L'hortalissa d'estiu: l'albergínia

L'albergínia pertany a la família de les solanàcies, com el tomàquet, la patata i el pebrot. És originària de zones tropicals i subtropicals asiàtiques i des de molt antic (2000 aC) es cultivava a l'Índia, Birmània i la Xina. A l'edat mitjana va entrar a la península Ibèrica i Turquia des d'Egipte, i posteriorment es va estendre pel Mediterrani i a la resta d'Europa. No es va popularitzar a França fins ben bé el segle XVII. Les primeres varietats cultivades a Europa segurament eren blanques, petites i en forma d'ou; per això el seu nom anglès, "eggplant", vol dir "planta d'ou". Actualment les varietats d'albergínia tenen formes i colors diversos. N'hi ha varietats de cicle curt, que són de la mida d'un ou de gallina, i que s'adapten millor als climes freds gràcies al seu curt període de cultiu. Algunes varietats: llarga de Menorca, blanca (que es veu molt poc), de metro, llisa o ratllada, de pell fosca i morada, etc. Què ens aporten nutricionalment parlant? Són molt sanes, la major part de l'albergínia és aigua (un 94%) i la seva aportació energètica és més aviat pobra (22 kcal / 100 g). Aporta fibra, especialment si la consumim amb pell. Principalment aporta potassi, però també fòsfor, calci, magnesi, seleni i ferro. És com una esponja. Com la podem cuinem? Fregides (prèviament passades per farina), tot i que absorbeixen molt d'oli! Farcides de carn picada, formatge, etc En podem fer canelons vegetals A casa nostra sovint apareix a les receptes barrejada amb altres ingredients com ara: Escalivada Samfaina Tombet mallorquí (la versió mallorquina de la samfaina) Pots consultar aquí altres articles de Toni Massanés

L'hortalissa d'estiu: l'albergínia

Tot i que la trobem durant tot l'any, des de finals de maig fins a l'octubre és quan és més bona