Llarga vida als restaurants xinesos!

Si encara estigués obert, el primer restaurant xinès de Catalunya celebraria avui 60 anys
Actualitzat

Peter Yang va ser un visionari i un pioner. Ara li diríem emprenedor. Va obrir el primer restaurant xinès a tot Espanya, al carrer Ciutat número 5 de Barcelona. Era l'any 1958. El dia de la inauguració, es llegia a "La Vanguardia" que "la cuina xinesa és una de les més selectes del món".

Al Gran Dragón, així es deia, vam aprendre a menjar amb bastonets i es va servir el primer ànec Pequín. Yang va morir fa quatre anys i la seva història bé mereixeria un documental: un sacerdot catòlic xinès que arriba a Barcelona fugint del comunisme amb una beca del govern franquista.

El seu principal repte va ser superar els prejudicis cap a una cultura completament desconeguda. Fins i tot el bisbat de Barcelona no entenia per què un sacerdot havia d'obrir un restaurant xinès. En aquella època allò devia ser d'allò més exòtic, revolucionari i sospitós.

Al principi, no va tenir gaire èxit. Al cap dels anys, superat el franquisme i ja en plena Transició, les famílies curioses van acostar-se a aquest restaurant i als altres que el van seguir. Els sociòlegs que han estudiat el fascinant "fenomen dels restaurants xinesos" reconeixen la seva funció social: permetre a les famílies sortir a menjar a fora a un preu molt, molt econòmic. Després del Gran Dragón n'han vingut molts més, desenes, centenars, repartits per tot el món sense excepció.

Si esteu subscrits a Netflix i teniu curiositat, mireu "The Search for General Tso", en què s'explica la meticulosa organització de la comunitat xinesa dels Estats Units per no deixar cap poble sense restaurant xinès. Els noms hiperbòlics, l'estètica kitsch i els plats clònics continuen sobrevivint al pas dels anys. I això que han hagut de superar moltes crisis, desmentir greus acusacions i fer front a llegendes negres de tota mena.

Però els xinesos reconeixen com a pròpia la cuina dels seus restaurants a Occident? És ben sabut que no. De fet, els plats servits als Estats Units, França o Espanya no tenen res a veure els uns amb els altres. Estan adaptats per agradar!

Per fortuna, cada vegada són més els restaurants xinesos que obren per reivindicar una cuina potent, variada i allunyada dels inefables rotllets de primavera, arròs tres delícies o pollastre amb ametlles. La Xina té una de les gastronomies més sofisticades del món, malaguanyada i mal entesa la majoria de les vegades. Si teniu l'oportunitat de tastar la de veritat, no ho dubteu!