Albert Sánchez Piñol: "Els polítics no són res més que titelles en mans dels qui governen"
L'escriptor supervendes torna al gènere fantàstic amb "Fungus", una novel·la ambientada als Pirineus protagonitzada per bolets i amb un crítica contundent al poder
Albert Sánchez Piñol: "Els polítics no són res més que titelles en mans dels qui governen"

Albert Sánchez Piñol: "Els polítics no són res més que titelles en mans dels qui governen"

L'escriptor supervendes torna al gènere fantàstic amb "Fungus", una novel·la ambientada als Pirineus protagonitzada per bolets i amb un crítica contundent al poder

Montse Camps
Albert Sánchez Piñol publica "Fungus", una novel·la que reflexiona sobre el poder des de la fantasia
Albert Sánchez Piñol publica "Fungus", una novel·la que reflexiona sobre el poder des de la fantasia

Albert Sánchez Piñol, un dels escriptors catalans més llegits, torna al gènere fantàstic amb la novel·la "Fungus". L'acció s'emmarca al Pirineu el 1888, quan un anarquista que fuig a les muntanyes descobreix que té el poder per fer que els bolets caminin i es moguin. Darrere la ficció s'amaga una crítica al poder i una profunda reflexió sobre per què hi ha gent que mana i d'altres que obeeixen sense qüestionar res.

Els bolets de "Fungus" no pensen. Només tenen emocions i fan tot el que el protagonista els demana. El llibre qüestiona qui té realment el poder?

"'Fungus' et diu que en realitat el poder el té la gent de sota. Els representants polítics no són res més que titelles en mans dels governats. Fixeu-vos, és la realitat més quotidiana. Els nostres polítics manen a cop d'enquesta. Constantment estan enviant el que ells anomenen "globus sonda". Per què? Perquè si la gent no hi està d'acord, no ho tiren endavant. Saben que depenen del seu assentiment. Això passa en societats democràtiques i no tan democràtiques. Si una dictadura es manté, i això és terrible, és perquè té un cert consentiment en la base social."

El protagonista justament és anarquista i es torna un tirà

"Qualsevol relació humana és una relació de poder. Les relacions entre societats o idiomes són de poder. Aquesta és la gran desgràcia. El mal és això: el domini d'algú sobre l'altre. L'ideal són les relacions democràtiques, però veus que això és un ideal impossible."

El punt de partida de "Fungus" és la llegenda pirinenca poc coneguda dels minairons, essers minúsculs que, si no els dius que han de fer, t'acaben matant. Els bolets són aquests minairons; per què bolets?

"Anar a buscar bolets és l'última pulsió de caçador recol·lector que ens queda. Si t'ho pares a pensar bé, els bolets són aigua en un noranta per cent, i, en canvi, la fascinació que ens generen! I això és el que he volgut aprofitar en la novel·la. Aquesta idea de les fondàries del bosc. Allà dins hi ha una cosa meravellosa que ens espera, però que mai acabem de trobar. Sobretot, boletaires tan dolents com jo (riu)... Aquesta idea que a les fondàries del bosc hi ha una cosa primordial que pot canviar la nostra vida."

"Fungus" inclou grans batalles i descripcions dels boscos que la fan visualment molt poderosa, i podria acabar sent una pel·lícula. A més, el final deixa oberts molts interrogants. Tindrà continuïtat?

"M'agradaria molt continuar això; amb l'idioma que tenen, que no està fet tant de paraules com d'emocions articulades. És la característica de les criatures d'aquesta societat. Pensa que si la trama continua..., com negocies políticament amb unes criatures que saben perfectament quines són les teves emocions? És a dir, no pots mentir. Imagina't un polític que no pot dir mentides. Si menteixen quan respiren!"

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut