Els presos tornen a primer pla. Ara és el govern espanyol qui els situa de nou damunt del tauler polític amb l'anunci sorpresa de la tramitació de les peticions d'indult. Un gest que no és casual i que s'ha d'interpretar tenint en compte el calendari polític i judicial dels propers mesos. El govern espanyol necessita el suport almenys d'ERC per aprovar els pressupostos. La sentència d'inhabilitació de Torra està a punt de caure (tot apunta que serà dilluns o fins i tot avui, segons algunes fonts). I ben aviat farà 3 anys que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van entrar a la presó. Tot suma. A més del quan, és important el com s'ha fet l'anunci. Al Congrés dels Diputats i en resposta a Laura Borràs... amb una intenció evident de donar-hi volada, quan en realitat el govern espanyol estava obligat a començar els tràmits ja, perquè està a punt de complir-se el termini legal per fer-ho. L'indult no fa el pes a pràcticament ningú. Els independentistes ho veuen poc més que com un pedaç, perquè no soluciona res, i reclamen l'amnistia. Els partits de dretes troben que és una ofensa. És un debat inimaginable fins fa no res. A Miquel Iceta li van ploure atacs de tota mena -fins i tot dels seus- fa dos anys i mig, quan va insinuar que l'indult s'hauria de tenir en compte. Sigui com sigui, ara sí que interessa que se'n parli i això obre una finestra d'oportunitat, sense perdre de vista el recorregut que pot acabar tenint realment aquesta mesura de gràcia. I sense perdre de vista també que hi ha una via que avança en paral·lel que sí que pot tenir molt més abast: la reforma del delicte de sedició, amb efectes retroactius. En tot cas, alguna cosa es mou. Es tracta d'aprofitar aquest moviment per encarrilar una sortida que permeti, d'una vegada, normalitzar la vida política a Catalunya.