Albert Espinosa: "Crear en català no és cap impediment per arribar a tot el món"

L'amic de l'Albert Espinosa, de 12 anys, tenia un càncer, però era el més feliç de tots, rialler i sempre alegre. L'Albert li va preguntar com podia estar tan content amb una malaltia que els condemnava a morir amb un 80% de possibilitats. Aleshores ell li va mostrar les cremades de cigarret i ferides de cops cicatritzades. Des dels 6 anys el seu pare l'estomacava: "El que teòricament era el pitjor que li podia passar, un càncer, havia salvat el meu amic, perquè a l'hospital el seu pare no li podia fer mal, i és que sempre es tracta de trobar els guanys en les pèrdues." Aquesta és una de les lliçons de vida que trobem al llibre "Estava preparat per a tot menys per tu". Amb 25 bufades, com les bufades que fan les mares quan et peles el genoll. Un "salvaferides" que l'ajudarà a sobreviure al dolor el dia que mori la mare, i que se suma als més de 2.500.000 llibres venuts, publicats en 40 països. Escriptor, actor, director, guionista de sèries i pel·lícules d'èxit com "Planta quarta", "Polseres vermelles" o "Los espabilados"; després d'un silenci a l'exposició pública, parla a "L'ofici d'educar". Defensar l'alegria i allunyar-se dels sorollosos A l'amic de 12 anys de l'Albert li hauria agradat tenir un superpoder per aturar el cor de les persones que fan mal als infants, com el seu pare. L'Albert Espinosa amb aquest poder acabaria amb el maltractament i el bullying, la pandèmia més estesa entre infants i a les xarxes. Són el que ell qualifica de sorollosos, fan molt soroll, però estan buits per dins i el millor és allunyar-se'n: "Durant la pandèmia, els sorollosos han prioritzat la llibertat personal a l'empatia amb la comunitat, i han abandonat la família o les persones que estimaven, i caldrà curar les ferides una vegada sigui endèmica." A l'altre extrem dels sorollosos, pel guionista hi ha els grocs ("El mon groc"), que pots conèixer en qualsevol lloc, i que estan entre l'amor i l'amistat, n'hi ha 23 en la vida de cada persona i et canvien la vida. Com el seu amic de l'hospital, del qual va aprendre també que hi ha una altra riba, una illa imaginària de pau a la qual ell marxa nedant en els moments de patiment; i que cal mantenir i defensar l'alegria. Albert Espinosa ens presenta "Estava preparat per a tot menys per a tu" un llibre "salvaferides"(Elisabet Pedrosa ) Creure en la màgia de la vida El seu amic de 12 anys de l'hospital va idear que la vida dels que morien es repartís entre els que quedaven, i l'Albert Espinosa sap que està gaudint de part de la seva vida. A un altre amic, explica l'Albert, se li va morir l'àvia, i va heretar el seu sonotone i una nit se'l va posar per dormir, i l'endemà havia sentit els consells de l'àvia, i és que defensa que els que moren no marxen del tot. L'Albert Espinosa té com un barret màgic del qual treu històries al·lucinants nascudes de la vivència personal amb el càncer que combinen patiment, alegria i coratge; com l'elogiada "Polseres vermelles": "És la primera sèrie que ha donat veu a infants amb càncer, era com si no existíssim, i un dels nois que van morir ens va fer prometre que explicaríem la nostra història, però mai imaginava que arribaria a tot el món." Per l'escriptor és un somni del qual ha rebut molt amor i que se n'han fet 16 versions, també la de Steven Spielberg, i que continua viu, ara se n'està fent la versió canadenca i funciona molt bé, i a Itàlia ser un polsera vermella és un honor. Avançar-se a les crisis i fer els dols L'Albert Espinosa es va educar en un hospital, on reconeix que hi ha molt dolor i pèrdues, però també felicitat i persones sàvies, com una dona de 90 anys que li va ensenyar que s'havia d'avançar a les pèrdues i buscar motius per continuar endavant; i el metge que li va donar una llibreta per escriure bones preguntes i trobar respostes, perquè les paraules està convençut que curen. L'Albert proposa que tinguem una llibreta de pèrdues per anotar possibles pèrdues futures, i que busquem persones, llibres o bufades que ens ajudin a convertir les pèrdues en guanys, i sobretot davant de la pèrdua fer un dol i entendre el que has perdut: "No vaig perdre una cama, sinó que vaig guanyar un monyó, no vaig perdre un pulmó, sinó que vaig aprendre que pots viure amb la meitat del que tens, i el fetge me'l van fer en forma d'estrella i sempre penso que tinc un xèrif dins meu." Deixar decidir i donar veu als adolescents L'Albert Espinosa durant la seva estada a l'hospital també va conèixer nois i noies amb problemes mentals, que es feien dir els espavilats, i ho va novel·lar a "Lo que te diré cuando te vuelva a ver", que ha inspirat la sèrie "Los espabilados", dirigida per Roger Gual, que explica la història d'uns joves d'un centre psiquiàtric que s'escapen: "Molts joves són als centres psiquiàtrics a contracor i per problemes que han creat els adults, és una sèrie molt necessària i un cant a deixar-los decidir la seva vida i la seva malaltia a partir dels 10 anys, quan tenen dos dígits." L'Albert Espinosa ha rebut molts missatges de joves que la sèrie els ha ajudat a comunicar el que volien i sentien als metges i a la família. Ell té com un sisè sentit per connectar i donar veu a les històries dels adolescents des de la nit abans de perdre la cama: "Vaig pactar que sempre escoltaria l'adolescent que tinc a dins, i no he deixat de fer-ho, soc les dues persones, i el meu compromís és donar-los veu." I així ho fa fet també amb "Live is life", de Dani de la Torre, una història d'amistat emocionant i autèntica que s'estrenarà el juny del 2022. Creu que els joves són dels que més han patit la pandèmia, i seran més empàtics que mai, i que les seves decisions ens portaran felicitat. "Los espabilados" una sèrie que treu de l'armari els joves amb problemes mentals El català no és cap impediment per arribar a tot el món L'Albert Espinosa defensa que la cultura cura, educa i transforma i per això acaba el seu llibre amb una llista de llibres, cançons, obres d'art i pel·lícules, com per exemple "De profundis", d'Oscar Wilde, per veure i comprendre el dolor, o el "Club dels poetes morts", per ajudar a trobar el camí als joves. Pel que fa a la producció cultural en català de referents per als joves, com l'exitosa "Polseres vermelles", l'Albert Espinosa explica: ""Polseres vermelles" estava en català i això no va ser cap impediment per arribar a tot el món, a les plataformes també la trobes en català." El més sorprenent és que la sèrie va aconseguir que molta gent de fora de Catalunya aprengués català mirant-la, explica el guionista, que creu que el més important és creure que les produccions en català poden arribar a qualsevol lloc.

Albert Espinosa: "Crear en català no és cap impediment per arribar a tot el món"

L'escriptor i guionista ha publicat "Estava preparat per a tot menys per a tu", un llibre salvaferides per sobreviure al dolor quan mor la mare