Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
L'ofici d'educar (El Suplement)

Catherine L'Ecuyer: "Montessori s'escandalitzaria amb qui utilitza el seu mètode com una moda"

La doctora en educació i psicòloga canadenca afincada a Barcelona lamenta que les aules s'hagin convertit en un laberint de mètodes, sovint contradictoris

Enllaç a altres textos de l'autor Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

Elisabet Pedrosa

Directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

@ElisabetPedrosa
Actualitzat
TEMA:
Educació

Per ajudar les famílies a triar escola, més enllà de modes i rànquings, les escoles han de mostrar uns mètodes pedagògics coherents, i quin corrent filosòfic segueixen. És a dir, com entenen l'ésser humà, el coneixement i l'educació.

És el que recomana Catherine L'Ecuyer, doctora en Educació i Psicologia i autora de la novel·la "Conversaciones con mi maestra": un diàleg socràtic entre un alumne de magisteri i una sàvia mestra jubilada per descobrir el sentit de l'educació.

De "la lletra amb sang entra" al nen com una "llavor"

Segons L'Ecuyer, hi ha dos corrents bàsics que condicionen encara avui el debat educatiu. Per una banda, el mecanicisme (inclou conductisme i voluntarisme); el nen ha de ser programable, "la lletra amb sang entra", premis i càstigs i el paper fonamental del docent. És a dir, l'educació antiga.

D'altra banda tenim el determinisme o naturalisme: el nen com una llavor del seu propi aprenentatge, en què el mestre no intervé.

I hi ha un corrent intermedi: clàssic realista: lliure albir del nen en base a uns criteris i coneixements previs, i la realitat es descobreix, no es construeix. Per la Catherine L'ecuyer, les aules s'han convertit en un laberint de mètodes que responen a visions diferents o contradictòries

"Hi ha escoles que són com com un monstre de 3 caps: el que es vol fer (ideari), el que es fa (mètodes, mai neutres, responen a una filosofia) i el que es diu que es fa (màrqueting i intencions) i cal coherència educativa"

Els millors mètodes per aprendre a llegir i a escriure
L'alfabet mòbil del mètode Montessori de lectoescriptura

"Falsos debats" educatius

1. Entre coneixements i competències. Hi ha una tendència a donar menys importància als coneixements amb l'argument que tot es troba a internet, però internet és un mar d'informacions descontextualitzades i cal tenir coneixements previs i la guia del docent per discernir el que pot ser útil i el que no, i per no acabar perduts.

"És important també el "fer", les competències, però abans cal "saber", i no veure coneixements i competències com a conceptes excloents"

2. Entre el descobriment per instrucció directa (explicar la matèria per discurs directe) i l'aprenentatge per descobriment pur (la pràctica). Per Catherine L'Ecuyer, aquest és un fals dilema perquè el nen pot estar concentrat i sense moure's, però profundament actiu, gràcies a una guia de treball que organitzi i contextualitzi l'aprenentatge.

3. Entre l'escola tradicional i la Nova escola. La Nova escola en té poc, de nova; va néixer al segle XIX a Alemanya, França i Anglaterra, amb Ferrière, Claparède, Piaget, Dewey, pedagogs que rebutjaven l'educació antiga. Per tots ells, el moviment i l'activitat eren molt importants i es rebutjava l'esforç.

"L'escola actual és un remake de la 'Nova escola', però del segle XXI. 'Innovació' és un concepte comercial, no educatiu i l'altaveu més gran d'aquestes pedagogies són les empreses tecnològiques que associen modernitat i innovació"

Mètode Montessori, un cas a part

La Doctora Maria Montessori, realista i aristotèlica, no era partidària de rebaixar les exigències ni veia l'esforç com un factor negatiu, com l'escola nova.

Sis grans pedagogues i mestres que han revolucionat l'educació
Maria Montessori explica els símbols utilitzats en el seu mètode, en l'última classe que va fer per a professors a la Universitat de Perugia, el 1950 (EFE / Albert Blasetti)

Montessori creia en les experiències sensorials basant-se en la realitat: fer el te o planxar de veritat. Catherine L'Ecuyer, doctorada en Montessori, creu que la famosa pedagoga sentiria "pena" de veure com s'està fent servir el seu nom:

"Hi ha escoles que apliquen Montessori com una moda/màrqueting amb mètodes totalment incompatibles, que escandalitzarien la doctora Montessori"

L'Ecuyer critica que es faci servir tan alegrement el nom de Montsessori, fins i tot per vendre llits, mobles o roba.

Ni escoles ni alumnes "perfectes"

Per la Catherine L'Ecuyer, a l'aula és molt important la relació dels alumnes amb els docents, formats i crítics amb els diversos mètodes educatius i que han de tendir a buscar la perfecció del que és capaç cada alumne amb una educació personalitzada:

"La finalitat de l'educació no és modelar l'alumne al servei d'un projecte polític, del món laboral o per canviar el món, sinó transformar-lo i formar-lo de manera integral com a persona, així millorarà indubtablement el món"

Segons la doctora en Ciències de l'Educació Montserrat Anton, per a la família triar escola és un procés complex, difícil i incert en cada etapa educativa, amb l'afegit que pot tocar l'escola que no s'ha triat i, per tant, cal adaptar-s'hi:

"No hi ha l'escola perfecta, calen ponts de coherència entre els diferents agents que intervenen en l'educació, i coneixements, diàleg, respecte, confiança i referents per ajudar els nens i nenes a créixer".

Si voleu conèixer en profunditat la guia pedagògica de Catherine L'Ecuyer busqueu "Conversaciones con mi maestra" o bé "Educar en l'admiració"

ARXIVAT A:
Educació
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut