Les muntanyes de Prades, epicentre de l'activitat "artística" prehistòrica

El conjunt documentat ara converteix aquest jaciment en un dels més importants de Catalunya pel que fa a gravats rupestres postpaleolítics. Els gravats fa anys que es coneixien, però es pensava que eren medievals. Ara, aquesta investigació liderada per Josep Maria Vergès i Míriam Salas de l'IPHES-CERCA, l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, n'ha pogut documentar molts més i datar-los amb més exactitud. Vista general de la zona on s'han localitzat els gravats a la zona dels Cogollons(IPHES) El conjunt es troba a l'aire lliure, en una superfície de roca sorrenca de centenars de metres. És a la Roca de les Ferradures, a l'antic poble dels Cogullons, al terme municipal de Montblanc (la Conca de Barberà). El director de la investigació, Josep Maria Vergès, creu que podria formar part d'una mena de santuari. "Això ha de ser un lloc de culte, un lloc sagrat. Hi ha unes representacions humanes en forma de creu, molt simplificades i després n'hi ha unes altres molt més grans, elaborades i més detallades on es veu bé que són figures humanes. Aquí també es veuen coses curioses, com unes mans desproporcionades respecte del cos. Totes aquestes figures, amb postures de braços oberts, s'interpreten com a orants." En tot l'espai que s'ha destapat hi ha una gran varietat d'elements, molts formarien part d'escenes en què apareixen sobretot ferradures, que donen nom al jaciment. Els gravats s'haurien començat a fer a inicis de l'edat del bronze, fa poc més de 4.000 anys, fins més enllà de l'edat del ferro, en total un miler d'anys d'activitat. Una concentració d'art prehistòric inusual Imatge d'un animal a la cavitat de Mas d'en Llort (Cooperativa Reboll) A les muntanyes de Prades també hi ha moltes restes d'art prehistòric, com les pintures rupestres localitzades en diferents abrics i que són patrimoni de la humanitat des del 1998. El motiu d'aquesta gran concentració "artística" en una zona de gairebé 1.000 metres d'altitud segueix sent una incògnita, però per Vergès, en el cas dels gravats, hi podria tenir a veure l'activitat minera que durant milers d'anys hi ha hagut al voltant de la galena i la plata. "És una de les hipòtesis que tenim. La zona aquesta té moltes zones mineres al voltant i podria ser que els assentaments de la zona generessin aquestes activitats. Aquestes zones mineres van estar explotades fins a mitjans del segle passat." S'ha fet servir una tècnica de caracterització per 3D per documentar les troballes(IPHES) Els nous gravats descoberts han estat documentats mitjançant escàner 3D per obtenir-ne models d'alta resolució que permetran fer-ne l'estudi detallat i la difusió virtual.

Les muntanyes de Prades, epicentre de l'activitat "artística" prehistòrica

S'han documentat centenars de gravats en un espai que podria ser un santuari