El món viurà un abans i un després de la Covid. La pandèmia ha fet augmentar el malestar d'infants, adolescents i famílies, i ha aguditzat vells problemes del sistema educatiu com la segregació escolar, la infradotació tecnològica dels centres i la manca de formació del professorat.

Sheila Gonzalez, doctora en Polítiques Públiques i Transformació Social de la UAB, assegura que hi ha hagut una pèrdua generalitzada de l'aprenentatge, sobretot per l'alumnat més vulnerable econòmicament o amb necessitats especials: 

"S'ha posat en valor la presencialitat; sense ella les desigualtats es disparen, perquè el que passa a l'escola és més que transmissió de coneixements."

Humanitzar l'educació

César Bona, un dels 50 millors mestres del món segons el Global Teacher Prize 2015, arran del confinament i de la possibilitat d'un aprovat general es va preguntar des de quan l'escola s'havia convertit en jutge de qui passa curs, en lloc d'oferir eines per créixer.

Va pensar que calia reunir els experts, avaluar què s'havia fet malament i començar una cosa nova. No li van fer cas, però la seva proposta la trobareu al llibre "Humanitzar l'educació".

"Rescatar a l'escola el que ens fa humans, en lloc que sigui repetitiva i jutjadora."

"Algú creu que el sistema educatiu és un sistema d'èxit?", es pregunta Bona, quan 1 de cada 4 alumnes no acaba els estudis de l'ESO. Pel mestre, la pandèmia ha revelat la poca importància que donem a l'educació:

"30 tristos segons a les campanyes electorals. Amb una mirada adultocèntrica, ens capfiquem a adaptar la vida al currículum, quan hauria de ser al revés, adaptar el currículum a la vida."

César Bona creu que la societat que tenim està a les escoles que tenim, i que un país sa i madur dona importància a l'educació més enllà de les ideologies. Opina que un ministre d'Educació ha d'estar sempre disposat a escoltar els docents, "tenir orelles grans", va dir un cop en públic. Poc després, va rebre una trucada del llavors ministre Iñigo Mendez de Vigo, que sí que el va escoltar:

"Ara més que mai, la política necessita l'educació, i si els polítics no ho entenen, que tornin literalment a l'escola per conèixer la realitat dels infants."

Bona, que quan tenia 14 anys va ser castigat per preguntar a l'aula, creu que seria injust per als infants que continuem com si no hagués passat res amb la pandèmia. 

"En cada mà alçada, en cada pregunta, hi ha un món a descobrir. Els nens estan plens de preguntes, i la missió dels mestres és ser uns 'obreportes': ajudar els nens a treure el que tenen dins, no només repetir."

La presencialitat, un element pedagògic irrenunciable

Diu José Ramón Ubieto, psicòleg clínic i autor del llibre "El mundo pos-Covid", que si fem un cop d'ull a les nostres infàncies veurem que van ser relativament buides d'objectes, amb la família, els amics i l'escola; de nen a ell li regalaven una espasa a l'any amb la qual s'imaginava tots els personatges. Però si mirem ara, la infància està plena d'objectes, regals, gadgets i medicaments:

"Tenim una versió dels nens com a tirans perquè estan sempre demanant, i ho hem de pensar al revés: estan sotmesos a la tirania de l'objecte, en una societat hiperactiva i multisensorial en què les xarxes generen una economia de l'atenció."

D'aquí que durant el confinament en molts casos es va fer com si no hagués passat res, i l'endemà el alumnes ja tenien deures, amb la preocupació que no perdessin el ritme escolar, la hiperactivitat adaptativa.

Segons Ubieto, ens vam oblidar del que és essencial: què suposa per a un nen o adolescent la desconnexió de l'altre durant 6 mesos? I ja s'estan notant els efectes:

"L'augment dels trastorns de conductes alimentàries i del son; dificultats de vinculació; adolescents que no van a classe o que s'autolesionen; i l'augment de la violència dins de la família."

El psicòleg clínic reconeix que la virtualitat ens ha salvat, perquè ha mantingut el vincle, però alerta del desemparament digital: nens i adolescents sols en una permanent connexió, com una segona vida.

En una investigació que va coordinar abans de la pandèmia amb escoles, pares i alumnes (que trobareu al seu llibre "Del padre a l'Ipad"), van constatar que les xarxes són una nova i diferent realitat en què passen moltes hores:

"No és tant que hi vegin coses positives o negatives, sinó que absorbeixen una quantitat de libido i d'energia que els priva d'altres coses importants."

Per José Ramón Ubieto, tots som fills del trauma, però per cadascú aquesta crisi evoca el seu propi forat: els dols (ha mort molta gent), moltes famílies desnonades o que han perdut a feina, i tots hem perdut abraçades i trobades.

La Covid ens ha recordat la nostra fragilitat, la por al contagi i a la mort, i una crisi de confiança en un món cada vegada més en quarantena pel fàcil accés a la realitat digital:

"S'obre una nova bretxa digital entre els que poden resistir el virus aïllats a casa i els que estan obligats al cos a cos, mentre que l'educació cada vegada és més virtual i la presència, un luxe."

Ubieto conclou que en l'educació la presencialitat ha de ser un element pedagògic irrenunciable.