Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
L'Ofici d'educar (El suplement)

Antídots per millorar la salut mental dels fills després de la pandèmia

A banda de més prevenció, recursos i coordinació, els psicòlegs recomanen revisar quin tipus de pares som i aplicar l'antídot "de les 6 erres"

Enllaç a altres textos de l'autor Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

Directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

@ElisabetPedrosa
Actualitzat
TEMA:
Educació

El sistema de salut mental està col·lapsat i urgeixen recursos, prevenció, coordinació, acompanyament i escolta.

Joaquim Puntí, psicòleg clínic i coordinador de l'Hospital de Dia de Salut Mental d'Adolescents de l'Hospital Parc Taulí, explica que al principi de l'estat d'alarma els va sorprendre la caiguda en picat de les urgències infantils i juvenils, però després de l'estiu es van trobar amb una allau de casos.

Des de trastorns obsessius compulsiu (TOC), sobretot en qüestions d'higiene, passant per trastorns alimentaris, autolesions i temptatives de suïcidi, fins a un 195% més en el cas de les noies:

s un error pensar que és fruit exclusiu de la malaltia mental. Infants i adolescents són molt sensibles als estressors ambientals, com la part acadèmica, i sense vàlvules d'escapament com el lleure i la socialització, van patir un gran impacte".

Autolesions per distreure el dolor emocional

Per a l'Anna Carpena, mestra, especialista en educació emocional i autora de "Retalls de vida emocional":

"S'ha de dir en veu alta que falten mitjans. Els serveis de salut no donen l'abast, i empitjorarà els propers mesos."

L'Anna recorda que som éssers socials i que la falta de contacte causa dolor i ens emmalalteix, i aquesta és una de les hipòtesis del que hi ha al darrere de les autolesions, una moda que va arribar del Japó:

"Com a defensa davant del dolor prolongat, es busca l'analgèsic en l'autolesió física, perquè crea endorfines i distreu del dolor emocional."

L'Anna Carpena també alerta de l'impacte de les pantalles; diu que hi ha més joves enganxats i addictes, i que jugar amb jocs violents hores i hores, participant de la violència, a la força afecta els cervells en formació.

A la psicòloga clínica Milos Salgueda la preocupen els universitaris de primer de carrera:

"Hi ha alumnes brillants que han deixat els estudis pel dèficit de socialització, que no es volen treure la mascareta o sortir de l'habitació."

Per a la psicòloga, és important que els malestars/trastorns no s'acabin convertint en la seva identitat, perquè són processos modificables.

Revisar el nostre estil parental

Per a la psicòloga Milos Salgueda, davant de l'augment de casos, en comptes d'alarmar-nos, ens hem de posar a treballar per revertir-ho, acompanyar sense jutjar i revisar quin és el nostre estil parental, i ens proposa una classificació basada en orientacions per acompanyar els trastorns alimentaris:

  • Medusa: Si el nostre fill està angoixat i els pares també s'angoixen.
  • Estruç: Si els pares neguen que el fill estigui angoixat.
  • Cangur: Els pares sobreprotegeixen en excés.
  • Rinoceront: Si els pares sobredirigeixen.
  • Gos santbernat: Quan els pares acullen i acompanyen els fills.
  • Dofí: Quan van al darrere i deixen que sigui ell el qui lidera el seu procés.

L'antídot de les 6 erres

Per a la psicòloga Lara Terradas, s'ha de validar i escoltar el malestar d'infants i joves i veure què necessiten sense una actitud sobreprotectora ni hiperpreocupada; i ho resumeix en aquests remeis:

  1. Reeducació d'hàbits.
  2. Recuperar l'espontaneïtat.
  3. Posar la responsabilitat per sobre de la por i de la paranoia.
  4. La relaxació.
  5. Reduir el consum de notícies.
  6. Replantejar la seguretat, no només des d'un lloc mèdic o sanitari, sinó psicològic.

Més atenció a la franja dels 0 a 6 anys

La psicòloga Lara Terradas ha observat por i més dificultats de regulació emocional en els infants de 0 a 6 anys:

"Es diu que s'adapten molt bé, però s'estan dissociant i insensibilitzant per aguantar el que passa, pot semblar que no els passa res, però hi ha el risc que es converteixin en infants debilitats per la por interioritzada i molt manipulables."

Per a la psicòloga, quan un infant sobreviu en un món que sent hostil i insegur, no desenvolupa els seus potencials i tampoc no ho fan els adolescents amb conductes autolesives, que senten un dolor molt profund no acompanyat, impotència, ràbia, manca de recursos i soledat.


Una xarxa que els ajudi

Per al psicòleg clínic Joaquim Puntí, és bàsic treballar des del món educatiu: ajudar-los a gestionar l'estrès, entrenar la solució de problemes, oferir-los conductes alternatives al suïcidi i el malestar, fomentar les habilitat socials, que tinguin suport social i el treball en xarxa

"No per parcel·les: el que per a mi és un pacient, per al professor un alumne i per als pares un fill, no psiquiatritzar ni psicologitzar la població jove, i intervenir només quan no hi hagi més remei."

Per a l'especialista en emocions Anna Carpena, és urgent incorporar personal qualificat per atendre i acompanyar joves i criatures; fer diagnòstics ràpids i seguiments reals, i més coordinació entre CAP, serveis educatius i socials i triplicar el pressupost de la xarxa pública psicològica.

"La vida no tornarà a ser mai com abans", va dir un infant de deu anys quan va sortir del confinament, explica la pediatra Gemma Baulies. Com recorda, aquesta situació tan distòpica, de por i incertesa, ha fet patir els infants, però l'hem de transformar en esperança, que crea dopamina, perquè, si no, el sistema immunològic baixa i és més fàcil que ens posem malalts.

ARXIVAT A:
Educació Salut Covid-19

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut