L'alarma va saltar en un taller de secundària amb joves de famílies tradicionalment d'esquerres lligades a la lluita sindical de la mineria de Lleó que es van declarar obertament seguidors de Vox, recorda el professor Enrique Javier Díez Gutiérrez: "Repetien els mantres de Vox i feien gala d'una agressivitat extrema contra el qüestionament del masclisme, amb al·lusions a les 'feminazis'. I no és puntual, és un patró que es repeteix en altres centres". Què s'ha fet malament en l'educació perquè hi hagi aquest auge del feixisme i que alguns joves s'apuntin a la moda de l'extrema dreta?, es demana el professor, autor del llibre "Pedagogía antifascista": "Hem preparat els joves per al mercat i hem deixat de banda els valors d'una societat pel bé comú. A la meva època era provocatiu ser gamberro o tenir cabells punki, ara ho és ser de Vox i ascendir meteòricament gràcies a la meritocràcia, amb referents com el Rubius o Mbappé." Els joves neofeixistes no són més que "el símptoma d'una pesta marcada per l'odi que corrou la democràcia, vulnerable i fràgil", assegura el professor. Què és l'extrema dreta 2.0? El nou feixisme no fa referència al nazisme o feixisme clàssic de Hitler, Mussolini o Pinochet, és una extrema dreta 2.0: "Barreja de neoliberalisme autoritari, conservadorisme, nacionalisme primari, racisme, xenofòbia, homoidentitaris i feixistes tradicionals que mostren menyspreu pels pobres, les dones i fins i tot islamofòbia." Defensen la mínima intervenció de l'Estat, excepte pel control policial i militar, i la privatització de l'educació, la salut i els serveis socials, per donar més opcions de llibertat. L'anhel és ser part del sistema capitalista i culpar-ne les víctimes. El més greu, pel professor Enrique Javier Díez, és que part dels postulats s'estan assumint per progressistes i demòcrates. I la gestió neoliberal de les crisis econòmiques, amb les privatitzacions, el rescat de la banca i el desmantellament de l'Estat, no hi han ajudat: "Les crisis econòmiques han enfonsat les classes mitjanes i treballadores que se senten abandonades a l'individualisme competitiu, el campi qui pugui del capitalisme salvatge. Són preses fàcils d'eslògans emocionals com el 'nosaltres primer' que assenyalen enemics a combatre i a expulsar." Davant l'auge del feixisme i la ultra dreta el llibre proposa una pedagogia democràtica i del bé comú(Elisabet Pedrosa) Estratègies de penetració del neofeixisme i l'extrema dreta  "Proliferen campaments d'estiu per formar nens soldats des dels 7 anys a Espanya", assenyala el professor Enrique Javier Díez, i grups lligats al feixisme impulsen escoles, instituts i centres educatius a tot Europa per formar els líders del futur per la batalla de les idees.  L'entrada dels discursos i les actituds de l'extrema dreta a l'aula és perillós, assegura el pedagog Jaume Carbonell, perquè prediquen l'odi, la por envers la diferència, la falta de respecte a les dones, els homosexuals, els immigrants, amb mentides i tergiversacions, i imposant un pensament únic. Pel neofeixisme, tot el que no és la seva ideologia és adoctrinament i han declarat la guerra judicial al sistema educatiu amb el "pin parental", assenyala el professor Enrique Javier Díez: "Es persegueix i denuncia el professorat i els centres que eduquen en drets humans, valors democràtics i igualtat i que combaten l'homofòbia, el racisme o la desigualtat social." El "matxo ibèric" i les "feminazis" Exalten el patriotisme militar, una imatge patriarcal híper masculinitzada, i treballen per esborrar "la ideologia de gènere". Per la vicesecretària de Vox, autora de la "Bíblia antifeminista", els estereotips sexistes a les escoles són ximpleries, la costura ha ser una assignatura perquè empodera, el feminisme és un càncer i el "lesboterrorisme feminista", una preocupació. Pel professor Enrique Javier Díez: "Les extremes dretes del món tenen en comú la lluita contra els avenços en la igualtat entre homes i dones, ho viuen com una amenaça als seus privilegis, i ataquen els drets assolits per la lluita feminista, com l'avortament o el reconeixement de la violència de gènere." L'immigrant com a boc expiatori de tots els mals Pels neofeixistes, els immigrants són enemics a combatre i s'afavoreix el discurs de l'odi entre un "nosaltres" i "l'altre" per polaritzar emocionalment les tensions, alerta el professor Enrique Javier Díez Gutiérrez: "Ningú neix racista, se n'aprèn. Aquest nou ecofeixisme uneix xenofòbia i medi ambient, i defensa que davant de l'escassetat de recursos i la crisi climàtica ens hem de protegir dels immigrants, uns patògens externs que emmalalteixen Occident."  Memoricidi: negar la memòria històrica Ningú havia parlat als estudiants universitaris abans del professor Enrique Javier Díez de la lluita de les víctimes del franquisme. Així ho va constatar quan van veure el documental "El silencio de los otros". I en un Institut de secundària del Bierzo, a Lleó, l'alumnat desconeixia l'existència d'un camp de concentració al poble on alguns dels seus avis havien estat empresonats com a esclaus: "Segueix la desmemòria històrica de la dictadura franquista, com si  fos una estratègia intencionada per afavorir l'oblit, una de les obsessions de l'extrema dreta. Una història tergiversada en bona part dels llibres de text i que es passa de puntetes perquè és encara un tema espinós per a alguns professors." L'antídot a l'escola i en les polítiques: la pedagogia antifeixista La resposta de l'escola al neofeixisme ha de ser més democràcia, valors, respecte, diàleg i convivència, defensa el pedagog Jaume Carbonell. Enrique Javier Díez defensa un model on no sigui possible la doctrina d'odi: "Necessitem un model d'educació per a una societat on no sigui possible ni pensable el neofeixisme i les seves doctrines d'odi al que és diferent, d'antifeminisme, d'antiecologisme i de menyspreu als drets humans fonamentals." Un model basat en la pedagogia crítica per afrontar l'adroctrinament; la pedagogia dels drets humans i de la cura; laica, que respecti la llibertat de consciència; de la memòria que garanteixi el dret a la veritat; feminista, que eduqui els nois en masculinitats igualitàries; del suport mutu, de la inclusió, democràtica amb prou recursos, igualitària, de justícia social i antiracista i de desobediència davant del feixisme.   Més informació al llibre "Pedagogía antifascista" d'Enrique Javier Díez Gutiérrez.