Dones occidentals a Estat Islàmic: com hi arriben i com en surten?

Fa tres anys, la directora i productora Alba Sotorra ens va acostar a la realitat de les milicianes kurdes de la mà de la comandant Arian. Una figura sòlida, exemple de lluita, de resistència, de compromís, de generositat. I feminista en majúscules. Ara, seguint la seva empremta i el seu esperit, s'endinsa en un altre escenari més incòmode. El de les dones occidentals que van deixar-ho tot per unir-se a Estat Islàmic i que es troben detingudes, amb els seus fills, en camps improvisats gestionats per les mateixes guerrilleres. Sotorra reflexiona sobre el paper de les kurdes en aquest nou escenari: "Les kurdes, tot i estar en un punt que saben que poden fer pagar el dolor rebut pels extremistes, el que fan és aturar aquest dolor. Fan un esforç per buscar els punts en comú. I el patiment compartit, el d'unes i el de les altres, ho és." Zuzane Lush és activista pels drets de les dones i treballa al camp d'Al-Roj amb aquestes supervivents. Unes dones que, anys enrere, estaven en el bàndol enemic: "La dona és una víctima i ens hem de defensar mútuament. Per més errors que hàgiu comès, no us abandonarem." Al documental "El retorn: la vida després de l'ISIS", Sotorra els dona veu i intenta entendre què les va empènyer a sumar-se a un projecte de violència i de mort. La història de la Shamima L'anglesa Shamima Begum tenia 15 anys quan va marxar d'Anglaterra per unir-se a Estat Islàmic. Ho va fer amb dues amigues, que van morir en un bombardeig al nord-est de Síria. No són les úniques pèrdues que ha tingut perquè l'ofensiva internacional contra els extremistes va ser molt dura. La Shamima explica que quan va morir el seu primer fill no el va poder plorar perquè havia de cuidar de la seva filla i del seu embaràs. "Havia d'aixecar-me i seguir, no podia seure a plorar. I el mes següent va morir la meva filla. I va ser molt dur perquè quan va morir em vaig sentir molt sola. Va ser com si el meu món s'ensorrés i jo no pogués fer res sobre això." Shamima, supervivent de l'Estat Islàmic (Alba Sotorra) Alba Sotorra recorda que quan la guerra va acabar van trobar la Shamima en un camp. Tenia 19 anys i estava embarassada del seu tercer fill, que també va acabar morint. "En els moments més intensos de la guerra, la Shamima havia estat en un soterrani, amb molta més gent fent-se les necessitats a sobre, sense menjar. Quan va sortir d'allà estava en mode supervivència. El seu cor estava desactivat." A la Shamima el govern britànic li ha revocat la nacionalitat per impedir que torni al seu país. De fet, molts dels països d'origen d'aquestes dones accepten els fills però no les mares. La història de la Hoda La nord-americana Hoda Muthana va trobar en les xarxes socials la finestra per fugir de l'ambient asfixiant de casa seva. I la potent maquinària de propaganda d'Estat Islàmic la va captar. De seguida es va adonar que aquell era un camí sense retorn, al califat tot estava prohibit i no podia fer gairebé res: "Cuinar i netejar tot el dia. No hi havia educació per a les dones. No apreníem res. He passat cinc anys sense tenir res a fer i això et deixa com si estiguessis en un estat de mort cerebral. Era una vida molt bàsica, com viure a l'Edat Mitjana." Hoda, supervivent de l'Estat Islàmic (Alba Sotorra) En aquest documental, Sotorra aborda l'empatia, el perdó i el dret a les segones oportunitats. I confia que els governs occidentals recapacitin i les acceptin: "Repatriar-les és una opció molt més segura que no fer-ho. Hem de posar els nostres esforços en la prevenció i per entendre què ha passat i com funcionen aquestes organitzacions, les necessitem." Els kurds, un poble lluitador i compassiu El periodista i poeta kurd Behrouz Boochani va estar empresonat sis anys a l'illa de Manus, a Papua Nova Guinea. El van detenir quan intentava arribar a Austràlia des d'Indonèsia fugint de l'Iran. El règim dels aiatol·làs el perseguia per la seva feina i pel seu origen. En la crònica del seu captiveri, que podeu trobar publicada a Raig Verd, Boochani escriu: "Que potser tenen cap altre amic que no siguin les muntanyes, els kurds"? El Kurdistan és la nació sense estat més gran del món. La descolonització i les divisions artificials van provocar la dispersió de la població per Turquia, l'Iran, l'Iraq i Síria. Reprimits i menyspreats, la qüestió kurda va agafar molt protagonisme amb la guerra de Síria. Les Unitats de Protecció Popular i, sobretot la YPJ, la Unitat de Protecció de Dones, van ser imprescindibles per frenar i derrotar Estat lslàmic a la regió autònoma de Rojava, al nord-est de Síria. El sociòleg kurd Massoud Sharifi Dryaz sap que els kurds van ser els primers que van poder resistir la invasió de l'Estat Islàmic en ciutats com Kobane: "Després no van parar fins a alliberar Raqqa, la capital del Califat a Síria. Sense els kurds hauria estat impossible acabar amb els extremistes tan ràpidament."

Dones occidentals a Estat Islàmic: com hi arriben i com en surten?

Les dones kurdes, després d'haver derrotat l'Estat Islàmic, tenen cura de les criatures i les esposes dels jihadistes en camps de Síria