Maria Arnal
Maria Arnal
Les dones i els dies

Maria Arnal, la fera feminista

Amb "Clamor", la cantant badalonina ret homenatge a totes les dones que l'han convertit en el que és

Enllaç a altres textos de l'autor Montse Virgili

Montse Virgili

Directora i presentadora de "Les dones i els dies"

@montsevirgili
Actualitzat

"Fiera de mí" és una de les primeres cançons del nou disc de Maria Arnal i Marcel Bagés, "Clamor". Comença amb la frase:

"¿Quién quiere nacer humana? ¡Qué sopor la humanidad!"

No és per atzar que sigui una de les primers temes que s'ha donat a conèixer d'aquest àlbum perquè "Clamor" s'ho planteja tot i ho posa tot en qüestió: el gènere, l'espècie i tots els calaixets on ens volen col·locar.

És per això que és un disc feminista de cap a peus i està repoblat de lectures i de pensament indomable.

El disc és un reconeixement a les cures de totes les dones que han envoltat la vida de la Maria: la seva mare, l'àvia Magdalena, les amigues i també altres dones que l'han influenciat: músics, artistes, científiques i pensadores.

A "Les dones i els dies" parlem una bona estona amb la cantant badalonina, que ens desxifra els secrets d'aquest àlbum però sobretot ens parla de totes les dones que han forjat el seu pensament feminista.


Hi ha moltes lectures darrere d'aquestes cançons: Donna Haraway, Silvia Federici i també, fins i tot, el pensament místic d'Hildegarda de Bingen, una abadessa del segle XI que, com explica la Maria, emocionada, "es va casar amb Déu perquè era l'única manera de fugir del destí fatal que tenia reservat qualsevol dona de l'època".

També, en la conversa, la Maria Arnal, denuncia "la síndrome de la impostora" que pateixen moltes dones artistes i que és el mecanisme que utilitza l'heteropatriarcat per "drenar qualsevol il·lusió" i que ella considera que ha patit des dels inicis de la seva carrera.

"La meva història és tan vàlida com la de qualsevol, tinc tot el dret d'explicar la meva història i que la gent hi connecti"

I encara més enllà, Arnal denuncia el paternalisme i també la suposada competitivitat que ha d'haver-hi entre totes les dones joves que triomfem en el món de la música.

"S'assumeix que totes les dones joves ens hem de criticar entre nosaltres i en realitat, és un mecanisme per treure'ns poder".

Maria Arnal
Maria Arnal

En referència a d'altres artistes com Rosalia, Bad Gyal o Sílvia Pérez Cruz, Arnal no les veu com a competidores sinó tot el contrari:

"Els seus somnis s'assemblen molt als meus. A més, totes elles han de lluitar contra l'arquetip de la diva, que és simplement una front-woman, una figura que en el cas dels homes és molt celebrada"

Una altra dona molt estimada per Arnal forma part de les col·laboracions estrella d'aquest àlbum. És el cas de l'artista i creadora d'intel·ligència artificial Holly Herndon que l'ha reconnectada amb la història de la seva pròpia mare, la Teresa Dimas.

"La meva mare volia dedicar-se a les ciències i es va trobar amb l'oposició típica de l'època i tot i així, ho va aconseguir. Ara és professora de matemàtiques"

"Clamor" és un disc habitat per dones que perseveren en menjar-se el món, com a feres.

NOTÍCIES RELACIONADES
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut