L'avi era innocent
El sentiment d'innocència protegeix de les circumstancies difícils, perquè no són les coses que passen, sinó el significat que hi donem
L'avi Benito sempre va treballar durament i va estimar la família. Era innocent, i tot i així durant la Guerra Civil va ser tancat al camp de concentració de la Pobra do Caramiñal, a Galícia, on es va alimentar de les cloïsses que duia el mar, va perdre companys cada dia que hi va ser i es va fer amic de la por.
Fa anys que l'avi va morir, i pensava que mai més tornaria a sentir històries com la de l'avi, però el que està passant ara fa rumiar. Costa fer l'exercici de posar-se a la pell dels empresonats i exiliats, pares i mares de família amb inquietuds culturals i polítiques com les nostres, que experimenten una vivència tan trasbalsadora.
Busco informació sobre Nelson Mandela, que va passar 27 anys a la presó, i no en va sortir enrabiat. "No ens sentíem culpables de res, i això va ser la clau per sobreviure", va dir Mandela. D'ell expliquen que, tot i patir crueltats innecessàries, en lloc d'augmentar l'odi i el ressentiment, va millorar l'autocontrol i va ser capaç de veure virtuts als seus carcellers.
Tornem aquí i ara. "Ells i elles" tampoc "se senten culpables de res" perquè defensen sobretot la pau i la democràcia. Va dir el psiquiatre Viktor Frankl que "a l'ésser humà se li pot treure tot, excepte l'última de les llibertats humanes: l'elecció de l'actitud personal davant d'una circumstància difícil". Deu ser això, avi.
