenim la capacitat d'alterar el nostre cervell

És important ser responsables del que transmetem als nostres descendents, que comença abans de pensar que volem tenir fills. Pel David Bueno, durant l'adolescència amb el consum de substàncies tòxiques (drogues) alguns gens reben marques epigenètiques per adaptar-se a la toxicitat:

"En alguns casos s'ha vist que passen als descendents, que neixen amb menys predisposició a la curiositat i més predisposició a la impulsivitat i la depressió; no és només el que passa, sinó també el que fem que passi."

Pel David Bueno, la pandèmia també pot haver afectat els cervell de joves i criatures, en funció de com ho ha passat la família. Sobretot per l'efecte de l'estrès psicosocial que incrementa el cortisol, i disminueix la salut. Ja s'ha percebut més tristesa, depressió i agressivitat.

La bona notícia és que el cervell és plàstic i mal·leable, i la majoria de les situacions són reconduïbles i es poden fer noves connexions amb un ambient que ho afavoreixi i autoresponsabilitat; i ens hi poden ajudar activitats com l'esport, el ioga, la meditació, observar la natura i el sentit de l'humor.

En resum, heretem part del que som de la genètica dels nostres pares, però també ens influencien l'ambient, l'atzar, la cultura, l'educació i l'estil de criança, que constantment faciliten reestructurar noves connexions neuronals, que afecten el nostre comportament. D'aquí que tenim l'oportunitat de millorar-nos i de prendre consciència que el que ens marca pot afectar els descendents fins a la tercera generació​.

 

ARXIVAT A:
Educació Ciència Recerca científica
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut