Cada dimecres, una nova "motació"

Les "motacions" d'"alabolena", segons Màrius Serra

Màrius SerraActualitzat

L'enigmàrius d'avui ("Pelegrí en trànsit cap al balcó de na Julieta") remet a un personatge de Shakespeare. Em recorda la primera vegada que vaig llegir el mot "alabolena" associat a una senyora de vida més aviat alegre. Llavors no tenia ni alabolenera idea de què devia voler dir. Però vet aquí que vaig trobar una entrada al "Diccionari històric del valencià col·loquial" (segles XVII, XVIII i XIX), de Joaquim Martí Mestre, que em va il·luminar.

Mentre buscava "alabolena" vaig trobar "Anna Bolena" i va resultar que la definició que l'autor va adjudicar a la famosa reina anglesa era del tot inequívoca: "dona coqueta i adúltera". Martí Mestre l'exemplificava amb fragments de les comèdies d'Eduard Escalante i establia que l'origen de l'expressió "alabolena" venia de la reina: "Antonomàsia per similitud de trets de comportament amb la reina Anna Bolena, executada sota acusació d'adulteri pel seu marit, Enric VIII d'Anglaterra." Com que l'esposa del rei adúlter era Caterina d'Aragó, filla dels Reis Catòlics, molts súbdits de la corona catalanoaragonesa devien trobar natural malparlar de la mala pècora d'Anna Bolena fins al punt de transformar-la en una de les moltes maneres que tenen les llengües de referir-se a l'ofici més antic del món. A veure quin representant de la reialesa actual arriba tan lluny.

ARXIVAT A:
Motacions
Anar al contingut