Les "motacions" de "vòxel", segons Màrius Serra

Fa uns anys, vaig voler plantejar un Enigmàrius que feia "Et fots d'hòsties amb els mecànics de Ferrari, de 5 lletres". Era difícil, de dijous. Relacionava una forma verbal catalana amb un substantiu anglès. La solució prevista era boxes, segona persona de present de boxar (forma que conviu amb boxejar), en relació amb el terme anglès que designa la zona d'assistència tècnica a les curses de Fórmula 1, el box, provinent del llatí buxus. El lingüista em va fer veure que aquest box pluralitza boxes en anglès però que la forma plural en català és, ai, boxs. Al final, com que la resposta era un forma verbal correcta del verb boxar i la relació amb el box semblava força intuïtiva, vam decidir plantejar-lo igualment i, de 600 participants, 390 van endevinar la resposta. Això passava el desembre del 2009.

Deu anys més tard, és la justícia espanyola la que passa per Vox. La veu llatina ha deixat enrere referents com l'editorial dels diccionaris ("necessites un Vox") o el grup musical britànic dels vuitanta Ultravox. Amb Casado l'alacaigut Partit Popular s'ha acostat a la seva ànima franquista per disfressar-se d'una coalició Vox Populi que pretén passar bou per bèstia grossa (a l'ajuntament de Barcelona, literalment Bou). En aquest context, topo amb un terme inquietant: el vòxel.

Si el píxel és la "unitat mínima d'informació en què resulta dividida una imatge en sotmetre-la a un escombratge electrònic", un vòxel és la "unitat mínima d'informació d'una imatge tridimensional". L'únic evident és que vivim sota mínims.