Com educar en el feminisme i la diversitat de gènere
Obrir els centres educatius a la mirada feminista i la coeducació, la via per acabar amb les desigualtats i el patiment de gènere
Com educar en el feminisme i la diversitat de gènere
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
L'Ofici d'educar (El suplement)

Com educar en el feminisme i la diversitat de gènere

Obrir els centres educatius a la mirada feminista i la coeducació, la via per acabar amb les desigualtats i el patiment de gènere

Enllaç a altres textos de l'autor Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

Directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

@ElisabetPedrosa
Actualitzat
TEMA:
Feminisme

Vivim en una societat que divideix i classifica encara a l'hora d'educar: rosa i blau, nen i nena, fort i feble. Per la psicòloga Elisenda Pascualrevisar aquests mandats socials i culturals ens permet entendre que ens defineix més la complexitat que el binarisme home-dona.

Què defineix el gènere? Què vol dir ser trans? Com s'educa amb perspectiva feminista i què aporten les noves masculinitats?

Gènere i construcció social

Històricament, el gènere s'ha definit per la genitalitat: penissignificava ser home, i vulva significava ser dona; paraules que acoten un rol, manera d'actuar, ser i estar en el món;tot i que en algunes societats antigues es transitava de gènere sense gaires dificultats.

Per la Gala Llobet, psicòloga i professora d'orientació educativa a secundària, els mandats del sexe es reben ja abans de néixer. Quan se sap el sexe de la criatura, comença la construcció social.

I després ve un bombardeig continu de missatges més o menys explícits; que com a pares/mares poden intentar no alimentar; revisar què ens ha facilitat i impedit el propi sexe, i transmetre'ls una visió més àmplia, flexible i fluïda.

"El gènere és una construcció social, que ens diu què és ser home i dona, però també una vivència interna de la persona; i cada vegada per sort hi ha més diversitat per viure i entendre el gènere."

La Gal·la es troba amb joves molt informats i una visió menys rígida del gènere, i a l'ESO alguns inicien transicionsamb més o menys suport d'iguals, adults o la família; i els acompanya perquè trobin amb llibertat el seu propi camí.

Sortir de l'armari i la importància dels referents

Pel Teo Pardo, professor de secundària, i activista trans i feminista, és molt important que hi hagi diversitat de referents audiovisuals i literaris, però també propers i a l'aula. Creu que és molt important que hi hagi diversitat en el professorat perquè els docents LGTBIQ+ ajuden a transformar els referents:

"És important que hi hagi diversitat en el professorat. Quan els docents ens plantegem sortir de l'armari, tenim dues pors: a ser agredits i a tenir menys autoritat, entesa com a vertical i jeràrquica."

Explica que en una dinàmica de 3r i 6è de primària els alumnes van fer una projecció de vida a 15 anys i les nenes es veien en l'àmbit domèstic amb fills i amigues, i els nens en l'àmbit professional i sols; excepte un grup en què les tutores eren viatgeres, i les nenes es van projectar viatjant; s'havia ampliat el seu ventall de possibilitats.

Com educar en el feminisme i la diversitat de gènere
Dinàmiques a l'aula que potencien el respecte cap als altres (Foto: Teo Pardo)

Què dir, quan i com?

El Teo quan troba el moment adequat diu als seus alumnes que és trans, i els estudiants s'obren i expliquen les seves vulnerabilitats i li fan preguntes, com si li va costar dir-ho als pares o si s'ha operat el cos.

Lamenta que avui dia encara hi ha joves expulsats de les seves cases i famílies per ser trans, interesex o LGTBI, tot i que no és l'experiència majoritària. Pel que fa a la resposta de les famílies reconeix que sovint pateixen pels seus fills, però alerta que cal evitar frases massa esteses:

"Frases com 'millor que no ensenyis la ploma', 'no et pintis les ungles' o 'no ho expliquis a ningú', envien un missatge subjacent de 'no m'agrada com ets' i 'voldria que fossis d'una altra manera', dels més terribles que pot rebre una criatura del seu entorn d'afectes."

Recomana canviar aquestes frases per fórmules com 'potser et miren malament, però no és culpa teva, m'agrada molt com ets!'

L'experiència "trans"

Pel Teo Pardo, les persones trans no estan atrapades en un cos o cervell equivocat, tenen un malestar de gènere, fruit d'un sistema de gènere rígid que pot incomodar a tothom en algun moment, però ells decideixen transitar per resoldre'l.

Viure sent un home amb pits o una dona amb penis és complicat, i s'ha de facilitar que cadascú triï sense pressió ni culpa, i donar veu a la masculinitat dels homes trans que adopten el feminisme per mirar el món:

"Les nostres masculinitats són molt desitjades i hemtingut molt de temps per pensar què vol dir ser un noi, i experimentar-ho. I alhora hem viscut molt temps sent noies, sabem com se les tracta."

Això, argumenta, els dona una posició molt especial per pensar les masculinitats i feminitats i quina mena de nois volen ser.

El missatge del Teo Pardo als homes és que escoltin, cuidin i netegin més, i parlin menys; posar límits a les masculinitats ocupadores que acaben amb vides solitàries i relacions superficials.

I la seva esperança està en la voluntat transformadora dels docents, i reclama més formació i recursos de l'Administració per temes de gènere.

Com educar en el feminisme i la diversitat de gènere
Coeducacció fent una formació de mestres en perspectiva de gènere pel Fons Pitiüs de Cooperació (Foto: Coeducació)

Repensar l'escola en clau coeducativa

L'Anna Carreras, sociòloga, Màster en estudis de dona, gènere i ciutadania, i membre de Coeducaccióes lamenta que el sistema patriarcal està molt ben muntat encara, i genera violència i malestar.

Per l'Anna, l'escola pot reproduir el sistema o ser un motor de canvi, un espai segur i cuidat, on repensar-se a partir de tres idees:

"S'ha de posar fre a com hem estat socialitzades, que tendim a reproduir-ho; posar la cura al centre, en lloc d'una escola competitiva per sobreviure, espais segurs en què ens cuidem entre totes, i acollir la diversitat no normativa a l'aula."

Per transformar l'escola, l'Anna aposta per formar docents, amb moltes ganes de repensar-se; reformulació i cura d'espais i materials, no només patis; revisar llenguatge i continguts amb tics masclistes, i, si cal, la intervenció de l'adult, perquè les criatures porten motxilles de gènere que cal compensar.

Les escoles coeducatives capaciten les persones per detectar el sexisme que ens envolta i intentar transformar-lo. Per la Núria d'Escoles Coeducatives (les afes de 12 escoles públiques de Sant Cugat), la coeducació fa de l'infant un agent de canvi:

"La comunitat educativa ha de construir la mirada violeta: prendre consciència del que reproduïm, més formació, sensibilització, recursos i una coeducació transversal a la Universitat de mestres."

El sistema patriarcal també fa mal als homes

Pel Gus Bas, psicòleg amb perspectiva feminista, autor del llibre de contes "Un món en un dia" (Pol·len edicions) vivim en una estructura social masclista i racista, que si no la canviem, la perpetuem.

A l'escola proposa canviar el currículum sencer per incloure la perspectiva feminista i antiracista, i que no sigui només una formació marginal que es rep en un taller.

El sistema patriarcal també fa mal als homes, diu el Gus, en una teràpia amb un grup de nois, topa amb estereotips, com que són més forts per ser homes i molta resistència al discurs feminista.

"Hi ha molta por encara a incloure la perspectiva feminista en l'educació perquè implica remoure una estructura en què una gran part de la societat viu en un privilegi: home, blanc i heterosexual."

ARXIVAT A:
LGTBIFeminisme

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut