El Dia de la Dona és l'oportunitat per recordar i visibilitzar aquelles dones que van revolucionar la pràctica educativa i encara ara són referent de la renovació pedagògica. I a tot el col·lectiu de dones mestres que són al costat dels infants en el dia a dia. A "L'ofici d'educar" posem el focus en 6 grans mestres i pedagogues.

Maria Montessori, trencadora i defensora dels drets de les dones

Maria Montessori proposava una nova manera de mirar l'infant. Va néixer a Itàlia el 1870. Pedagoga, científica, humanista, filòsofa i una de les primeres dones metgesses d'Itàlia.

Es va interessar per la pedagogia i va crear el 1907 "La casa dei Bambini", un espai per assajar les seves innovadores propostes i que donaria lloc al mètode Montessori, amb gran repercussió mundial.

Va aglutinar una nova visió de l'ésser humà des d'una perspectiva científica i de l'observació, que entenia el desenvolupament humà no com un exercici de dirigir o ensinistrar sinó com a acompanyar, des del respecte, el que la criatura ja porta a dins.

Una part del seu treball el va fer a Barcelona del 1907 al 1936, amb el projecte educatiu de la Mancomunitat de Catalunya, que es va articular al seu voltant, i va crear també un programa de ràdio, una revista i una associació. Fins que tot es va acabar amb la Guerra Civil, explica Dani Cañigueral, mestre de primària a l'Escola Montessori de Girona i formador internacional de l'Associació de la doctora Montessori:

"La neurociència ara està dient el que Maria Montessori va observar, i molt trencadora: proposava acabar amb els nivells, horaris, deures i exàmens, tant trencadora encara ara sovint s'ha reduït a escoles privades"

Però per a en Dani Cañigueral, és important treure l'etiqueta i els prejudicis del que és Montessori: no són materials ni un mètode elitista o una marca -això desvirtuaria l'essència dels principis de Montessori-, sinó que és mirar l'infant amb respecte, per afavorir el seu desenvolupament en llibertat i responsabilitat.

Rosa Sensat, creia en l'educació per empoderar les dones

Rosa Sensat era mestra de mestres i coprotagonista del moviment renovador de la pedagogia catalana. Nascuda al Masnou el 1873, era filla d'un capità de corbeta, mort quan ella tenia 9 anys, i una brodadora. Amb només 12 anys marxa a Barcelona a estudiar Magisteri.

Deia que "la millor escola era a l'ombra d'un arbre" i aquest pensament la va portar a crear l'Escola del Bosc a Montjuïc, en contacte amb la natura. Salvador Domènech, doctor en Pedagogia i especialista en Història de l'Educació durant la República, resumeix com va servir d'exemple per al món:

"Hi confluïen dos moviments: l'higienista, tenir cura de la salut i l'educació física (important a la Barcelona del segle XX, amb males condicions ambientals) i la pedagogia activa de l'Escola Nova, que atenia la salut cultural, intel·lectual i social, amb teories i pràctiques que s'enfrontaven radicalment als postulats pedagògics de la vella escola."

L'infant era el protagonista i se n'afavoria el creixement sensorial, cognitiu, emocional, social, físic, artístic, manual, moral i espiritual. Amb molta tristesa, el 1930 deixa l'Escola de Bosc, per entrar al Grup Escolar Milà i Fontanals i fer arribar aquella educació als 1.200 alumnes d'un dels barris més humils i densament poblats de Barcelona, Ciutat Vella.

Fins que, amb la victòria franquista, va ser depurada i sancionada amb la jubilació forçosa per la seva ideologia, propera a l'Escola Nova, la catalanitat i el progressisme social.

Angeleta Ferrer, un model ètic a seguir

Angeleta Ferrer va ser una pionera del que avui anomenem educació ambiental. Era filla de Rosa Sensat i va néixer a Barcelona el 1904. L'Escola del Bosc va marcar per sempre la seva vocació de mestra i naturalista. El 1936 es va convertir en catedràtica de l'Institut Escola del Parc de la Ciutadella, on es feia una educació moderna, comuna, coeducadora i generalitzada per a tothom.

Hi anaven fills de polítics com Andreu Nin, els nets del president Macià o també fills de famílies de classe treballadora, explica el Salvador Domènech, autor d'"Angeleta Ferrer, la força de la renovació pedagògica".

"Gran educadora, científica i humanista, creia en l'estimació i el respecte per la personalitat dels alumnes, que expliquen que feia unes classes extraordinàries de ciències naturals: observació, experimentació, formulació d'hipòtesis, dibuixar, treball al laboratori."

El parc de la Ciutadella era un lloc únic per observar, amb els jardins, els arbres centenaris, el zoo i els museus de Biologia i Geologia. Però, acabada la guerra, li van anul·lar el nomenament de catedràtica, la van desterrar dos anys fora de Catalunya i després va passar 16 anys a l'Institut de Reus.

El 1958 a Mataró crea un segon Institut Escola i posteriorment va tornar a Barcelona, a l'Institut Infanta Isabel, a la Verneda, on crea les beques Satorres per a l'alumnat amb alt nivell escolar i pocs recursos. Finalment, va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or al Mèrit Científic i, a títol pòstum, la Medalla d'Alfons X el Savi.

Marta Mata, pedagogia i política havien d'anar de la mà

Marta Marta creia en les "3 P": Pedagogia, Política i Penedès". Va néixer a Barcelona el 1926, filla d'una mestra i pedagoga i d'un tècnic industrial que va morir quan ella només tenia 8 anys. Formada a l'escola de la República, va estudiar Biologia, però va agafar tuberculosi i es va instal·lar a la casa familiar de les Saifores (Penedès). Va treballar en l'educació lliure dels infants seguint les indicacions de la mare.

Llicenciada en filosofia i lletres, especialitat de Pedagogia, es va adonar que volia una escola diferent, basada en la de la República, però actualitzada, i que tingues en compte les necessitats i interessos dels infants; Amb l'ajuda d'altres pares i mestres crea des de la clandestinitat Rosa Sensat el 1965. Per la Maria Josep Udina, Secretària de l'Associació Marta Mata i que va treballar amb ella 37 anys:

"Marta Mata entenia que no n'hi havia prou amb la força de pares i mestres de crear noves escoles i calia implicar-se en política per renovar les lleis educatives"

I d'aquí que va ser diputada a Madrid, regidora a l'Ajuntament de Barcelona (amb Pasqual Maragall van idear el projecte de Ciutats Educadores: que la ciutat vetlli per l'educació de tots els ciutadans, no només els nens i joves).

Va participar en la creació de lleis educatives i també va ser presidenta del Consell Escolar de l'Estat. El 1984 va crear la Fundació Marta Mata a Saifores, on, seguint els seus desitjos, s'hi fan activitats per a mestres i colònies. Finalment, va ser reconeguda amb la Medalla d'Alfons X el Savi, la Medalla d'Or al Mèrit Científic i la Creu de Sant Jordi.

Maria Antònia Canals i Maria Teresa Codina, per una educació de qualitat per a tothom

L'any 1956, Maria Teresa Codina posa en marxa l'Escola Talitha, a Sarrià, un projecte de pedagogia activa que proposava una educació integral, combinant llibertat i responsabilitat, i tot en català, malgrat viure en ple franquisme.

Proposa a la Maria Antonia Canals dirigir el nou parvulari seguint el mètode Montessori. També participarien en la creació de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, de qui la seva presidenta actual, Francina Martí, en destaca el compromís:

"Totes dues compartien l'esperit de servei als més desafavorits." 

I per això Maria Antònia Canals deixa l'escola de Sarrià i funda el 1962 l'escola Ton i Guida, al barri de Verdum, que acollia força immigració; i la Maria Teresa Codina va treballar en escoles i projectes a la Zona Franca i al barri de Can Tunis, amb nens i nenes d'ètnia gitana en condicions de pobresa.

Totes dues són encara amb nosaltres i trobareu la seva història al llibre de Rosa Sensat "20 mestres pedagogues catalanes del segle XX" de Joan Soler, de la UVIC i membre del Patronat de la Fundació Marta Mata, que vol fer visible la trajectòria i els avenços de moltes mestres en el camp de l'educació, i també recuperar i donar a conèixer un llegat no sempre prou reconegut.