Cinc grans lliçons d'un nou curs marcat per la pandèmia

L'escola és ara més que mai resilient, valorada i protagonista. La comunitat educativa està molt satisfeta, però també molt esgotada després d'un curs estressant que ha requerit esforç, complicitats i la voluntat de superació dels docents, que se n'han sortit gràcies a la vocació i a la determinació de mantenir les escoles obertes, avalada per l'administració. 1- Viure les dificultats com un repte i una oportunitat: Al Josep Sala, professor de català en un Institut de Throndheim, a Noruega, els ha passat de tot: "Grups i mestres a casa confinats; s'han tancat escoles on hi ha hagut brots, es va anul·lar els exàmens finals, i al meu municipi durant diverses setmanes vam tenir alerta vermella: hi havia només la meitat d'alumnes a classe." I malgrat tot, els alumnes han estat ben atesos i ho han ensenyat gairebé tot explica el Josep Sala. Per la Natàlia Pomareda, professora d'Educació Física de l'Institut de Bellvitge (Barcelona) estan contents però cansats: "Per la mascareta que dificulta la comunicació, les baixes de companys que s'han hagut de cobrir i perquè s'han agreujat les problemàtiques emocionals entre els adolescents." Demana de cara al curs vinent normatives més clares, que no es modifiquin al cap de dos dies. Per la Mercè Viladrich, directora de l'Institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega: "Alguna vegada ens hem sentit una mica sols, no s'han trobat les solucions més encertades, incoherències, imposicions i discussions estèrils, que no han permès engegar nous projectes, que han quedat al calaix per a més endavant." Però el que és molt significatiu és que algunes pràctiques forçades per la pandèmia, han estat tan positives que les mantindran després de la Covid, explica la Mercè Viladrich. 2- No deixar mai d'aprendre, tot i la pandèmia La Raquel Martínez, mestra de l'escola d'educació especial Solc, de Tarragona, recorda l'inici de curs com una fletxa, calia anar endavant passés el que passés, i pel camí han trobat noves estratègies i recursos digitals per arribar a les famílies i a les escoles que acompanyen: "La imatge que englobaria el final de curs és una flor oberta: trobar-nos, reinventar-nos i aprendre plegats." Pel Joan Llorens, director de l'Escola Peramàs de Mataró; tot el curs han mantingut el convenciment de tenir sempre les màximes expectatives per als seus alumnes: "No ha existit mai el 'farem el que podrem', si no tot el contrari, hem fet un curs en què alumnes i docents han treballat com mai". Per l'Elisenda Jardi, coordinadora de l'Associació de Mares de Dia, no hem d'oblidar el que hem après de la pandèmia: valorar la natura i els moments en família, la imaginació i la força per afrontar noves situacions; i per al curs vinent: "Tenim la il·lusió que finalment es reguli la nostra professió." La Teresa Terrades, docent i coordinadora pedagògica a l'INS Escola Intermunicipal del Penedès (Sant Sadurní d'Anoia), s'ha de valorar l'esforç dels nois i noies que han fet el batxillerat en aquests dos cursos pandèmics i ara la selectivitat: "Són resilients i han tirat endavant, i per al curs vinent demano molta empatia i acompanyament per als claustres, equips directius, i tota la comunitat educativa." 3- Reinventar-se, innovar i redescobrir la natura i les virtuts de la virtualitat El Carlos Cànovas, és mestre de migdia de 3r de primària de l'espai migdia de l'Escola la Maquinista (Barcelona): "Un cop més el sector del lleure ens hem hagut d'adaptar i reinventar sense perdre de vista el component pedagògic i valorem la predisposició dels infants, que ens ho han posat fàcil." La Núria Mora, fins fa poc mestra i directora de l'Institut Escola Catalunya de Sant Cugat, i ara secretària de Polítiques Públiques de la Generalitat explica que amb aquest curs han après molt i han llençat el "sempre s'ha fet així" per reinventar-se; i demana i pren el compromís des del Departament de millorar la comunicació: "Tenir informació per poder prendre decisions, per poder-se organitzar i per poder donar resposta a les comunitats educatives." Per la Montse Eek, coordinadora del SERC, la Secretariat d'Escola Rural de Catalunya i directora de l'escola rural Rocafort de Queralt, a la Conca de Barberà, la pandèmia els ha portat a redescobrir l'entorn natural, el poble i l'escola a l'aire lliure; i la virtualitat: "Fer reunions evitant desplaçaments i tenir accés a formacions que des del món rural no sempre hi tenien accés." Explica la Clara Barba, psicòloga, educadora i coordinadora de l'Escola del Bosc d'Espinelves de Girona que han augmentat el nombre d'infants al seu centre, i que han tingut la sort de viure una realitat normalitzada, sense pors ni angoixes: "Cada cop hi ha més famílies que creuen en una educació a l'aire lliure i la natura, més que mai s'haurien de començar a plantejar reconèixer les escoles bosc." 4- Complicitats i xarxes de la comunitat educativa, més units que mai Explica la Sandra Ruiz, mestra, psicopedagoga i directora de l'EBM El Rial, de Sant Cebrià de Vallalta, que tot i que han sentit frustració, impotència i solitud: "També hem estat capaços de fer-nos suport picant-nos l'ullet quan no ens podíem abraçar, i adonar-nos que som uns experts equilibristes, flexibles i creatius motors de canvi i de transformació." Pel Xavier Garcia, mestre de primària, de l'Escola Jaume Balmes, del Prat, i especialista en escacs: "La paradoxa d'aïllar-nos i distanciar-nos físicament ens ha fet adonar que estem més units que mai, i la necessitat que per créixer individualment primer de tot hem de fer-ho col·lectivament i que tothom és important." El Xavi proposa una nova educació que tingui com a eix la competència emocional i inclogui la potència educativa dels escacs. La Sara Olcina, mestra d'atenció educativa domiciliària a Barcelona, explica que aquest curs s'ha disparat l'atenció a casa d'infants i joves malalts a causa de la Covid i d'altres patologies que no els ha permès anar a l'escola, i demana: "Que el curs vinent puguin tornar a sortir al carrer i relacionar-se entre ells, i que hi hagi un equip de mestres fortes per acompanyar-los a ells i a les seves famílies." Els mestres, orgullosos del resultat a les escoles coincidint amb l'any de pandèmia 5- Agraïments i la "normalitat" que es vol recuperar Per la presidenta de l'Associació de mestres Rosa Sensat, Francina Martí, ens hem de felicitar i ens podem donar un bon bany d'autoestima, tant mestres i professors, com infants, joves, famílies que hem fet possible, malgrat totes les restriccions i temors, el curs: "Hem continuat aprenent i ens hem fet costat els uns als altres, que en definitiva és el paper de l'escola." Per la Mercè Viladrich, directora de l'Institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega, el primer agraïment és per a tota la comunitat educativa, amb què ha millorat la complicitat i la comprensió: "Però també amb la resposta del personal d'educació, eficaços alhora de cobrir les substitucions; i amb la diligència del Servei d'Epidemiologia de Lleida." El Josep Blanes, professor a la Universitat Federal de l'ABC de l'estat de Sao Paulo, explica que al Brasil on el curs no acaba fins al desembre, l'educació és encara meitat virtual i presencial i demana: "Més població vacunada, tornar al 100% de la presencialitat i que el govern brasiler sigui menys negacionista." La Coral Regí, directora de l'Escola Virolai de Barcelona, somia amb la normalitat: poder fer activitats entre grans i petits, que els avis puguin entrar a l'escola, retrobar-se amb les famílies i una vida plena amb tota la comunitat: "El nou curs ja no l'esperem amb por si no carregats d'esperança i d'il·lusió." El Francesc Martín, mestre i director de l'Escola Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú, també vol recuperar aspectes de la normalitat anterior: "No haver de portar mascareta dins de l'aula i que els infants puguin circular, barrejar-se i fer vida social i tenir els recursos necessaris per una educació inclusiva."

Cinc grans lliçons d'un nou curs marcat per la pandèmia

Divuit docents de tot el país fan balanç de l'any i reivindiquen el paper de l'escola