Plantes remeieres, el coneixement que han transmès les dones
Algú dirà que només són flors, però el domini sobre les herbes medicinals que han exercit històricament les dones està carregat de saviesa i de salut
Plantes remeieres, el coneixement que han transmès les dones
Plantes remeieres, el coneixement que han transmès les dones
Les plantes remeieres han estat històricament cosa de dones
Les dones i els dies

Plantes remeieres, el coneixement que han transmès les dones

Algú dirà que només són flors, però el domini sobre les herbes medicinals que han exercit històricament les dones està carregat de saviesa i de salut

Enllaç a altres textos de l'autor Montse Virgili

Directora i presentadora de "Les dones i els dies"

@montsevirgili
Actualitzat

El coneixement de les plantes i les herbers remeieres s'ha transmès, des de fa segles, a partir de les dones. D'alguna manera, la tradició ens ha fet creure que els homes estaven predestinats a les grans empreses i que això de mirar les flors del camí i conèixer-les era una delicadesa reservada a les senyores. 

Tot i això, la història de les primeres trementinaires no ens parla justament d'unes noietes delicades plegant espígol, sinó tot el contrari. Eren unes dones intrèpides i fortes, que des de la Vall de Vansa i Tuixent, a l'Alt Urgell, podien arribar a travessar mitja Catalunya caminant per vendre les plantes medicinals, els ungüents o els olis essencials que feien a partir d'herbes de la zona.

És per això que dediquem el programa a "La saviesa de les herbes, de mares a filles".

Lina Sevillano, directora del Museu Trementinaires de Tuixent, assegura que "anaven a peu fins a les comarques de Girona o Tarragona i podien estar-se fins a dos o tres mesos fora de casa en aquesta ruta".

Tot aquell coneixement ha arribat avui dia gràcies a herboristeres com la Suzette Bohringer, d'origen suís, que viu i treballa a Ossera (Alt Urgell). Quan hi va arribar, als anys 80, no en sabia res de les trementinaires.

De fet, com recorda Bohringer, 'era un tabú', però va tenir la sort de conèixer de prop la seva veïna, Sofia Montaner, considerada l'última de les trementinaires, que li va traspassar tots els seus coneixements. Fidel als ensenyaments de Montaner, Bohringer va crear la seva herboristeria a Ossera i, d'aquesta manera, aquells coneixements de les primeres trementinaires no s'han perdut.

Amb la mateixa vocació, una colla de sis dones de la Garrotxa han tirat endavant el projecte de 'Les àvies remeieres', dins de l'associació de Pedra Tosca de la Garrotxa, com una manera de reivindicar allò que van aprendre de les seves àvies i besàvies.

Es van conèixer, cap allà el 2000, quan van crear un petit jardí botànic com una manera de netejar una zona volcànica que s'havia convertit en un abocador de la comarca.

L'Ajuntament de les Preses va tenir la idea i mentre plantaven herbes es van adonar que la majoria de coneixements que tenien sobre les plantes medicinals les havien heretat de les seves àvies 'de manera oral' i que, si elles no la començaven a recopilar, tota aquesta informació 'es perdria'.

Plantes remeieres, el coneixement que han transmès les dones
Les noves remeieres posen sobre paper la tradició oral de les herbes medicinals (iStock)

Així que 'Les àvies remeieres" van començar a escriure tot allò, i a organitzar-ho en un llibre que porta per títol de 'Guarir'. Al mateix temps, van començar a organitzar tallers per donar a conèixer tota aquesta saviesa; ara en fan gairebé tots els caps de setmana de l'any i reben moltíssimes visites d'arreu de Catalunya.

L'Òria, també de la Garrotxa, forma part d'una nova generació de dones joves que han portat aquests coneixements a la cosmètica natural. Com si fos una trementinaire de les d'abans, agafa una furgoneta i fa una recol·lecció manual de totes les herbes que després formaran part dels seus hidrolats, sabons i olis essencials.

"Quan cullo herbes, no vull que ningú s'adoni que he passat per allà"

Tal com diu l'Òria, el més important és gaudir de la natura i respectar-la. És la manera com treballen aquestes remeieres i trementinaires del segle XXI, aprofitant-se del que els ofereix la natura, però sense exterminar-la, que és el que l'economia patriarcal ha fet durant anys.

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut