Una tardor més, a les portes de l'aniversari de l'1 d'octubre, l'ambient polític s'escalfa. Els calendaris judicial i polític se solapen i, si no canvia res a última hora, qui hi sortirà perdent és la política i, per efecte rebot, la ciutadania. Els tribunals van condicionar l'inici de la legislatura i els tribunals en tornaran a condicionar el final. L'independentisme va assistir esquerdat a l'inici de la legislatura i continua esquerdat ara que s'acosta el final. Els partits que donen suport al govern arriben a les vigílies d'una més que probable crisi institucional desunits i sense una estratègia comuna. A hores d'ara, Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP no tenen pla de ruta de quina ha de ser la resposta si s'acaba confirmant la inhabilitació del president Torra. Hi haurà contactes fins a l'últim minut, diuen algunes fonts, però ara mateix no hi ha pla. Amb aquest ambient de mar de fons arrenca avui el debat de política general. És una de les cites més importants del curs polític, l'arrencada, el moment de marcar les grans línies de govern per tot un any. Però aquest cop amenaça de convertir el Parlament en una orquestra desafinada i deslluïda: en un estira-i-arronsa de tots contra tots, sense fons i sense projecte. El fet que el mateix debat quedi esberlat -dijous- per la cita del president Torra davant del Suprem, a Madrid, ja n'és tot un símptoma.