Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Les dones i els dies

La llei del "només sí és sí" es queda curta?

La nova llei de llibertat sexual està a punt de ser una realitat. Des de la sentència de La Manada, les feministes reclamen un canvi de legislació

Enllaç a altres textos de l'autor Montse Virgili

Directora i presentadora de "Les dones i els dies"

@montsevirgili
Actualitzat
TEMA:
Agressió sexual

Dimarts passat, el Consell de Ministres va fer un altre pas per a la tramitació de "la llei del consentiment", la coneguda com a llei del "només sí és sí". Sens dubte, és una bona notícia però la llei encara ha de passar pel Parlament espanyol perquè sigui definitiva, se suposa que cap al setembre.

La primera sentència de La Manada ens va fer obrir els ulls a un sistema que deixava les dones víctimes de violència sexual en una situació d'indefensió total. Es considerava que els perpetradors no havien fet servir la violència, ni cap mena de força, ni intimidació per violar aquella noia i, d'aquesta manera, se'n sortien amb una pena molt menor.

No els calia exercir la violència per abusar sexualment de la jove, perquè ella no podia atorgar el seu consentiment, ni tampoc negar-lo, en la situació en la qual es trobava. Des del cas de la violació grupal a Pamplona, s'han repetit sentències com aquesta que han revelat un sistema injust basat en un sistema de valors retrògrads.

Patsilí Toledo, jurista i professora de gènere i justícia a la UPF, considera que ens trobem en un procés de revisió amb unes lleis fetes fa molt temps:

"El delicte de violència sexual encara es basa en conceptes com l'honra de les dones o la virginitat, qüestions molt allunyades de la idea de violència sexual que tenim avui."

La llei, encara vigent, no té en compte que els casos de violència sexual més greus i que tenen pitjors conseqüències per a les persones agredides són aquells on l'agressor no utilitza l'ús de la força amb les víctimes, "perquè no li fa falta", addueix Toledo. Són els casos de pederàstia o violència exercida per familiars o amics que s'acosten a la víctima, com assegura la jurista, a través de l'autoritat o la confiança.

En aquests casos, el famós consentiment queda en paper mullat. Quan l'agressor és un familiar, o un conegut, per què encara gosem posar tota la responsabilitat sobre la víctima?

La nova llei, malgrat que suposa una millora ostensible respecte de la situació actual, segueix encara demanant que la víctima es defensi. Violeta Garcia, psicòloga de l'associació Aadas, Assistència a Dones Agredides, es pregunta:

"Per què a dia d'avui encara estem parlant de consentiment, si en altres qüestions de la nostra vida ni ens ho plantejaríem?"

Tant Garcia com Toledo creuen que hi ha d'haver un canvi social que no posi tot el pes en les dones agredides.

"És hora que deixem de parlar de víctimes i parlem de supervivents."

Garcia assegura que és un problema que demana la implicació de tota la societat. Considera que totes les dones estan travessades per molts eixos de desigualtat: la raça, l'estatus social, la diversitat sexual...

"D'això es tracta la violència, del poder d'unes persones sobre les altres perquè consideren que som inferiors."

Per això Shaina Joy Marchus, escriptora, llicenciada biologia i ciències de la salut i autora del llibre "La paraula més sexy és sí", una guia pràctica de com demanar i rebre consentiment en l'àmbit sexual, creu que és molt important que "reflexionem sobre els nostres privilegis" a l'hora de demanar el consentiment.

"La pregunta ha d'anar més enllà del sí o no, sinó com o quan. I després de preguntar, hem de saber escoltar l'altre i escoltar-lo bé."

I en tot aquest panorama, que ens infantilitza i ens llegeix com a víctimes, on queda el desig? On queda la llibertat de les dones per exercir la seva sexualitat? La psicòloga creu que les agressions tenen un objectiu:

"Que les dones tinguem por, que no ens refiem de nosaltres, però també que no pensem que tenim dret a gaudir. Volem tenir dret a dir que no, però també volem tenir dret a dir que sí."

En aquest sentit, la sexòloga britànica Katherine Angel i autora d'"El buen sexo mañana" editat per Alpha Decay considera que les dones haurien de poder viure la seva sexualitat de manera "tan caòtica, confusa i contradictòria com vulguin sense tenir por que les agredeixin".

"A certes dones els pot semblar difícil comunicar clarament què volen, o què no volen, perquè quan les dones diuen no als homes, aquests homes les ataquen."

Sembla que les dones tenim vetat el plaer, el desig i l'excitació si no volem ser agredies, un cop més la responsabilitat sobre el que ens succeeix es posiciona del nostre cantó. I això encara resulta molt evident quan la violència sexual arriba als jutjats. Angel ho té clar:

"Com a dones som molt conscients que, si els casos de violació arriben a judici, les mostres d'entusiasme d'una dona es poden fer servir per absoldre un home."

El consentiment sembla la paraula de moda i tot i això, on queda la llibertat de les dones avui encara? Per què continuem estan sota sospita? Fa falta una nova llei però sobretot falta un canvi de mentalitat i això, com sempre, comença en l'educació dels nostres infants.

La sexòloga britànica no ho pot resumir millor:

"Crec que posem tantes esperances en la idea del consentiment, en part, perquè ens permet ignorar el plaer. I també ens permet no parlar de plaer a les criatures."

Angel creu que la majoria de gent es posa nerviosa quan parles de començar l'educació sexual de molt joves, però opina que hauria de començar "com més aviat millor".

ARXIVAT A:
La Manada Feminisme Agressió sexual

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut