"Tenia 10 o 11 anys, era a la cuina amb la llum apagada per masturbar-se, i de sobte va tenir la primera ejaculació", explica el terapeuta sistèmic Rubén Rodríguez. Ningú no li havia parlat mai d'allò. Va notar una cosa molt forta corporalment que li havia sortit del penis, però no va trobar res i va sentir una barreja de plaer i culpa, com una cosa bruta.

Per la psicòloga Anna Salvia, autora amb Cristina Torrón del llibre "El semen mola", però, necessites saber com funciona, un manual d'autoconeixement amè i didàctic del despertar sexual dels nois:

"Ejaculació, ereccions i semen són paraules encara tabú i silenciades perquè no sabem com parlar-ne. Però des que neixen, i ja al ventre matern, tenen unes quantes ereccions al dia. S'ha de trencar amb el tabú de la brutícia."

La sexualitat comença en el moment de néixer, defensa Ignasi Puig Rodas, psicòleg i sexòleg, i de mica en mica cada petita experiència acosta al plaer que a la vida adulta serà el plaer sexual. Xavi Ybeas, terapeuta i integrador humanista que treballa amb joves de 6 a 16 anys, comenta:

"Sexualitat és connectar amb la vida. S'han de nombrar els òrgans sexuals des ben petits amb normalitat i és important cuidar-los."

La bona i la mala educació sexual

L'espermarquia, entre els 11 i els 14 anys, és el moment que l'esperma brolla per primera vegada i marca l'entrada a l'etapa fèrtil del nois, l'equivalent a la regla en les noies, explica Anna Salvia:

"L'espermarquia s'anuncia amb petits canvis, com ara el creixement dels testicles, on es produeix la testosterona que porta la resta de canvis: creix més el penis, apareixen pèls al pubis i a les aixelles, i la zona del mugró es torna més sensible. És important acompanyar-los i donar-los eines i coneixements per transitar aquesta nova etapa vital."

El llibre "El semen mola" és una eina per anomenar, conèixer i cuidar els òrgans sexuals interns i externs, i tomba falses creences com la de la mida del penis.

"Hi ha infants entre vuit i deu anys, alguns més petits, que els únics penis que has vist són els del porno; s'hi compararan i són exageradíssims."

Mites que van plegats

Un d'ells és associar erecció i excitació. Hi poden haver ereccions en els moments més insospitats i pot generar una càrrega de culpa en aquella persona, explica Ignasi Puig Rodes:

"Se'ls ha de poder explicar que hi pot haver una erecció per la trempera matinera o per qualsevol altra reacció reflexa."

La pornografia és el pal de paller de l'educació sexual, lamenta Xavi Ybeas. Anna Salvia relata que amb els tallers a les escoles amb tot tipus de famílies, pobles i ciutats, a la gran majoria de nois l'única informació que els arriba és a través del porno.

"No parlen de sexualitat amb la família, perquè no se'ls n'ha parlat amb normalitat des de petits, i aprenen que la sexualitat és un tema en què s'han d'espavilar sols. Quan els pares en volen parlar als 8, 10 o 14 anys, l'infant diu ‘tu i jo ja no tenim res a dir-nos', i ja ha buscat vies alternatives d'informació: els iguals, que tampoc en saben, i internet, el porno."

Però, a més, mirar porno és una activitat essencialment solitària, lamenta el psicòleg Ignasi Puig Rodes, mentre que abans es buscava una revista o pel·li porno i es col·lectivitzava l'experiència entre iguals.

La necessària autorevisió de la sexualitat adulta

El psicoterapeuta Rai Crespi recorda que el seu despertar sexual es va obrir amb un amic.

"Em va dir: si fas això, et toques així i et fregues així, passaran coses, i ho vaig fer. Recordo aquella intensitat barreja de dolor i plaer; les primeres vegades que em vaig masturbar, quan arribava a l'ejaculació havia de parar; va ser com anar guanyant la capacitat de sostenir el plaer."

Diu que la sexualitat l'acompanya des que va néixer en diferents estats maduratius. Per Xavi Ybeas, els homes han de ser capaços de fer una autorevisió de la sexualitat per poder acompanyar el despertar sexual dels fills

"Ens remou molt la sexualitat. Hi ha molta resistència. Revisar-se és igual a vulnerabilitat; revisar allò que ni es recorda, la primera ejaculació, barreja de culpa, por i plaer."

Cal que els adults omplim i sanem el buit d'educació sexual que vam tenir dels nostres pares, argumenta Anna Salvia:

"'El semen mola' ajuda a trencar tabús i acosta un referent i un modelatge per a les famílies i docents, i reflexió; paraules com semen, masturbació o espermarquia, si es repeteixen són més fàcils de dir."

Com parlar-los de sexualitat a casa i a l'escola?

"Cal no fer cap interrogatori sexual als fills, de l'estil 'T'has masturbat mai?', perquè ens diran que no", assegura la psicòloga Anna Salvia i començar amb termes suaus:

"Primer hem de revisar-nos la pròpia incomoditat amb el tema. I sobretot haver començat l'educació sexual amb zero, un o dos anyets, perquè és quan no tenen cap tabú."

No haver-ho fet és normal, reconeix la psicòloga, perquè ens diuen que l'educació sexual és de l'adolescència, i els fills, nosaltres i els docents tenim vergonya. Una manera d'obrir el tema és compartir amb ells la nostra vergonya, perquè no ens en van parlar mai, i utilitzar recursos.

"Tothom té moltes ganes de parlar-ne, estem a un clic, però ens costa trobar la manera: un llibre, un programa de ràdio..., i l'ajuda dels professionals."

El psicòleg i sexòleg Ignasi Puig Rodes suggereix utilitzar espais informals, com la higiene a la dutxa, per normalitzar la sexualitat i educar per la diversitat sexual.

"No tots els penis ni tots els testicles són iguals: un 1% de la població és intersexual. Trencar amb la identificació que si tens un cos X  t'ha d'agradar un cos Y, i en lloc d'això preguntar ‘A tu què t'agrada, d'on ve el teu plaer?"

Els infants tenen molta curiositat i ganes de conèixer el seu cos i de gaudir amb ell, assegura Xavi Ybeas, que fa tallers afectivosexuals a escoles i instituts i col·labora amb Alba Miralpeix amb les donzelles i noiets en cercle:

"Explicar-los que el semen és vida és la informació de la seva família, avis, besavis: i llavors li donen valor i ho cuiden".

Per alguns el semen encara ara és una cosa que s'ha d'amagar, bruta i que fa pudor, assevera Anna Salvia. La psicòloga fa tallers a tercer i quart de primària.

"Em trobo amb infants que han vist porno però que no saben com es fan els nens, què és un òvul o un espermatozou. No estem satisfent les necessitats d'educació sexual de la mainada i busquen les respostes a internet amb el porno."

Educació sexual sobre el consentiment i contra l'abús

"Com hem de criar els nostres fills perquè no siguin uns violadors o uns abusadors", es pregunta Anna Salvia. Per la psicòloga hi ha tres normes bàsiques en les relacions sexuals: les dues persones ho han de voler fer, donar el seu consentiment, desitjar-se sexualment, i les persones adultes no poden tenir relacions sexuals ni amb adolescents ni amb infants.

"La cultura del no consentiment, de no respectar el desig de les dones, està tan arrelada que no es pot canviar en una dècada, i l'hem d'explicar amb exemples molt concrets comprensibles per les criatures amb línies vermelles en sexualitat molt clares."

El psicòleg Ignasi Puig Rodes, per entendre el consentiment, ens proposa el vídeo "El consentiment amb tasses de te".