Deu claus per al bon amor en la parella i la família: quin és el teu lloc?
El psicòleg Joan Garriga defensa que els fills no se sacrifiquin pels pares, i que tampoc s'aboqui tota l'energia en els fills, perquè això es menja la relació de parella
Deu claus per al bon amor en la parella i la família: quin és el teu lloc?
L'ofici d'educar (El suplement)

Deu claus per al bon amor en la parella i la família: quin és el teu lloc?

El psicòleg Joan Garriga defensa que els fills no se sacrifiquin pels pares, i que tampoc s'aboqui tota l'energia en els fills, perquè això es menja la relació de parella

TEMA:
Educació
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

1. Si a les parelles els va bé, als fills, també

Amb la pandèmia, ha augmentat el temps de convivència, i en alguns casos ha millorat la complicitat en família; però en d'altres s'han incrementat la tensió --arran, sobretot, de temors laborals o econòmics--, els conflictes i la violència. I els fills pateixen molt pels conflictes i les violències de la parella. El psicòleg Joan Garriga explica el cas d'un adolescent que en temps de confinament tenia por que els seus pares es fessin mal.

"Treballar pel benestar dels pares és protegir els fills."

2. Per estar bé en parella és bo revisar els patrons afectius de la infància, i saber des de quin lloc som a la parella

Dins de cada membre d'una parella hi ha el nen o nena que va ser davant dels seus pares i de la seva família. I no fer net comporta que algunes persones tinguin parelles amb qui no se senten bé o per qui se senten maltractades; o persones governades per idees impossibles, com "he de trobar un home/dona que m'adori tan com el meu pare/mare".

3. Hem de ser capaços d'acceptar el llegat dels nostres pares

Tot i que hi ha herències dels pares molt difícils d'acceptar, podem fer servir aquestes ferides per viure una vida basada en el ressentiment o bé descobrir que el que cura és abraçar simbòlicament els pares en el nostre cor.

"Els que aconsegueixen estar en pau amb el llegat dels seus pares estan en pau amb la vida."

4. Que cadascú ocupi el lloc que li correspon dins de la família

Els fills no han de carregar a les espatlles el patiment dels seus pares ni s'han de sacrificar per ells. El psicòleg Joan Garriga explica el cas d'un nen que no volia anar a l'escola de cap manera, i van descobrir que la mare estava fent intents de suïcidi.

5. La vida dels nostres ancestres ens influencia

Hi ha vivències tan traumàtiques i intenses que s'hereten de pares a fills. Segons Joan Garriga, si revisem i integrem el que no ens agrada, serem més lliures. En aquest sentit, apunta que el treball amb les constel·lacions familiars pot ajudar.

"La ràbia que l'àvia no va expressar cap a l'avi queda com un assumpte pendent extraviat en el sistema familiar i potser es transfereix a una neta innocent i inconscient, i ho expressa amb la parella."

6. Abocar tota l'energia en els fills obstaculitza l'espai de la parella

Primer som nosaltres, abans que les famílies d'origen i els nostres fills en comú. Aclarir les coses amb la família d'origen ajuda a centrar-se en la família que s'ha creat.

7. Darrere de cada persona hi ha una història del cor que la fa explicable

Cal esforçar-se per trobar l'encaix amb l'altra persona: entre dos passats, dues famílies d'origen, dues històries, dos models del món, dos caràcters, entre dues persones amb les seves necessitats, desitjos, objectius, ferides, universos..., i fer-ho en igualtat, rescatant i integrant les ombres, i anant més enllà dels pactes invisibles.

8. El sentit d'haver rebut tant és transmetre-ho quan som pares/mares

Com va dir Bert Hellinger: "La felicitat és servir a la vida, i la felicitat més gran és una criatura."

9. S'ha d'entendre la parella com una escola de vida i de creixement, i una dansa relacional

"La parella que dansa bé junta es dona reconeixement, presència, s'escolta, es mira i s'intercanvia."

10. Hem de ser capaços de dir sí a la vida

La situació actual de la pandèmia ens convida a obrir-nos a la incertesa, als plans que la vida té per a nosaltres, i a conjugar el que volem amb el que la vida vol, perquè en aquesta dialèctica ens hi juguem el benestar personal.

En resum, segons el psicòleg i terapeuta Gestalt Joan Garriga, autor de "Bailando juntos", el que no funciona amb la parella ens remet a la  infància i al vincle amb els pares, i per estar bé és bo poder acceptar el llegat dels pares, i integrar els traumes familiars que s'hereten de generació en generació.

ARXIVAT A:
Educació

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut