Ja fa temps que l'extrema dreta i els feixistes han trobat en les feministes i els col·lectius LGTBI una raó per viure, o millor dit, per repartir odi, que és la seva principal forma d'existència.

A Espanya, Vox és la cara més visible d'un entramat d'actors que donen suport a idees ultraconservadores, però n'hi ha molts més. La periodista i doctora en Antropologia Núria Alabao no ho podria dir més clar:

"Molts dels arguments que van en contra de la dona, vénen de l'Esglèsia", però no és només aquesta institució la que vol acabar amb el que els conservadors han anomenat ‘ideologia de gènere'"

Existeixen una colla d'associacions com Hazte Oír, la que va omplir d'autobusos Espanya amb el crit de "si tens penis, ets un nen; si tens vulva, ets una nena", que, com assegura l'activista Diana Granados del Fondo Lunaria de Colòmbia, no és grup de quatre arreplegats, sinó una associació a nivell internacional:

"Van recórrer tota l'Amèrica llatina amb aquests missatges. Darrere d'ells hi ha la plataforma Citizen Go, un conglomerat de grups ultraconservadors"

A part d'organitzacions com aquestes, també hi ha associacions d'advocats i juristes conservadors, activistes d'extrema dreta a la universitat i en tots els llocs de poder d'arreu del món.

Al contrari del que puguem imaginar, Alabao apunta que els lobbies d'extrema dreta estan molt ben organitzats i això ens hauria de donar idees als feminismes perquè ens coordinem més i millor.

Aquest conservadorisme, sense màscares, governa a països com Polònia o Hongria, i decideix en molts països de Llatinoamèrica. Bolsonaro, a Brasil, és un dels actius més importants d'aquest pensament ultraconservador que ha fet creure que el feminisme ‘és perillós', assenyala Alabao.

A Polònia, Magda Grabowska, sociòloga de l'Acadèmia Polonesa de les Ciències i especialitzada en moviments feministes a Polònia i Europa de l'Est, explica el controvertit moment que viu el país catòlic:

"L'extrema dreta intenta traslladar el que abans es considerava de dretes cap al centre i normalitzar-ho"

És per això que l'octubre del 2020 van manifestar-se 100.000 persones per reclamar el dret a l'avortament, entre una presència policial aclaparadora. Com assegura Grabowska assegura que el govern polonès és cada cop més de dretes, i tenen en els actuals ministres de Justícia i Afers Exteriors la versió més extrema:

" Abans ens atacaven els grups feixistes, ara no s'han de moure de casa perquè ho fa la policia"

Andrzej Duda a Polònia o Jair Bolsonaro al Brasil -o com intenta fer-ho Vox a Espanya- neguen la violència masclista. Grabowska denuncia el govern polonès:

"La violència masclista és un problema molt seriós que s'ignora per complet. El govern diu que només passa fora de casa, que la família és un espai segur, de manera que acaben sent els homes i l'estat qui té el control de les dones."

Al carrer o en l'àmbit domèstic, la dona i també els col·lectius LGTBIQ+ pateixen les conseqüències d'aquest pensament que s'estén com una taca d'oli i que es veu amplificada per les xarxes socials, un altre espai on feministes i activistes són el blanc d'aquest pensament d'ultradreta.

L'advocada Laia Serra, que ha participat en la reforma de la llei de violència masclista a Catalunya, adverteix que cal abandonar la idea del masclista que espontàniament odia les dones en general i les feministes en especial.

"És una visió ingènua, el masclisme està organitzat, hi ha campanyes contra determinades de dones perquè representen una postura o idea en un debat."

No es tracta de fets aïllats, sinó que Serra parla de "guerra ideològica" de la qual és difícil sortir-ne victorioses, perquè les mateixes xarxes "avalen el masclisme". I aconsella a les víctimes d'aquestes agressions que utilitzin altres xarxes socials o aplicacions que no vinguin contaminades d'aquesta estructura no només masclista sinó també "racista i classista".

El pensament d'ultradreta i feixista que nega els drets reproductius i sexuals de les dones i els col·lectius LGTBI, que ens diu que no existeix la violència masclista i que nega qualsevol altre tipus de família fora de la convencional no són quatre sonats que ens insulten a Twitter, són una massa densa amb força i ben constituïda que només farà que créixer. Nosaltres també ho hem de fer, ni un pas enrere.