Fer de llevadora és un dels oficis més antics del món. Dones que ajuden altres dones a portar criatures al món. Però no només això, sinó que la seva tasca els ha permès tenir una intimitat i un accés al cos de la dona únic.

Històricament van ser les llevadores, que coneixien els mètodes anticonceptius, les que van ajudar a avortar algunes dones i les que van ser testimonis de la violència i l'abús que moltes d'elles van patir en la intimitat de les seves cases.

Per això, la seva figura ha estat tan respectada com considerada perillosa per al patriarcat i també per aquells que, al llarg del temps, han cregut que les dones no tenim dret a decidir sobre el nostre propi cos.

Com assegura la llevadora i doctora d'Història de la Ciència per la Universitat d'Alcalà Lola Ruiz Berdún, autora d'una tesi doctoral que reivindica el paper de les llevadores a l'època republicana i la persecució posterior per part del règim franquista, les comares "eren de les poques dones que tenien llibertat de moviments i, el seu ofici feia que no depenguessin de cap home; per això representaven 'el mal' pel franquisme".

La llevadora Lola Ruiz Berdún apunta que el franquisme va perseguir les comares perquè eren de les poques dones amb llibertat de moviments i amb una professió que no depenia dels homes.

Després d'aquella purga, "moltes van acabar a la presó, les van torturar i d'altres les van matar, simplement per fer el seu ofici', afegeix Ruiz Berdún.

De totes aquelles dones que es jugaven la vida per ajudar-ne altres, n'hi ha bona colla de catalanes: Ramona Via,  Quitèria Tarragó, Cinta Font i Amparo Valor. El treball de Ruiz Berdún ha posat en relleu la tasca d'aquestes dones, de les quals no es recorda pràcticament ningú i, per descomptat, no han rebut cap reconeixement oficial.

Les llevadores van ser les primeres dones a anar a la Universitat, l'any 1845 i, ja des de molt abans, van haver de lluitar contra la intromissió del sector mèdic, un sector eminentment masculí que també volia assistir els parts, però cobrant considerablement més.

Com molta de la feina que han fet les dones, s'ha invisibilitzat el seu ofici i per això, avui, professionals com Gràcia Coll, vicepresidenta de l'Associació Catalana de Llevadores, coordinadora de l'ASSIR de l'Hospital Universitari MútuaTerrassa i Supervisora de la seva Sala de Parts, denuncia el poc coneixement de la seva professió:

"La nostra feina va molt més enllà dels parts, acompanyem les dones en tota la seva vida reproductiva", assegura. I és per això que també tenen molt clara 'la importància de respectar i escoltar les dones per evitar la violència obstètrica."

Justament, en el pol oposat de la violència obstètrica, treballen dones com la Maria Segura, llevadora de l'Hospital del Mar de Barcelona, que reivindica un acompanyament amorós en el part. En paraules seves, 'parir amb por no ens ajuda':

"Es tracta de transcendir el dolor. El dolor és tal dolor que deixa de ser-ho per convertir-se en intensitat, en estat pur"

Aquest acompanyament delicat el continuen fent moltes dones avui en dia. No podem relegar-les a simple anècdota.