La nova pornografia, més accessible, anònima, interactiva i il·limitada que mai, fa a la pràctica de "professora de sexualitat" dels nostres fills i filles, i contribueix, ens agradi a no, a la construcció d'una sexualitat irreal, violenta i desigual, que pot derivar en conductes de risc, abusos i prostitució 1. És inevitable Per Lluís Ballester, doctor en Sociologia i Filosofia, i coautor de "Nova pornografia i canvis en les relacions interpersonals", és inevitable que infants i adolescents s'exposin a "la nova pornografia": filmacions de sexe explícit, amb accés fàcil i distribució massiva per internet, amb el suport de grans empreses internacionals amb beneficis milionaris. "El porno utilitza un màrqueting dissenyat per captar l'atenció d'infants i adolescents perquè satisfà la necessitat d'excitació, un dels primers productors de dopamina en aquestes edats, i afavoreix l'addicció." "S'aprèn amb el porno malgrat que no hi ha ensenyança", explica Lluís Ballester. Un 25% en visualitzen més de 1.000 hores de mitjana i un 3,5%, que són els grans consumidors, de l'ordre de 4.000 hores. Amb aquesta exposició en solitari, l'impacte és brutal i es consolida l'aprenentatge, sumat al fet que el porno activa les emocions sense pràcticament narrativa ni acompanyament que permeti elaborar el que passa. El 50% de webs porno contenen vídeos de sexe sense el consentiment de la dona 2. Pot ser la porta d'entrada a la prostitució Per Lluís Ballester, el porno és ja a tot arreu. "És un fenomen de pornificació: l'exposició crua de relacions i violència sexual, que té un gran poder desorganitzador i causa una desconnexió empàtica. S'ha observat que, com més consum i més violent, més baixos són els nivells d'empatia." Canvien les percepcions i les pràctiques sexuals dels joves: no hi ha mai el no de les dones perquè el porno acaba sempre amb la pràctica sexual; la dona rep qualificatius denigrants (no els homes) i són cosificades. A més de pràctiques de risc com no utilitzar preservatius o practicar l'asfíxia, cosa que és més preocupant, la pornografia pot ser una porta a la prostitució perquè s'ha observat l'escalada de conducta a les xarxes socials. "Noies joves que tenen èxit a les xarxes són captades per fer pàgines de segona capa a Instagram o TikTok o pàgines privades, i acaben fent pornografia. Augmenten els 'likes' i els guanys, i les conviden a una trobada amb un home i entren en el món de la prostitució." Però, per a les empreses tecnològiques, aquesta escalada no és cap fre moral, explica Lluís Ballester. Una jove de 19 anys, Serena K. Fleites, va denunciar al New York Times que el vídeo pornogràfic que li havia filmat el seu nòvio als 14 anys estava a Pornhub. L'empresa va reconèixer que estaven distribuint porno infantil amb explotació a la infància. Ho fan moltes altres empreses al món, però no introdueixen canvis fins que no les porten als tribunals perquè guanyen molts diners. 3. Pràctiques de risc: sèxting i grooming Un de cada tres adolescents és conscient que consumeix massa porno, un 16% diuen que deixen de fer altres activitats per mirar porno, i el 63% dels infants i adolescents que han vist porno comenten que poden aprendre de la pornografia i aplicar-ho a les relacions sexuals, com explica Emilie Rivas, responsable de polítiques d'infància de Save the Children. "Que la nova pornografia, il·limitada en el temps, les pràctiques i l'espai, anònima i interactiva, s'hagi convertit en una peça clau per construir una sexualitat irreal, violenta i desigual d'infants i joves és molt perillós." Per Emilie Rivas, de 9 a 11 anys no és recomanable el consum de porno perquè falta maduresa emocional, sexual i cognitiva. Vuit de cada deu infants i adolescents catalans han patit algun tipus de violència online (CCMA) Hi ha estudis que demostren que mirar pornografia obre les portes a altres formes de violència, com el sèxting: 1 de cada 4 adolescents s'envia imatges de caràcter sexual que si es reenvien sense consentiment porten a situacions de violència, una pràctica normalitzada a la qual no veuen perill; i el grooming: un adult que es fa passar per menor per guanyar-se la confiança de l'infant o jove i involucrar-lo en una activitat sexual presencial o virtual. 4. Què cal fer si l'enxampem mirant porno Per la psicòloga i sexòloga Marina Castro, si enxampem el nostre fill mirant porno, ho hem de respondre amb tranquil·litat. És normal que en algun moment hi accedeixi, per curiositat, accidentalment o per recomanació d'un amic, i li hem d'explicar que no és real, és ficció. I, si hi ha excitació, proporcionar-li una alternativa adequada a l'edat; no és el mateix 8 que 12 anys. Però encara hi ha molta incomoditat per parlar de sexe amb els fills, segons la psicòloga Elisenda Pascual. "Falta educació sexual, se'ns ha educat en el silenci i la vergonya, i la societat judeocristiana del matrimoni heterosexual." Elisenda Pascual proposa, en lloc de prohibir el porno, parlar, sense judici i donant permís, i fer-ho, per exemple, al cotxe, d'on no es poden escapar i ho necessiten. I, amb els més grans, aprofitar les notícies que apareixen sobre violacions per parlar de riscos i pràctiques segures, i, si se senten incòmodes amb nosaltres, oferir-los recursos, com "Tot el que necessites saber sobre sexualitats", de Carolina Checa, Noemí Elvira i Anna Moreno. 5. L'educació afectivosexual és clau Per l'Emilie Rivas, de Save the Children, la prevenció passa per interessar-nos pel seu món i protegir-los parlant com més aviat millor de sexualitat i porno a casa i a l'escola, perquè, tot i el pla de salut afecctivosexual iniciat en 300 escoles de Catalunya, s'ha trobat que la meitat dels alumnes diuen no haver rebut cap mena de formació, i sovint arriba massa tard, quan ja han vist massa hores de porno. Explica Elisenda Pascual que és normal que els infants, a mesura que creixen, experimentin una càrrega tensional d'excitació. "S'han d'escoltar les necessitats dels infants i acompanyar famílies i escoles perquè tinguin recursos pedagògics: contes que parlin de com ens concebem, gestem, parim, alletem, abracem, acariciem, i el plaer d'estimular els genitals." Per la psicòloga, autora de "L'ombra de la Clara", un conte sobre els abusos sexuals a menors, és imprescindible una implicació de les famílies i del professorat per parlar-ne sense tabús i prevenir els abusos. "Si no desconnectem els infants del plaer i el desplaer, en l'etapa adulta tindran més consciència del que fa bé i el que fa mal al seu cos, i no patiran abusos." Però, per frenar el monstruós lobby de la pornografia, per la psicòloga, també és essencial una política i una regulació real dels continguts pornogràfics a les xarxes.