5 claus per ajudar el cervell a adaptar-se a la pandèmia
La pandèmia ha posat a prova les capacitats d'adaptació del nostre cervell i les dels nostres fills, i ha multiplicat l'estrès i l'aïllament
5 claus per ajudar el cervell a adaptar-se a la pandèmia
L'ofici d'educar (El suplement)

5 claus per ajudar el cervell a adaptar-se a la pandèmia

La pandèmia ha posat a prova les capacitats d'adaptació del nostre cervell i les dels nostres fills, i ha multiplicat l'estrès i l'aïllament

Enllaç a altres textos de l'autor Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

Directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

@ElisabetPedrosa
Actualitzat
TEMA:
Educació
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Gràcies a la neurociència entenem què passa al nostre cervell, i podem buscar formes per compensar l'esgotament físic i mental a què ens ha sotmès la Covid. Podem afrontar la pandèmia amb por, que afecta el nostre sistema immunitari, o bé posar el focus en les oportunitats, relativitzar, i buscar la mirada menys amenaçadora de la crisi, entrenar la flexibilitat, la tolerància a la frustració i protegir-nos de l'autoritarisme. A "L'ofici d'educar" reunim els consells d'alguns experts per aconseguir-ho a qualsevol edat.

5 claus per ajudar el cervell a adaptar-se a la pandèmia

1. Compensar l'estrès

L'estrès és la resposta automàtica i adaptativa que ens permet sobreviure, però quan és d'una alta intensitat o crònic, contínuament estem activant aquesta resposta davant d'una situació d'incertesa a què no li veiem la fi. Sentim esgotament físic i mental: insomni, mals de cap o d'esquena, angoixa, por, falta de control i por de les relacions, fòbia social.

L'estrès el podem compensar amb la prevenció. Hàbits saludables: l'alimentació (els aliments hipercalòrics i estimulants, com el sucre en els infants, afavoreixen la hiperactivació), descans (8 o 9 hores de son a primària, i el temps adequat per als adolescents) i exercici físic aeròbic, que ens ajuda a fer-nos més resistents a l'estrès. El "durant" consisteix a activar conscientment la resposta de relaxació: la respiració diafragmàtica i la relaxació de la musculatura esquelètica, que faciliten activar el sistema contrari al de l'estrès, el parasimpàtic. I el "després" són estratègies de reavaluació, explica Marta Portero, psicòloga i doctora en neurociències, mirar la realitat des del punt de vista més positiu possible, relativitzar, dosificar els inputs d'amenaça al nostre cervell, sobretot pels fills; i practicar la tolerància a la frustració, essencial en una societat tan consentida com la nostra, i la flexibilitat, que facilita l'adaptació als canvis, i ens protegeix de l'autoritarisme.

Claus per preparar-nos per a la menopausa i viure-la millor

David Bueno, director de la càtedra de Neuroeducació: "En un món dinàmic, canviant i incert com el que vivim, ens hem de preguntar si resistir davant de les crisis és el millor que podem fer."

2. Resistir o persistir?

El nostre cervell està contínuament llançant prediccions, és una de les estratègies biològiques que tenim de supervivència, davant d'una amenaça ens podem anticipar: ens amaguem o fugim, o bé ho podem veure com una oportunitat i aprofitar-la.

Anticipem a partir de les experiències passades, i de la capacitat de raonament que tenim per filtrar-les i projectar-les en el futur. Explica David Bueno, doctor en biologia, professor de genètica, director de la càtedra de Neuroeducació: "En un món dinàmic, canviant i incert com el que vivim, ens hem de preguntar si resistir davant de les crisis és el millor que podem fer. Resistir és quedar-se on ets (o anar enrere) mentre l'entorn canvia; i persistir és estar enfocats en l'objectiu i a nivell cerebral implica activar mecanismes de motivació, i es relaciona amb l'optimisme, el benestar i l'estat d'ànim propositiu i proactiu, per continuar endavant malgrat les dificultats."
 

3. Pal·liar la soledat i l'aïllament

Explica el professor David Bueno que les dades que es tenen per avaluar les conseqüències del confinament són un estudi d'un grup de nou científics tancats catorze mesos a l'Antàrtida, que no tenien contacte amb ningú ni podien sortir pel fred, i es van percebre canvis en unes àrees cervell: memòria, algunes de les funcions executives, capacitat per planificar i per decidir; i als dos mesos encara no s'havien recuperat.

Després de tres mesos com a assessor a la Unesco, Bueno ha constatat que un terç dels adolescents i la meitat dels joves europeus han sentit profunds sentiments de soledat i d'aïllament durant la pandèmia, no s'ha tingut en compte la seva necessitat biològica de socialització entre iguals; i a la llarga ho poden viure amb estrès, ansietat, depressions i una pèrdua de confiança en ells mateixos.

Pel doctor en biologia és essencial que quan la pandèmia acabi els ajudem a fer un pas enrere, primer fent-lo nosaltres, recuperant els hàbits de trobar-nos, tocar-nos, i deixar enrere la "síndrome de la cabana", que en molts casos hem desenvolupat durant la pandèmia, i acompanyar-los a fer aquest pas enrere sense por. La neurociència ens ajuda a entendre què passa al nostre cervell i que els efectes no es prolonguin.

5 claus per ajudar el cervell a adaptar-se a la pandèmia

4. Distingir entre el risc o el perill

Per la doctora Rosa Casafont, llicenciada en Medicina i Cirurgia, especialista en neurociència, amb una certa incertesa el cervell es motiva, però si es manté acabem estressant-nos i podem acabar deprimint-nos.

De fet, l'actitud amb què afrontem la pandèmia determina la nostra salut, la por debilita el nostre sistema immunitari, fins al punt que es pot morir de tristesa, explica la doctora, que és el que ha passat amb algunes de les persones, avis o adults joves, que han hagut de morir sols durant el confinament.

Hi ha hagut realitats molt dures durant la pandèmia de culpa i esgotament (per no poder atendre el teletreball i la família a la vegada) i de pèrdues, realitats per les quals no ens havien entrenat. Però per la doctora és molt diferent si posem el focus al perill: allò que ens pot fer mal; o al risc, la probabilitat que ens afecti aquest perill, i tenim la possibilitat de minimitzar el perill si prenem les mesures sanitàries que calen.

5 claus per ajudar el cervell a adaptar-se a la pandèmia

5. Veure les oportunitats

Per la Dra. Rosa Casafont hem de treure l'atenció de la Covid i posar la mirada en l'oportunitat, la creativitat humana, que és la que ens salva.

Hem de tenir en compte que en molts casos han millorat les relacions, hem reavaluat l'escala de valors, i hem après de manera diferent: perquè s'ha frenat l'excés d'activitats presencials i s'ha posat en valor la "vida lenta" i la reflexió. Per la doctora, amb aquesta crisi ens hem adonat que el més important són els afectes entre pares i fills, entre germans, entre docents i alumnes, i hem de posar el focus en el que ens fa feliços, i ser capaços d'agrair la vida.

ARXIVAT A:
Educació

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut