Les "motacions" d'"entretzenar-se", segons Màrius Serra

El tretze és un nombre malastruc que genera moltes supersticions. Fins i tot dona nom a una fòbia, la triscaidecafòbia, que explica absències absurdes. Hi ha avions que no tenen fila tretze, gratacels que passen de la planta dotze a la catorze i l'any 1992 un alcalde triscaidecafòbic va prohibir el número 13 a tots els carrers de la bella vila d'Ivars d'Urgell. Ara sorgeix en tota la seva magnitud l'afer del jutjat número 13 de Barcelona, quilòmetre zero de la judicialització del procés polític que ens té encallats. El tretze havia de ser.

El religiós aragonès Pero Martines de Luna y Peres de Gotor en ple segle XIV va arribar al papat per la via polèmica d'Avinyó. El llunàtic pontífex, avui considerat antipapa en la línia canònica, va exercir-ne amb el nom de Benet XIII. Tot i ser deposat, va fugir a Peníscola i es va obstinar a mantenir el títol. D'aquí l'expressió "tretze són tretze" (que en castellà derivà en un equivalent "mantenerse en sus trece") i un verb tan bell com poc usat: entretzenar-se. Si adotzenar-se és sinònim d'esdevenir vulgar, entretzenar-se vol dir obstinar-se. El DIEC l'exemplifica amb dues frases fàcilment aplicables a tan infaust jutjat: "No sé per què s'entretzenen en el rebuig d'aquesta solució. S'entretzenà a fer-ho tota sola". Ja es veu a venir que el judici posarà d'actualitat aquest verb aritmètic i ignot.

Com ha escrit el gran Jaume Aulet, en un garrotuit memorable: "És ben cert que s'entretzena,/ aquest jutge del tretzè./ Li hauré de girar l'esquena/ que en tinc el d'allò ben ple!"