Es parla tant que el català està en perill d'extinció i de la seva fragilitat, que no sé si portar-lo en una safata d'or i entaforar-lo dins d'una vitrina del MNAC.

I és clar que no s'utilitza tant com voldríem, però les llengües a punt d'extingir-se són altres. I si en algun dia malaurat ja no el parla ningú, serà perquè no el fem servir prou.

Les llengües funcionen com les botigues centenàries. No les ploreu quan tanquin la persiana, aneu-hi a comprar.

Des de fa uns anys, són moltes les persones que no se senten representades amb el fet que el masculí sigui la forma neutra per definir tothom. Vam començar les feministes a queixar-nos i, lògicament, ens han seguit les persones no binàries. La solució no és fàcil i difícilment agradarà a tothom.

Els polítics i les institucions ens han donat per la beta a les "dissidents" del masculí genèric amb desdoblaments avorridíssims com els benvolguts/benvolgudes i llarguíssimes frases de relatiu que, en lloc de parlar, sembla que juguem a l'Scalextric.

També n'hi ha hagut una colla que s'han inclinat a utilitzar el femení per a tot, on si m'ho permeteu, han acabat fent el que tant hem criticat al patriarcat. Hi ha debat i, fins i tot, esgarrapades.
 

La cara més mediàtica d'aquesta discussió, i també potser el punt de vista més conservador pel que fa a la llengua, és el de Carme Junyent, que ha editat "Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou", on recull l'opinió de diverses lingüistes amb diferents punts de vista.

Per molt que quatre aïrats es van posar les mans al cap quan la consellera Tània Verge va defensar l'ús del 'totis', a la realitat, la majoria de lingüistes no s'alteren tan ràpid. Com assegura Irene Yúfera, participant del llibre:

"'Totis', és una proposta que es pot llançar i no passa res. Si triomfa o no, dependrà de les persones que parlin aquesta llengua".

Junyent és de l'opinió que no es pot canviar la llengua si abans no es canvia el món. Yúfera, que participa en el llibre de l'editorial Eumo, considera que davant de la dicotomia de si la llengua pot canviar la societat o és la societat la que ha de canviar la llengua:

"La qüestió està mal plantejada perquè no existeix cap llengua fora de la societat".

En referència a la premissa de Junyent, l'activista trans Adnaloi Vila apunta que potser canviant la llengua, no canviarem la societat, però que la societat ja està canviant:

"Amb el reconeixement social de les persones no binàries es crea la necessitat de modificar la llengua."

Si podem discutir sobre l'estructura de la llengua és que el català no és pas dèbil. No se m'acut millor manera de demostrar la seva fortalesa.

Benvinguts siguin tots els debats i qüestionaments. A qui li fa por debatre?