Una noia als 16 anys té prou maduresa per decidir avortar sense el consentiment dels pares, concorden la Laia, la Mireia i la Júlia, de 17 anys: "Si als 16 anys pots conduir moto, anar a concerts sola, pots emancipar-te i contraure matrimoni si vius emancipada, ja tens conseqüències penals i les conseqüències de la teva decisió recauen sobre tu, pots decidir." Si ara es quedés embarassada la Mireia ho explicaria als pares, perquè tenen una bona relació i l'ajudarien. La Júlia no està preparada per afrontar la maternitat ara mateix i avortaria, perquè no té prou recursos econòmics ni psicològics per oferir una bona vida a un fill o filla, i vol estudiar i gaudir de la joventut. I la Laia creu que avortaria si es quedés embarassada: "M'hi hauria de trobar per saber què fer, perquè la decisió té conseqüències per a la meva salut mental. Ho parlaria amb els pares i amb qui hagués tingut relacions sexuals, però la decisió seria només meva i buscaria ajuda professional." La taxa de dones menors de 19 anys que avorten per cada mil és del 7,41%. Ha baixat a la meitat des del 2011, segons l'informe del Ministeri de Sanitat amb dades del 2020. Soc menor i estic embarassada, i ara què? La primera reacció davant d'un embaràs no desitjat és la negació i la incredulitat, explica la psicòloga del Servei Assistencial a la Salut Sexual i Reproductiva del Parc Taulí de Sabadell Cristina Pipó, i després cal afrontar com dir-ho als pares. Per la doctora Rosa Ros, un referent en l'anticoncepció i la salut sexual i mental adolescent: "Quan arriba la menor a consulta s'ha de llegir el seu estat emocional: si està trista, afligida, angoixada, i donar-li temps perquè s'expressi i ajudar-la a pensar, a reflexionar i a decidir." Les atén una llevadora, com la Cristina Martínez, coordinadora del Programa d'Atenció a la Salut Sexual i Reproducció de Barcelona:   "La majoria ho parlen amb la família, però n'hi ha que no, per creences religioses o culturals, relacions conflictives o el temor que les obliguin a seguir amb un embaràs no desitjat. S'ha d'identificar cada cas i facilitar que decideixin." S'avalua la situació que ha portat a l'embaràs no desitjat de la menor i el seu l'entorn, i es treballa sobretot des de la neutralitat, explica la psicòloga Cristina Pipó: "Mai podem decidir per elles, les hem d'ajudar a madurar desplegant tots els escenaris i les opcions perquè prenguin aquesta decisió, ajudant-les a expressar-se sense judicis; tenen molta por de ser jutjades, d'aquí els silencis." Protesta a favor del dret a l'avortament Si la jove és capaç d'identificar el problema, un embaràs no desitjat, de buscar ajuda i compren la informació que li donen es parla de menors madures explica la llevadora Cristina Martínez, i tenen dret a decidir si volen o no avortar. Què hi ha al darrere d'un embaràs no desitjat? Les relacions no protegides són la principal causa d'un embaràs no desitjat entre les adolescents assegura la Cristina Martínez. Pot ser per l'espontaneïtat de les primeres relacions, pel consum d'alcohol, per una sensació d'invulnerabilitat lligada al risc o també fruit d'una abús sexual: "Però sobretot són per falta de capacitat de negociar una relació sexual plaent i segura per una baixa autoestima i en algun cas l'embaràs no desitjat pot ser també una fugida inconscient d'una família conflictiva" Són pocs els casos d'avortament de repetició, i quan es donen cal explorar molt bé l'entorn de la menor, assegura la llevadora. L'ideal és la implicació dels pares, però, per la doctora Rosa Ros: "La que més necessitat té d'avortar és la que més necessita fer-ho sense consentiment patern pels problemes que pugui tenir a casa. I la menor que té una situació de més risc a casa més conductes de risc té." La doctora Rosa Ros defensa l'aprovació de la nova llei de l'avortament perquè ajudarà més noies de les que ens pensem, tot i que la clau és sempre un bon acompanyament perquè tinguin prou coneixement per decidir.   Les conseqüències d'un embaràs no desitjat i d'un avortament Tenir un embaràs en l'adolescència, quan no estan preparades psicològicament ni emocionalment, té un alt cost explica la psicòloga Cristina Pipó: "Un embaràs toca a la vida adulta, no quan estan forjant la seva identitat. Quan una menor està embarassada no es pot identificar amb el seu grup d'iguals ni amb el grup de mares, té una situació molt complicada que genera molta solitud." Algunes recerques constaten la pèrdua dels estudis i d'una feina digna a causa d'un embaràs precoç, assegura la doctora Rosa Ros, que ha vist casos de molt patiment i tristesa. A Catalunya, la majoria d'avortaments són farmacològics, quatres pastilles entre les 9 i les 10 setmanes, tot i que se'ls dona l'opció d'escollir fer-lo farmacològic o quirúrgic. I les menors que han fet una interrupció de l'embaràs no consta que hagin necessitat atenció psicològica, relata la psicòloga Cristina Pipó:   "Passen pàgina, volen superar el que ha passat amb el dia a dia, i ens fa pensar que es fa un bon procés d'acompanyament per part dels professionals." Com prevenir un embaràs no desitjat en els fills i filles? Si la nostra filla de 16 anys tirés pel dret sense dir-nos que avorta estaria fallant la comunicació i la confiança, apunta la psicòloga Cristina Pipó "Calen espais sense pantalles per a una comunicació bidireccional i una escolta activa dels fills, respectant la seva intimitat; revisant les dificultats dels adults alhora de parlar de sexualitat i no fer-ho només des de la por i la responsabilitat, sinó també des del plaer." Reben molta informació sexual per molts canals, però això no implica que els generi coneixement, assegura la doctora Rosa Ros: "Falta educació sexual adequada a cada necessitat, per a nois i noies, i també a l'escola". Tot i que l'embaràs es un problema de dos, normalment falta la implicació dels nois. Cal responsabilitzar els nois de la seva vida sexual i reproductiva i de les seves relacions, perquè treballar amb els nois és també treballar amb les noies, assegura la llevadora Cristina Martinez.